divendres, 31 d’octubre del 2008

Les famílies dels nens i nenes de Casa Alianza.


Hola!

Reprenc el meu relat sobre Guatemala en el punt en què ho vaig deixar fa uns dies. Ja feia tres dies que havíem conegut algunes nenes a Guatemala i alguns nens i nenes del carrer. El programa de Casa Alianza també inclou, però, les visites a les famílies dels nois i noies que viuen a les cases d'acollida. Va ser dijous que vàrem anar a fer un parell de visites amb la Marta, una de les treballadores socials de CA. El primer dels casos era el d'una mare separada, amb 8 fills, a qui acabaven d'acomiadar de la feina. Ella es deia, es diu, Mari Carmen i té un fill a Casa Alianza. El seu fill consumia crack abans d'arribar-hi i havia estat sotmès al programa de desintoxicació a Casa Alianza. La senyora Mari Carmen viu en una barraca feta d'uralita enmig d'un munt de cases de les mateixes característiques, perduda en un turó dels voltants de Ciudad de Guatemala. Vam lliscar pel fang de la muntanya, sota els cables d'electricitat fins a ser ateses per ella. La senyora M. Carmen i els seus dos fills petits viuen en una "casa" d'uns pocs metres, on hi té un llit gran, un fogonet, alguns taburets i un armari. Les mosques i una forta olor són, a més, també els seus acompanyats.
La senyora M. Carmen ens ofereix un lloc per seure i comença la conversa. La Marta té molta paciència en parlar amb les famílies: cal que els doni tota mena de dades i després ho han de contrastar amb d'altres membres de cada família. La senyora M. Carmen amb prou feines sap llegir i escriure (l'analfabetisme és un dels greus problemes de Guate) i transmet una tranquil·litat i conformisme que contrasta amb la vida dura que ha patit, perquè aquesta vida no es viu, es pateix. La Marta li ho comenta: "la vida le trató duro", li diu i ella contesta: "sí, pero yo no me amargo. Vivo el día a día. Yo podría haberme puesto una faldita y salir a la carretera, pero no lo hice.". La senyora M. Carmen, en parlar del seu fill, s'emociona i no reconeix el seu mal: ha caigut en la droga, per fugir d'una situació angoixant. Està a punt de plorar i de retruc també la meva incondicional amiga Toñi i jo. Els seus fills han deixat d'anar a escola i ella, resignada, no hi fa res... Ara li toca tornar a buscar-se les garrofes i intentar sobreviure. A Casa Alianza intenten fer-hi pressió perquè parli amb els professors i li prometen una nova visita. En sortir d'aquella casa, primer fem un llarg silenci. Després la Marta ens explica que de vegades la immobilitat i la conformitat dels pobres fa que no avancin. És allò de: "governi qui governi una sempre es queda de portera". En canvi, els indígenes treballen de sol a sol per tirar endavant i tenen una actitud més combativa.
Després de veure la sra. M. Carmen anem a visitar, a la zona 18, una de les més perilloses de Ciudad de Guatemala, el senyor Alfredo. A ell i a la seva família uns lladres els van entrar a casa, els la varen robar i els varen fer fora. Es van quedar sense casa i sense tot el que hi tenien. I ara vivien a una zona totalment apartada d'aquella, ja que els havien amenaçat per haver-los denunciat. El senyor Alfredo és tranquil, pausat i contesta a les preguntes que li fa la Marta amb molta paciència. Ara treballa de guarda de seguretat en un centre comercial, però abans havia estat "xicler" ambulant. Són uns venedors que duen una parada de fusta amb tabac, xiclets i caramels. El senyor Alfredo ens explica que s'enduia els nens amb ell per vendre i que de vegades obtenia més beneficis amb ells que amb la venda, ja que, segons ell, els compradors li regalaven diners per veure que duia nens petits amb ell. Després d'un ball de números i xifres, la Marta va arribar a la conclusió que el senyor Alfredo posava els nens a demanar pel carrer... En sortir de casa seva, ens vàrem trobar un dels nens petits, el que ens havia obert la porta abans. La Marta li va preguntar si ell demanava al carrer i el nen ens va dir que sí. El senyor Alfredo i la seva dona tenen 8 fills. Ell amb prou feines en recorda tots els seus noms. El control de la natalitat és pràcticament inexistent en un país amb una població altíssima de nens i adolescents, on ni tan sols es pot parlar de la prevenció i menys de l'avortament.
A casa del senyor Alfredo vàrem seure al llit, ja que no hi té ni tan sols cadires.
No hi ha dia que no recordi aquestes dues persones, què en serà? com sobreviuran als aiguats, al dia a dia, al temps?

Viatjar en èpoques de "desacceleració" econòmica




dijous, 30 d’octubre del 2008

Aquells meravellosos anys.....




Avui que estic de bon humor, volia seguir els pasos de la madu i compartir ambvosaltres la meva infantesa.

Aquí ens veieu a ma mare i a mi, les dues molt glamuroses, com diria la nyunyi.





i més mon............ amb el tete i les meves floretes.....

Qui corri s´ endú una entrada...

Al Caixa forum el diumenge 2/11/08 a les 19.30 hrs....tinc dues entrades gentilessa de casa àsia, algú m´ hi vol acompanyar??

És molt bo, perque a aquesta gent els hi fet fet avui una reserva d´ allotjament a una de les residències de bcn.....
Salut!

dimecres, 29 d’octubre del 2008

L´ Amma ens torna a visitar


Amma Mata Amritanandamayi


Barcelona -2008
11, 12 y 13 de novembre


Centre Poliesportiu
de la Mar Bella.
Platja de la Mar Bella,
Av. Litoral 86, 08005 BCN


"El amor es la nostra autèntiva essencia. L´amor no té limitació de religió, raça o nacionalitat"

DIWALI


Ahir va començar el Diwali, un dels festivals hindús més importants. Aquest dura cinc dies. La palabra "diwali" significa "fileres de llums enceses" i la festa sovint es coneix com el "festival de la llum".

Diwali celebra la victòria del bé sobre el mal, així com la glòria de la llum. Es commemora el retorn de Lord Rama al seu reine d' Ashoka després d' exil·liar-se durant 14 anys.

Durant el Diwali, les cases es netegen exhaustivament i les finestres s'obren per donar la benvinguda a Lakshmi, la deessa hindú de la fortuna. S'encenen espelmes i llums per saludarla. Es fan regals i es preparen menjars especials, és com el nostre Nadal. Cada dia es celebra una cosa diferent i hi ha diferents rituals.

