Murallaaaaaaas murallaaaaas de Tarragonaaaaaaaaa

Avui ha fet un dia meravellós. Tot i que el servei metereològic de la Gene deia que estaria ennovulat tot el litoral català (és que no donen ni una en res). Aquí podeu veure unes imatges d'aquesta bonica ciutat, imperial quan era la capital de la Hispalis romana. La veritat és que està superneta i hi ha un fotimer de serveis...a més, els pisos estan més assequibles i l'urbanisme és una monada. El casc antic no fa olor a pixat i és net com una patena i arreglat i la part nova em recorda molt a l'eixample de Barcelona.

Però si pensem en Tarragona...automàticament pensem en les restes romanes. Heus aquí una foto de les restes de l'amfiteatre romà, que està ubicat en un lloc impressionant banyat per la mare nostrum. En l'època romana, aquest tipus de recinte públic era sempre present en una ciutat romana amb una mica de solera. Els anfiteatres tenien forma arrodonida, com les places de toros.

Aquests eren el centre d'oci més important de l'urbe, amb perdó de les termes. Allà, a l'arena, se succeïen tota sèrie d'espectacles, que avui en dia serien prohibits per anar contra els drets humans, però que en aquell temps feien les delícies dels romans, que eren una mica morbosos i sense pietat. En això es diferenciaven dels teatres, que a banda de ser en forma de mitja lluna, acollien obres dramàtiques i còmiques incruentes. Però als anfiteatres hi havia visions horroroses: batalles de gladiadors fins la mort, presos lluitant contra lleons que no havien menjat en 24 hores i que acabaven devorant als reus, que a potser només ho eren per ser cristians...

Però millor que jo, l'espectacle el descriu Bulwer Litton a la seva obra més coneguda: Los últimos días de Pompeya (1934). Aquí transcric un paràgraf de la novel.la:

Las mujeres, separadas de los hombres, sentadas en las gradas más altas, se desgañitaban como cigarras. Sus trajes joyantes y abigarrados, en los que dominaba el púrpura, les hacía parecer a un parterre de flores rojas, de adormideras y amapolas.

Las gradas inferiores, alrededor de la area, estaban ocupadas por los magistrados, los senadores, los individuos del orden ecuestre y todos los patricios. Detrás de ellos, y en todo el torno, de arriba abajo, se agitaban racimos de cabezas humanas: la plebe.

(...)

Espectáculo horrible e imponente, de todas suertes, era el que se desarrollaba ante los ojos de aquellos seres vivientes, apriscados en sus asientos, que se elevaban, grada por grada, en número de 15 a 18 mil, y que boquiabiertos, regocijados y rugientes, asistían a la victoria y a la derrota, se refocilaban con las heridas, olfateaban con embriaguez la sangre hirviente, aclamaban al vencedor y condenaban a muerte al vencido.

Vaja perles no???