BON DIWALI a totes!

dimarts, 28 d’octubre del 2008

La feina

foto: visita dels nostre especialista a les vaquetes lleteres

Què seria de la nostra vida sense els nostres companys de feina? alguns podem agrair l’existència dels nostres compis i d’altres.. d’altres s’estiren els cabells pensant com han pogut tenir tanta mala sort per anar a parar al mateix departament que aquells “energúmens” o marujes desesperants...

Sabeu que ara mateix treballo amb estadístiques ( qui ho hauria dit!! Jo que vaig substituir les mates pel llatí!), i com que al meu departament som tan caxondos tenim penjats a la paret lemes com aquests:


- "Las estadísticas debidamente torturadas acaban por confesar"
- “ The best way to predict the future is to invent it”

Alguna anècdota del vostre lloc de treball?

Un poema.

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

R. M. Rilke.

Oi que és sublim?

dilluns, 27 d’octubre del 2008

Planeta Hambriento: lo que come el mundo

Hola noies, a continuació podreu llegir una explicació de l'exposició que hi ha actualment a Caixa Madrid de Pl. Catalunya. Jo hi vull anar!

La exposición fotográfica muestra los hábitos alimenticios de 30 familias de 24 países diferentes a partir de su presupuesto semanal en comida. La muestra enseña y denuncia al mismo tiempo. A través de las imágenes del estadounidense Peter Menzel, se puede ser testigo de las desigualdades alimenticias que hay en el mundo, en el que el sobrepeso convive con la desnutrición.

El autor y la productora y escritora Faith D’Aluisio, recorrieron un total de 24 países en busca de las costumbre que en cada uno hay a la hora de comer. A través de este viaje fueron testigos de cómo ha cambiado la dieta global en los últimos veinte años, sobretodo como consecuencia del fenómeno de la Globalización.


Per veure la exposició virtualment clickeu al títol:
http://video.alisys.net/cajamadrid/obrasocial/planetahambriento/

Les fotos són boníssimes! Crec que estarà fins el desembre!

diumenge, 26 d’octubre del 2008

Merci guapes


Nenes. Moltes gràcies pel cumple. Però, sobretot, gràcies per ser així, sense colorants ni conservants, naturals com la vida mateixa. Us estimo.

No deixeu mai de creure en la màgia ni permeteu que la nena que dueu dins creixi. Amén.



divendres, 24 d’octubre del 2008

Per molts anys Floreta!!


PER MOLTS ANYS FLORETA!!!

ET DESTIGEM UN SUPER SWEET ANIVERSARI!

MUAKS

diumenge, 19 d’octubre del 2008

Guatemala: Del genocidio al feminicidio.


Victoria Sanford va escriure aquest llibre inclòs a la col·lecció "cuadernos del presente imperfecto". Són uns llibrets molt curts que analitzen la situació a Guatemala. Es tracta d'un llibre molt interessant que parla dels assassinats de dones a Guatemala. Durant els primers anys del segle XXI, cada any les xifres de crims perpetrats a dones ha augmentat, així com la violència amb què aquestes morts es produeixen. Al llibre, l'autora investiga el cas de Claudina Isabel, assassinada a Guatemala l'any 2005. El seu pare mou cel i terra perquè el cas sigui investigat de forma adequada. Perquè les negligències que comet la policia són molt simptomàtiques. En primer lloc, insistien que ella formava de "pandilles" o que era una prostituta només perquè portava pírcings. No van entrevistar les persones que van assistir a la mateixa festa que ella abans de morir. Van suggerir, abans de trobar-la morta, que havia marxat amb el seu amant. No van recollir evidències dels sospitosos. Si no fos per la insistència del seu pare, el cas ja hauria estat dipositat en una pila. Igual que molts altres, que queden sense jutjar.
Claudina Isabel és una de les 518 assassinades l'any 2005. El 2006 van morir de forma violenta més de 600 dones. El 2007 una mitjana de dues dones al dia van ser assassinades. La societat entén que és una lliçó envers les dones aquests assassinats: no sortir al carrer quan no toca, no anar amb segons quines companyies...
L'autora d'aquest llibre culpabilitza la societat en general pel seu silenci davant aquests fets. A més de diversos estaments civils que són culpables d'aquestes morts: policia, exèrcit...
Durant un temps es va parlar de neteja social a Guatemala (l'exèrcit contra determinats sectors: pandilles, narcos, seguidors de les guerrilles...). Avui dia ja es parla de feminicidi.
Tot i així Guatemala ha estat capdavantera a abolir la llei que condemnava les víctimes d'abusos sexuals a una vida de turment i va deixar d'obligar-les al matrimoni amb els seus violadors. Tot i així, encara hi ha molt per fer per prevenir la violència contra les dones. I el primer és que la comunitat internacinoal no els giri l'esquena.

dissabte, 18 d’octubre del 2008

Als carrers de Ciudad de Guatemala.



El segon dia que érem a Guatemala, ens van portar al carrer.
Ens van avisar que no portéssim res de valor a sobre, ni res que cridés l'atenció. Ciudad de Guatemala pot arribar a ser molt perillosa, tant que un dia normal pot convertir-se en la teva fi, tan sols en pujar a un autobús.
Jo tenia por, molta por... Mentre ens dirígiem cap al barri en qüestió, el nostre "pare espiritual", l'Eustaqui, que és psiquiatre, em va avisar que la meva expressió transmetia tant de nerviosisme, que havia de dissimular una mica.
Quan vam arribar al primer indret en què hi havia nens al carrer, se'm va passar la por. Hi havia dos nens menjant patates fregides a terra i el primer que van fer en arribar l'equip de Casa Alianza, va ser oferir-nos-en! En un estat de semiconsciència (perquè no érem capaces d'assimilar el que estava passant) els en vam agafar, perquè pot ser un lleig molt gran rebutjar alguna cosa que ells ens ofereixen, quan tenen el triple de gana que nosaltres... Són patates que llença la societat capitalista en forma de McDonald's de ciutat...
A Casa Alianza, els donen consells, els curen les ferides i els encoratgen perquè surtin dels carrers. Alguns els fan cas, d'altres diuen que vindran i d'altres continuen als carrers, esnifan el dissolvent de pintura per oblidar.
Després vàrem anar a una àrea de prostitució infantil a repartir condons a les nenes... Són xarxes controlades per proxenetes. Nenes d'entre 12 i 17 anys n'hi havia desenes, centenars... No vam trigar a acabar els condons que dúiem. Algunes tenen malalties que no saben que tenen... I el que es pot fer des de Casa Alianza és intentar educar-les perquè surtin d'aquest infern en què hi són ficades.
Tot seguit, vam passar per la zona d'un mercat enorme. Allà darrere hi viuen alguns nens, un dels quals ens va acompanyar durant bona part del trajecte. Ell treballa matí i tarda, però no cobra prou diners per poder tenir un lloc on viure. Tan sols per no drogar-se i per menjar alguna cosa sense haver de demanar o de robar.
Al final, vàrem anar a una zona en què hi viuen alguns adults (a Guatemala i en aquestes condicions, una persona a partir de 20 anys és un adult, ja que ha viscut tan durament, que envelleixen molt aviat). Allà vam veure el futur dels nens que ara viuen al carrer. Tots ells tenen problemes neuronals. N'hi ha un a qui han donat el mal nom d'"home aranya", ja que no pot caminar sobre les dues cames, camina a quatre grapes. Allà em vaig quedar completament paralitzada: allà hi havia els damnats de la terra, els oblidats, els desheretats... Un d'aquests nois ens va ensenyar els cops que havia rebut. La vida d'aquest home no té cap valor. És possible que els cops els hi hagués donat algun policia. Perquè és el principal enemic moltes vegades d'aquestes persones.
Aquellla nit tampoc no vaig dormir. I és que, a la nit, la consciència està més exposada que mai. Sola, en la foscor, t'adones de tots els mals del món i les cares d'aquells nens et vénen a la ment. És quan saps del cert que ja no ets la mateixa.

dimarts, 14 d’octubre del 2008

La Nika, la gosseta dels meus tiets


dilluns, 13 d’octubre del 2008

Flor de te dixit


El dia que deixi de somiar, aquell dia moriré.

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Els meus primers dies a Guatemala.

Hola, noies,

Com que crec que encara tinc molt a dir sobre Guatemala, intentaré fer una mena de diari de Bitàcola sobre el viatge per anar compartint amb vosaltres tot allò que em vaig endur d'allà, que no és poc.
El dia 8 de setembre ens van portar a la casa de les nenes Casa Alianza. Són nenes que han anat a parar a aquesta casa d'acollida per diversos motius: o bé perquè les han trobades al carrer -la majoria de les vegades exercint la prostitució el benefici de la qual se l'enduen els proxenetes- o bé perquè ho ha dictaminat un jutge, ja sigui perquè les famílies les maltractaven o perquè per diversos motius (alcoholisme, situació econòmica...) els pares no se'n poden fer càrrec. Actualment hi ha 99 nenes a la casa, que en total té capacitat per a 70. Les nenes es divideixen en tres nivells: nivell 1: són les que acaben d'arribar. Es distingeixen perquè porten un polo vermell. Bàsicament el que necessiten és molt de carinyo i plorar, plorar molt. No poden parlar del que els va passar. Nivell 2: porten un polo groc i han superat una sèrie de fites. Ja poden parlar del que els va passar. Joves mares: conviuen amb els seus fills mares que tenen entre 12 i 17 anys.
Casa Alianza ofereix assessorament psicològic a les nenes, tallers i formació ocupacional.
Quan hi vam arribar les tres noies de Barcelona, a cadascuna ens van posar en un pavelló. A mi em va tocar al nivell 2. La idea era que poguéssim parlar amb elles i que ens expliquessin alguna cosa de la seva situació. Les noies del nivell 2 d'entrada estaven una mica reàcies a parlar amb qualsevol persona desconeguda. Normal, a mi també em passaria, i més sabent el que han viscut. Però de mica en mica, van anar agafant confiança. Em va sobtar com n'eren, d'educades i que col·laboressin tant en les tasques a fer a la casa. Estaven preparant una festa, ja que el dia 15 de setembre és el dia de la independència a Guatemala (la independència dels opressors espanyols haha). Em va semblar una mica violent preguntar-los per què eren allà... Tan sols una de les noies em va ensenyar la seva llibreta amb textos i dibuixos que havia fet i em va explicar per què era allà: per "dolenta i per tallar-se". Es veu que existeix una nova "pandilla" que s'autolesiona en vida. I és que és normal que, en el món en què viuen, de vegades no vegin cap altra solució... Per què viure si estan condemnats des que neixen?
El dia comença molt aviat a Casa Alianza. Les nenes es lleven a les 6 i fan una reunió conjunta per parlar del seu estat d'ànim. Sovint ploren i es consolen. Cal tenir en compte que el procés de recuperació és molt lent. Al dia següent d'anar-hi, algunes nenes ja ens abraçaven i venien a saludar-nos. Ara recordo amb nostàlgia les tardes que vam passar amb algunes nenes mares i els seus fills...

Nota: Si feu clic al títol obtindreu informació sobre els projectes que hi ha ara actualment i hi veureu algunes fotos.

dijous, 9 d’octubre del 2008

Keep bleeding Love o Quan dones més que reps


Closed off from love I didn't need the pain

Once or twice was enough

And it was all in vain

Time starts to pass

Before you know it you're frozen

Ooooh... But something happened

For the very first time with you

My heart melted into the ground

Found something true

And everyone's looking 'round

Thinking I'm going crazy

Chorus:But I don't care what they say

I'm in love with you

They try to pull me away

But they don't know the truth

My heart's crippled by the vein

That I keep on closing

You cut me open and

I Keep bleeding Keep, keep bleeding love

I keep bleeding I keep, keep bleeding love

Keep bleeding Keep, keep bleeding love

You cut me open Oooh, oooh...

Trying hard not to hear

But they talk so loud

Their piercing sounds fill my ears

Try to fill me with doubt

Yet I know that their goal

Is to keep me from falling

Hey, yeah! But nothing's greater

Than the rush that comes with your embrace

And in this world of loneliness

I see your face

Yet everyone around me

Thinks that I'm going crazy

Maybe, maybe

Chorus:But I don't care what they say

I'm in love with you

They try to pull me away

But they don't know the truth

My heart's crippled by the vein

That I keep on closing

You cut me open and

I Keep bleeding Keep, keep bleeding love

I keep bleeding I keep, keep bleeding love

Keep bleeding Keep, keep bleeding love

You cut me open

And it's draining all of me

Oh they find it hard to believe

I'll be wearing these scars

For everyone to see I don't care what they say

I'm in love with you

They try to pull me away

But they don't know the truth

My heart's crippled by the vein

That I keep on closing

You cut me open and I Keep bleeding

Keep, keep bleeding love I keep bleeding

I keep, keep bleeding love Keep bleeding

Keep, keep bleeding love

You cut me open and I Keep bleeding

Keep, keep bleeding love I keep bleeding I keep,

keep bleeding love Keep bleeding

Keep, keep bleeding love

You cut me open and

Keep bleeding Keep, keep bleeding love
Leona Lewis

La Lanse


Aquesta és la Lanse ( de Sir Lancelot) abans d'una bona rentada.
És taaaan bona que molt cops penso que és un angelet disfressat. Me la menjaria a petons!!!

Aquí està fent el que més li agrada , dormir!! jejeje

I en el dia de la mona :P

dimecres, 8 d’octubre del 2008

Festa Diwali

Hi anem?

Els meus gats menys un

Hola noies!

El nostre bloc li faltava alguna cosa... Encara cap de nosaltres havia posat fotografies dels seus animals de companyia. (bé, ara estic pensant que no totes en tenim!)Us presento a tres dels meus gats:


HARI, el gordo carinyós

ADUR, l'aventurer amb glamour

SHAKTI, la reina de la casa

Falta l'ANAN!

Pearl i Lynyrd Skynyrd a la KGB

El proper dissabte 18 d'octubre a les 21h no podeu deixar d'anar a la sala KGB, Barcelona!!

Es farà un concert commemoratiu al grup musical setentero LYNYRD SKYNYRD. Amb artitstes convidats com Santi Campillo i Francesc Bertran, i crec que la Pearl tb hi posarà el seu gra de sorra.

Essent una inculta (musicalment parlant) en procés de reforma, he hagut de googlejar una miqueta... Així doncs aquest grup és descrit per Stephen Thomas Erlewine com "el grupo definitivo de Rock Sureño, fusionando la potencia saturada del blues rock con una imagen sureña rebelde y la arrogancia del hard rock".

Potser les seves cançons més conegudes són Free Bird, Sweet home Alambama, ja que continuen apareixent en bandes sonores de diverses pelis i series ( per exemple Forrest Gump, la masacre de texas, Con Air, Me llamo Earl,etc.)

El grup es va disoldre després de l'accident d'avió que van patir a Gillsburg (Misisipí, EE UU), el 20 d'octubre de 1977, en el que van morir el cantant, Ronnie Van Zant, el guitarrista, Steve Gaines i el manager Dan Kilpatrick. D'aquí l'acte commemoratiu de la sala KGB.

diumenge, 28 de setembre del 2008

Per tenir una idea de la situació.

Us passo un article sobre els abusos sexuals a adolescents a Guatemala. Us recomano que el llegiu, per saber en quin món vivim encara més i avui dia al segle XXI:

Esclavos sexuales en pleno siglo XXI

Breve
Reformas al Código Penal

Aspectos principales

• Crear la ley de explotación sexual y trata de personas.

• Equiparar los derechos de los varones a los de las mujeres.

• Crear el delito de producción, venta y consumo de pornografía infantil.

• Crear el delito de turismo sexual, vinculando a él a todos los integrantes de las redes.

• Enfocar la legislación en el cliente, para que cualquiera que tenga relaciones sexuales remunerados con menores sea juzgado.

• Que la víctima sea menor se considere como agravante en todos los delitos sexuales.
Unicef Justo Solórzano

“La explotación sexual comercial de niñas y niños es un fenómeno vinculado al crimen organizado, por eso no se tiene suficiente información sobre el fenómeno. Pero sí sabemos que los niños son engañados para someterlos a esclavitud sexual o se los graba para vender pornografía infantil”, afirmó Justo Solórzano, de Unicef. “Lamentablemente, este es un tema muy grave y con consecuencias dramáticas para los niños y niñas, al que no se le da la suficiente importancia”, añade.
Casa Alianza Claudia Rivera

“Es necesario que los niños, niñas y adolescentes víctimas de trata de personas tengan el tratamiento adecuado, con psicólogos y especialistas, para que se recuperen del daño sufrido”, afirmó Claudia Rivera, directora de Casa Alianza. “Nosotros intentamos que los jóvenes centroamericanos que son enviados por un juez a nuestra organización puedan volver a contactar con su familia, para que retornen lo antes posible a su país, pero algunas no quieren, porque han tenido problemas en sus hogares”, explica.
Experta Lidia Cacho

“Creo que este tema requiere de gran reflexión social, ya que es la propia población la que, con su silencio, se convierte en cómplice de las redes de explotación de menores”, comentó Lidia Cacho, periodista mexicana experta en investigaciones sobre trata de personas. “Hay que empezar a desenmascarar a los que están detrás de este negocio millonario y a los clientes, pues si no hubiera clientes, el negocio no sería rentable”, añadió. “Ningún menor de edad acepta conscientemente ser sometido a estos vejámenes”, puntualiza.


Especiales
Publicidad
Enviar por e-mail Formato de impresión

[Ver Galería]

Por lorena seijo

Renata* nació y creció en un pueblo indígena del occidente guatemalteco. No tuvo muchas oportunidades de estudiar, porque ella y sus 10 hermanos son de escasos recursos. A los 14 años comenzó a trabajar como empleada doméstica, pero solo ganaba Q250 al mes. Dos años después, una amiga la convenció de probar suerte en la capital, donde le pagarían mil 200. Tenía 16 años. Pero el empleo no le duró mucho tiempo, y tuvo que buscar trabajo en una cafetería del centro. Se sentía sola y perdida en la ciudad.

A la cafetería llegaba una mujer nicaragüense que, poco a poco, se fue ganando su confianza. “Me dijo que si necesitaba ayuda que la llamara por teléfono”, recuerda la adolescente.

El 25 de noviembre del 2007, la joven se peleó con sus compañeras de trabajo, por lo que decidió aceptar la ayuda ofrecida por la nicaragüense. La mujer la llevó a su casa, en la zona 12, y el 23 de enero del 2008 a Nicaragua para trabajar como doméstica.

“Ella me sacó una cédula falsa, porque yo no tenía”, cuenta Renata. Cuando llegaron a Nicaragua, ésta se dio cuenta de que las promesas de su supuesta amiga eran falsas. Nunca la llevó a trabajar a ninguna casa, sino que la hizo recorrer los bares de la costa, bailando y pidiendo dinero.

“Todo el dinero se lo tenía que dar a ella, y me reñía si no le pedía más a los clientes”, dice, sin detallar en qué consistían sus encuentros con los hombres. “Para que no pudiera escapar, me quitó la cédula”, añade y la obligaba a consumir alcohol y otro tipo de drogas.

Renata fue rescatada por la policía nicaragüense, y llevada a uno de los hogares de Casa Alianza. Esta joven declaró contra su explotadora en un juicio que se llevó en Nicaragua, antes de poder volver a su país. “No sé qué pasó con ella, pero le dieron permiso para irse a su casa mientras no se dictaba sentencia”, cuenta, un tanto decepcionada.

Este es un caso típico de trata de personas, en el que una menor de edad fue engañada, sacada de su país, retenida contra su voluntad y prostituida.

Según Claudia Rivera, directora de Casa Alianza, es poco común que las adolescentes sean llevadas hacia el sur para explotarlas, lo más habitual es que las trasladen a México.

La mitad de los niños y niñas que son explotados sexualmente en Guatemala, alrededor de unos 15 mil, son guatemaltecos, y la otra mitad procede de Honduras, Nicaragua o El Salvador. “Los convencen de que los van a pasar ilegalmente a los Estados Unidos o que aquí les van a conseguir un trabajo mejor, pero nunca es así”, afirma Rivera.

Según el informe “Explotación sexual comercial de niñas, niños y adolescentes en Guatemala”, elaborado por el Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia del 2007, el sistema de explotación opera en diferentes locales (284), depende del tipo de cliente, y se da tanto en la capital como en áreas fronterizas y en lugares turísticos del país.
En la calle

Uno de los lugares más arriesgados para los menores de edad es la calle, en la que están a expensas del cliente. El adulto, que paga, maneja la situación desde su propio vehículo, elige las condiciones y el lugar en el que el niño o adolescente tiene que “cumplir con el servicio”. Es frecuente que algunos estén armados o bajo efecto de drogas.

“Hay clientes que son guaruras y andan con pistola. Cuando se dan esos casos uno no sabe si va a regresar con vida”, relata uno de los jóvenes.

Las áreas donde se desarrolla el comercio sexual de adolescentes hombres son la zona 1 y 12 de la capital, donde acuden hombres adultos, de entre 40 y 50 años, a solicitar los servicios de estos jóvenes de entre 13 y 19 años. La mayoría proceden del nororiente, de la costa sur y países centroamericanos. Muchos de ellos han llegado a la capital al huir de la intolerancia y la violencia intrafamiliar.

Los adolescentes travestis se sitúan en la zona 1 y en la zona 9, a partir de las 21 horas. Ellos son los que más sufren la violencia homofóbica. “A veces nos pasan disparando desde los carros, y hay policías que nos golpean”, cuenta uno de ellos. La mayoría de los clientes que acuden a contratarlos, en su cotidianidad, llevan vida de heterosexual.

Existe una nueva modalidad, destinada a hombres de negocios, funcionarios o turistas extranjeros, que es “los adolescentes por catálogo”. Las redes ofrecen un muestra de fotografías, a través de las que el cliente elige al joven, siempre sigiloso de la confidencialidad. Los adolescentes son llevados a hoteles o apartamentos, donde se dan fiestas privadas. Este servicio es más caro, pero le evita al explotador sexual exponerse públicamente.
Víctimas

La explotación de niñas y adolescentes tiene mayor aceptación social, por lo que normalmente ocurre en prostíbulos o negocios públicos. Las menores de edad están en concepto de servidumbre sexual, ya que el tratante las obliga a pagar el dinero que le costó comprarlas, la comida y el alojamiento.

Los mecanismos a través de los cuales captan a las jóvenes son variados. El más rudimentario es a través de conocidos o amigos que tienen relación con este mercado sexual, quienes, sin recibir nada a cambio, conectan a las niñas con estos grupos.

También existe un reclutamiento profesional o publicitario, que funciona a través de compañías ficticias, que contratan a supuestas edecanes, modelos o bailarinas.

La tercera forma, y la más dura es la explotación por parte de padres, madres u otro familiar. Finalmente entra en escena el proxeneta, quien en realidad tiene una relación sentimental con la menor de edad y vive del dinero que ésta le da.

Estas adolescentes son violadas, golpeadas y humilladas hasta límites insospechados, según sus testimonios.

Una joven de 15 años, quien fue entregada por su primo a un prostíbulo de Tecún Umán, San Marcos, cuando tenía 13, relata: “Cada día teníamos que ocuparnos hasta 10 veces. La dueña del local no nos dejaba salir de allí, y nos decía que había pagado mucho por nosotras. En el bar dormíamos, comíamos y nos daban la ropa. Ella anotaba todo en un libro, y decía que nos cobraba con lo que pagaban los clientes. Como éramos menores de edad, ella nos vendía como vírgenes. Pasaron nueve meses hasta que me dejó en libertad”.

Otra joven de Tiquisate, Escuintla, recuerda cómo a los 13 años la secuestraron y la encerraron en una habitación, donde un mujer la vendía a hombres. “De los golpes que me dieron me quedaron hasta cicatrices; la señora le decía a los hombres que hicieran conmigo lo que quisieran”.

La mayoría de las víctimas de estos abusos sienten vergüenza, tienen miedo de contarles a sus familias, han perdido su autoestima, han alterado su sistema de valores y tienen graves problemas para construir a futuro una relación de pareja sana.
Pornografía infantil

Muchos es estos niños y niñas son usados para hacer videos de pornografía infantil. Guatemala es un lugar ideal, ya que el delito de producción, distribución y consumo de pornografía infantil no está tipificado en el Código Penal guatemalteco, lo cual impide su persecución y convierte a los niños, niñas y adolescentes en víctimas potenciales.

La Fiscalía de Delitos contra la Propiedad Intelectual ha realizado allanamientos en los puestos de venta de la Sexta Avenida de la zona 1, para retirar del mercado los videos. Pero una vez más, la falta de leyes adecuadas impide que tanto los que la graban como quienes la venden, o los que la compran, sean procesados.

El único caso que ha llegado a sentencia es el que tuvo como protagonista a unas adolescentes de Jutiapa, que fueron grabadas cuando sostenían relaciones sexuales con adultos, y el material fue distribuido en ese departamento. Las protagonistas del video fueron expulsadas de su escuela, y el único detenido por el caso fue acusado de publicación de espectáculos obscenos, con una pena de entre tres y nueve años de prisión. Los otros cuatro acusados siguen prófugos.

Este año, un padre de familia presentó una denuncia en la Fiscalía de Sololá porque su hija había sido obligada a desnudarse, y varios hombres la habían fotografiado y grabado con un teléfono celular.

“La pornografía infantil es un fenómeno internacional, que se está dando en todos los países. La diferencia es que aquí no existe persecución; cualquiera puede grabar o tener un montón de videos en su casa, que no pasa nada”, se lamenta Carlos Menchú, consultor del Proyecto de Niñez y Adolescencia del Organismo Judicial. Algunos de los lugares donde se han detectado redes que venden pornografía infantil son Antigua Guatemala, Jutiapa y Escuintla.
Turismo sexual

Los niños también son usados para complacer las exigencias de los turistas. Se entiende como turismo sexual cuando una persona, ya sea en su país de origen o en otro, se hace pasar por turista, con el fin de explotar sexualmente a menores de edad. Este tipo de prácticas están tan organizadas que se ofrecen paquetes turísticos con este propósito.

Según se ha establecido, de manera internacional, turistas europeos y norteamericanos, principalmente, acuden a las agencias de viajes, para que les faciliten contactos con tratantes de personas en países donde los menores están muy desprotegidos, como Guatemala.

Según Mariela Marroquín, del Proyecto de Niñez y Adolescencia del Organismo Judicial, a través de las redes de apoyo que han formado en los departamentos han detectado que esa práctica es común en Antigua Guatemala, Panajachel, Lívingston y Escuintla.

En el caso de la Costa Sur e Izabal, la llegada de barcos con turistas facilita el contacto entre los extranjeros y grupos locales, que en seguida les ofrecen los “servicios” de las y los adolescentes.

Otra de las modalidades detectadas es la llegada de grupos de ejecutivos al país con la excusa de una convención o reunión anual, y que en los mismos hoteles contactan con las personas que, hasta por catálogo, les ofrecen el servicio de prostitución.

Mientras el Gobierno y los diputados en el Congreso no hagan nada, Guatemala seguirá siendo un paraíso para los pederastas y los explotadores de menores, y lo peor de todo es que la salud mental de los menores se verá gravemente afectada, y con ello el futuro del país.

L'article està extret de Prensa libre, que no és precisament un diari d'esquerres a Guatemala.

dissabte, 27 de setembre del 2008

Guatemala i la part que no surt a les guies de viatge.





Que jo recordi, hi ha dos volcans que envolten la ciutat d’Antigua. Un d’ells està en constant ebullició, però no esclata mai. L’altre és majestuós, pacífic. Quan passeges pels carrers d’aquesta ciutat, tots dos volcans hi són presents. Això i els colors, colors per tot arreu: les cases colonials, els vestits dels indígenes que toquen la marimba, el paisatge i els constants turistes que compren, mengen, caminen i admiren. S’hi està molt a gust, a l’Antigua. Pots prendre una copeta mentre mires com passen els transeünts que venen braçalets, collarets, “güipiles” o teles típiques... Però quan en surts, t’adones que els volcans reals hi són fora, aquests sí: a punt d’esclatar. El projecte en què vaig participar va ser una porta d’entrada a una realitat que, d’altra manera, no hagués conegut mai com a turista. Els llibres no ensenyen uns nens que malviuen entre deixalles, que mengen el que la societat capitalista llença, que no esperen res, perquè ja no són res: els damnats de la terra. He vist molta misèria, he vist nens que inhalen dissolvent de pintura, nenes que amb 14 anys ja tenen experiència com a prostitutes, gent que estarà marcada per sempre perquè ha pres drogues des dels 5 anys, mares que ploren, pares que beuen, ferides fetes per policies, nens nascuts de nenes, nenes que amb 17 anys ja tenen dos fills...
He tingut moltes converses fructíferes, també m’han parlat dels assassinats a Ciudad de Guatemala que han quedat sense jutjar. No hi ha ningú que no hagi presenciat una mort en aquest no-sentit sense llei. Podria donar xifres de les morts a Guatemala, però no seria just envers la gent que dia rere dia intenta sobreviure en aquest marasme ni tampoc envers els qui s’han rendit i simplement esperen, algun dia, la mort. No, perquè tots aquests damnats de la terra són els qui ens han donat moltes coses, moltes, que ens hem endut cap a les nostres llars calentes. Perquè el que ells ens han donat no anava inclòs al preu del bitllet d’anada.
Els volcans en ebullició són la ràbia d’un poble, l’irracional dels oblidats.

divendres, 26 de setembre del 2008

Felicitats Strawberry cake


Un petonet de totes les TGirls

Esperem celebrar-ho 1.000 cops més ;P

27/9/08

dijous, 18 de setembre del 2008

Frase cèlebre


MUCHAS PERSONAS pierden las PEQUEÑAS ALEGRÍAS esperando la GRAN FELICIDAD


Pearl S Buck

dimecres, 17 de setembre del 2008

Alphonse Mucha i l'Art Nouveau

Noies!

Actualment a Caixaforum hi ha una exposició sobre l'obra d'Alphonse Mucha, un dels creadors i difusors de l'estil Art Noveau. A mi m'encanta aquest estil!



Podriem anar-hi, no?

dilluns, 15 de setembre del 2008

Frase feta
















Quien nada pierde, nada encuentra a faltar.

Flor de te.

dimecres, 10 de setembre del 2008

i va d' Àsia....

Aqui teniu les últimes notícies que tinc d'activitats relacionades amb païssos d'Àsia, i especialment d'India.



La setmana vinent, coincidint amb la Mercè, comença el Festival d'Àsia. Quina il·lusió!Fan varies activitats al Parc de la Ciutadella.



El 20 d'octubre SRK ve a Barcelona a presentar el seu Temptation reloaded tour al Palau St Jordi!

De l'11 al 14 de novembre (crec) ens visita l'Amma!

diumenge, 7 de setembre del 2008

Va d'Islàndia..

D'un altre món? Sigur Ros - Glósóli




Emiliana Torrini - Sunny Road

dissabte, 6 de setembre del 2008

Gustav Vigeland - Noruega

divendres, 5 de setembre del 2008

Mai no et tornaràs a banyar al mateix riu.



Pedalo per l'asfalt calent de Barcelona, aquests racons que he trepitjat tantes vegades. Miro al meu voltant: tot es desenvolupa de forma ràpida, sense cap pausa possible. Un senyor begut deixa anar crits; uns treballadors miren una noia que passa; un pare seu en un banc amb el seu fill de mesos al costat... La meva bici no s'atura. Aquesta ciutat i el sol agressiu m'engoleixen. Vull anar-me'n en pau, vull tornar a abraçar-te sense cap ombra al meu voltant. Barcelona és caníbal i enlluernadora. Travesso les entranyes sense esforç i m'enfronto als meus fantasmes. Somric. Sense adonar-me'n, per un instant, em reconcilio amb la humanitat que havia començat a odiar. Quan torni, el mateix asfalt, el mateix paisatge, les mateixes cares seran aquí; tot queda igual, tot farà sentit, però jo no seré la mateixa.


Una abraçada, noies, us trobaré a faltar!

dijous, 4 de setembre del 2008

Va de poesia

És preciosa!

La P
rofecía - Rafael de León

Me lo contaron ayer
las lenguas de doble filo
que te casaste hace un mes
y me quede tan tranquilo.

Otro cualquiera en mi caso
se hubiese hechado a llorar yo,
cruzándome de brazos
dije que me daba igual,
nada de pegarme un tiro
ni enredarme a maldiciones
ni de apedrear con suspiros
los vidrios de tus balcones

Que te has casado.. buena suerte
vive 100 años contenta
y a la hora de la muerte
dios no te lo tenga en cuenta

Que si al pie de los altares
mi nombre se te borró
por la gloria de mi madre
que no te guardo rencor

Porque... sin ser tu marido
ni tu novio...
ni tu amante...

Soy el que más te ha querido
y con eso.. con eso tengo bastante

Y haciendo un poco de historia
nos volveremos atrás
para recordar las glorias
de mis días de chaval

¿Qué tiene el niño Manuela?
que anda como trastornado
le noto cara de pena
y el colorcillo quebrado

Ya no juega a la pelota,
ni tira piedras al río
ni se destroza la ropa,
subiéndose por el nido


No te parece a ti extraño
no es cosa muy rara,
que un chaval de 12 años
tenga tan triste la cara

Mira que soy perro viejo
y andas demasiado tranquila
quieres que te de un consejo
vigila mujer, vigila!!!

Y fueron don centinelas
los ojillos de mi madre

Cuando sale de la escuela
se va pa los olivares
¿Y que es lo que busca ahí?
una niña...
tendrá el mismo tiempo que él

José Manuel, no le riñas
que esta aprendiendo a querer

Mi padre encendió un pitillo
se entero bien de tu nombre
y te compro unos zarcillos
y a mi.. a mi un pantalón de hombre

Yo no te dije te adoro
pero amarre a tu balcón
mi lazo de seda y oro
de primera comunión

Y tu fina... y orgullosa...
me ofreciste en recompensa
la cinta color de rosa,
que engalanaba tu trenza

Voy a misa con mis primos bueno...
te veré en la ermita
y que serios nos pusimos
al darte el agua bendita

De vuelta del campanario,
cuando rompimos a hablar
dice mi tiita Rosario que la cigüeña es sagrada
y el colorín, y la fuente, y el rocío, y el bronce de esta campana,
y el romero de los montes, y aquel torito valiente que esta bebiendo en el río, y aquella cinta lejana que llamea
en el horizonte

Todo es sagrado, cielo y tierra,
porque todo lo hizo Dios

¿Qué te gusta mas?
tu pelo, que bonito me salió
y tus manos redonditas
y tus pies fingiendo el paso,
de las palomas Zuritas

Con la pureza del copo de nieve te compare
te revestí de piropos de la cabeza a los pies
te hice un ramo de pitimini precioso
y luego, y luego nos retratamos en las aguitas del pozo

¿En qué piensas?
en darte un beso
y sentí una vergüenza,
que me calo hasta los huesos

De noche, muertos de luna,
nos vimos en la ventana
shhhh, calla, mi hermanillo esta en la cuna
le estoy cantando la nana y mientras tu le cantabas,
yo inocente pensé que la nana nos casaba
como marido y mujer
pamplinas, figuraciones que inventan los chavales

Después, la vida se impone
Tanto tienes... tanto vales
Por eso hoy,
al enterarme que llevas un mes casada
no dije que iba a matarme,
sino que me deba igual
mas como es rico tu dueño
te vendo esta profecía

Tu.., cada noche en tus sueño
soñaras que me querías
y recordaras la tarde que tu boca me beso
y te llamaras COBARDE!!!, como te lo llamo yo
y veras sueña que sueña,
que me morí siendo chico
que se llevo una cigüeña mi corazón en el pico

Pensaras, no es cierto nada
yo se que lo estoy soñando
pero allá en la madrugada
te despertaras llorando

Por el que no es tu marido...
ni tu novio...
ni tu amante...
sino el que mas te ha querido

Y con eso, con eso tengo bastante
por lo demás
todo se olvida
veras como Dios te envía
un hijo...
como una estrella
avísamelo en seguida
me servirá de alegría cantarle la nana aquella

"Quítate de la esquina chiquillo loco, que mi madre no quiere ni yo tampoco"

Pensaras no es cierto nada
yo se que lo estoy soñando
pero allá, pero allá en la madrugada
te despertaras llorando
por el que no es
tu marido, ni tu novio, ni tu amante
sino el que más te ha querido
y con eso..
con eso tengo bastante

ps, mua!!

divendres, 29 d’agost del 2008

La vida


"En la vida de un hombre", escribió Marco Aurelio, "su época sólo es un momento; su ser, un fluir incesante; su juicio, el débil resplandor de una vela de sebo; su cuerpo, presa de los gusanos; su alma, un remolino inquieto; su fortuna, oscura; su fama, dudosa. En síntesis, todo lo que es cuerpo es agua en tránsito, todo lo que es alma, sueños y nubes."

El mundo según Garp, de John Irving

* Tb m'han recomanat d'aquest autor Una mujer difícil.

De per què sóc feminista.


"Tinc la cara d'un vampir, però el cor d'una feminista."
Theda Bara.



Fa uns dies vaig deixar escrit en un comentari que m’agradaria explicar els meus motius per defensar les polítiques de discriminació positiva envers les dones. Pensant-ho bé, he cregut que estaria bé, per extensió, explicar els motius pels quals em considero feminista i, d’aquesta manera, desmentir alguns tòpics que s’han vingut atribuint a aquest moviment des de gairebé els seus inicis. Quins són aquests tòpics? Doncs: que som dones andrògines, que volem imposar els nostres criteris per sobre dels homes, dominar-los i, de retruc, governar el món. Tan sols cal fer una ullada a la definició del diccionari per a feminisme per desmentir aquest tòpic. El DIEC2 diu, a l’entrada de feminisme: 1 1 m. [LC] [SO] [PO] Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.
1 2 m. [LC] [SO] Conjunt de teories que al llarg del temps fonamenten la lluita de les dones a favor de l’emancipació.
Seguint aquesta definició, explico per què sóc feminista: doncs perquè encara penso que en bona part no tenim els mateixos drets reals que els homes: a nivell social encara cobrem menys per desenvolupar les mateixes tasques que un home, encara ocupem una misèrrima part dels llocs de responsabilitat que ocupen els homes i encara hi ha feines que es consideren exclusivament per a dones... Això no són teories que jo hagi llegit enlloc, sinó que les he experimentat, per desgràcia, en carns pròpies. No fa gaire vaig treballar en una oficina i, una servidora (amb el seu títol universitari, idiomes i postgrau a les esquenes) havia de veure com persones menys preparades imposaven el seu criteri i donaven ordres a la “nena” només pel fet de tenir una cosa que penja entre les cames. Que no se’m malinterpreti, m’agraden els homes (i com!), però no puc dir que encara siguem iguals a nivell social ni personal. En l’àmbit domèstic, veig com moltes de les meves amigues han d’acabar sotmetent-se a la dictadura de les tasques de la llar quan treballen les mateixes hores que les seves parelles. Per què? No, noies, no, és una lluita constant! No ens la podem deixar perdre, aquesta batalla... nosaltres no hem nascut per fer de criades de ningú... ells tenen dues cames, dos braços i un cap, igual que nosaltres. Per què ens hem de sobrecarregar les tasques de la llar? És per tot això que penso que és necessari que siguem feministes, que lluitem per la igualtat, noies si no ho fem nosaltres ningú ens traurà les castanyes del foc. És per això que dic que em sembla una bona mesura la discriminació positiva, que consisteix que, per exemple, en l’àmbit laboral es doni prioritat a les dones davant dels homes (amb idèntiques qualitats) per contrarrestar una situació d’abús de poder històrica. Aquesta mesura tan sols pretén equiparar les dones a l’estàtus dels homes en l’àmbit públic. D’aquesta manera, també, hi ha pluralitat de representació en llocs de poder. D’altra manera, ens asseguraríem que el règim de sempre perdurés pels segles dels segles... Al tantu! Tot això que estic dient no vol dir que jo cregui que homes i dones som iguals. No, no! Jo em sento diferent i m’agrada sentir-me diferent que un home. Però m’agrada també, tenir les mateixes oportunitats que ell...

PS: La frase que he posat al començament és d’una actriu de principis del segle XX (la de la foto), no us sembla absolutament sublim?

dijous, 28 d’agost del 2008

Una mica de cultura a la romana...


Imatges d'un viatge al passat...

La cel·lebració de l'aniversari de la Talladet no va tenir té, però si salsa Galum, postres dolços i vi amb mel...

dimarts, 26 d’agost del 2008

El dia de la Talladet!

FELIÇ ANIVERSARI TALLADET!!!




MySpace Happy Birthday Graphics


Molts petons de totes les T girls!

dilluns, 25 d’agost del 2008

Barcelona desconeguda

Hola noies!

Sabieu que a Barcelona hi ha un bar de gel?


Clickeu al títol i veureu la seva web!

(Talladet sense sucre aqui no passaràs calor!!!)jejejeje!

dimarts, 19 d’agost del 2008

EUROGAMES

Hem vist com aquest estiu Barcelona s’omplia d’atletes procedents de tot Europa per participar als Eurogames. Aquests jocs són la competició esportiva més important del continent per a gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Després d’onze edicions, s'han celebrat per primer cop en una ciutat del sud gràcies a la Federació Europea de l’Esport Gai i Lèsbic.

Uns 5.000 esportistes han participat en aquest jocs que han tingut lloc del 24 al 27 de juliol.

Com ho veieu això? és un tema delicat però no acabo d'entendre el pq d'uns jocs especials per a gais... que no poden participar als jocs "normals"? Si hi vull participar i no sóc lesbiana, etc.. se'm discriminaria? Si tots som iguals pq fem aquestes diferenciacions? Alguns cops tinc la sensació que alguns col·lectius d'autodiscriminen al diferenciar-se...

dimarts, 12 d’agost del 2008

Juguem al qui és qui ;P




Un dia en petit comité vam parlar de penjar les fotos de quan erem baby i jugar al Qui és qui. Us animeu?

dilluns, 11 d’agost del 2008

Un grup esborrat de la memòria: Fang.


Hola noies,

Avui vull compartir amb vosaltres un grup que vaig descobrir gràcies a una recomanació que recordava d'una persona, de feia temps... es tracta del grup català Fang... ja no fan música, però el que van fer hauria de ser recordat com una de les millors mostres musicals de la nostra història. Escolteu aquesta cançó, maquíssima:

http://www.youtube.com/watch?v=7eDWDRgHI1Y

Tenen una nota fosca i única...

diumenge, 10 d’agost del 2008

Ja hem tornat!




Quin viatge! gràcies Floreta! mua

Campanyes d'estiu: pell de taronja, arrugues o cabells blancs? Quin és el teu mal?


Bon dia,

Avui em venia de gust parlar sobre l'allau de publicitat destructiva envers les dones a què ja estem més que acostumades. Mireu qualsevol pel·lícula, programa, telenotícies, etc. a la televisió i pareu atenció als anuncis publicitaris. Per bé que intentem sempre anar al lavabo, a la cuina o aprofitar per fer petar la xerrada amb qui tenim al voltant, de ben segur que alguna cosa se'ns queda d'aquesta subtil i flagrant campanya contra les dones: elimina aquestes marques d'expressió, fes dieta en dos dies i converteix-te en Meg Ryan o en Andie Mc Dowell, fora aquesta pell de taronja tan molesta a les cames, tapa't les canes, fes de tu una dona actual, moderna, lliure! hahaha... Llibertat? La llibertat de sotmetre't a les normes imperants: has d'estar guapa, perfecta, depilada, prima, primíssima, sense identitat. No, senyors, no es tracta d'això. Deixo sobre la pantalla una pregunta: quants anuncis d'aquest tipus estan destinats als homes? Segur que menys de la meitat... i sempre són per la qüestió de la vellesa... no fos cas que es notés que ens fem grans en aquesta societat centrada en valors hedonistes i frívola a més no poder.
És molt difícil sortir d'aquest cercle d'hipervaloració d'un determinat model de bellesa, ja que qui més qui menys pretén agradar els altres (és un patró social més que reconegut, des que des de temps immemorials vivim en societat)... Qui no ha deixat de menjar aquell croissant de xocolata que tant ens agrada només perquè sabem que podem engreixar? qui no s'ha posat una crema antiarrugues? Qui no s'ha depilat mai?... i després d'uns resultats frustrants no s'ha sentit una fracassada? Fins i tot la més intel·ligent i forta... n'estic segura que ho té en compte. Aleshores: què és el que ens fa diferents i alliberades? No és això també una forma d'opressió i de sotmetiment? Les formes, les corbes, les "marques d'expressió" (hahaha) no ens fan úniques, especials i diferents? Hem de pensar que ens estimaran per això? Ja ho va dir la Chanel: l'arruga és bella... segur que totes hi estem d'acord. Però ens ho creiem? No ens han venut un model del que ha de ser maco?
A partir d'avui em declaro combatent contra la campanya "Converteix-te en Kate Moss" i recolzo qualsevol iniciativa que reclami la diversitat de cossos, estils i imatges per a unes dones que han sabut conquerir terreny en alguns àmbits, però que encara tenen moltes batalles per guanyar.

Per cert, m'ha donat la gana de posar una foto d'una dona famosa i maca, però que no acompleix els cànons de bellesa imposats per aquesta societat masclista. (evidentment a la sèrie en què surt ella no triomfa ni res)

divendres, 8 d’agost del 2008

Llibertat

Aqui teniu un poema de Rumi pel cap de setmana.



Toma a uno que no lleva sus cuentas
Que no quiere ser rico, ni tiene miedo a perder
Que no tiene interés alguno en su personalidad: es libre

dilluns, 4 d’agost del 2008

Bollywood Connection

Us presento a algunes de les integrants de Bollywood Connection. (Yuraima, Ester, Eva, Gemma, Mireia S, Estefania, Núria i Mireia B)



Dissabte passat vam actuar a la Discoteca La Terrrazza del Poble Espanyol. Ens ho passem tant bé! Només dir-vos que va ser tot un èxit!