La Lanse

Aquesta és la Lanse ( de Sir Lancelot) abans d'una bona rentada.

És taaaan bona que molt cops penso que és un angelet disfressat. Me la menjaria a petons!!!

Aquí està fent el que més li agrada , dormir!! jejeje

I en el dia de la mona :P

Festa Diwali

Hi anem?

Els meus gats menys un

Hola noies!

El nostre bloc li faltava alguna cosa... Encara cap de nosaltres havia posat fotografies dels seus animals de companyia. (bé, ara estic pensant que no totes en tenim!)Us presento a tres dels meus gats:


HARI, el gordo carinyós

ADUR, l'aventurer amb glamour

SHAKTI, la reina de la casa

Falta l'ANAN!

Pearl i Lynyrd Skynyrd a la KGB

El proper dissabte 18 d'octubre a les 21h no podeu deixar d'anar a la sala KGB, Barcelona!!

Es farà un concert commemoratiu al grup musical setentero LYNYRD SKYNYRD. Amb artitstes convidats com Santi Campillo i Francesc Bertran, i crec que la Pearl tb hi posarà el seu gra de sorra.

Essent una inculta (musicalment parlant) en procés de reforma, he hagut de googlejar una miqueta... Així doncs aquest grup és descrit per Stephen Thomas Erlewine com "el grupo definitivo de Rock Sureño, fusionando la potencia saturada del blues rock con una imagen sureña rebelde y la arrogancia del hard rock".

Potser les seves cançons més conegudes són Free Bird, Sweet home Alambama, ja que continuen apareixent en bandes sonores de diverses pelis i series ( per exemple Forrest Gump, la masacre de texas, Con Air, Me llamo Earl,etc.)

El grup es va disoldre després de l'accident d'avió que van patir a Gillsburg (Misisipí, EE UU), el 20 d'octubre de 1977, en el que van morir el cantant, Ronnie Van Zant, el guitarrista, Steve Gaines i el manager Dan Kilpatrick. D'aquí l'acte commemoratiu de la sala KGB.

Per tenir una idea de la situació.

Us passo un article sobre els abusos sexuals a adolescents a Guatemala. Us recomano que el llegiu, per saber en quin món vivim encara més i avui dia al segle XXI:

Esclavos sexuales en pleno siglo XXI

Breve
Reformas al Código Penal

Aspectos principales

• Crear la ley de explotación sexual y trata de personas.

• Equiparar los derechos de los varones a los de las mujeres.

• Crear el delito de producción, venta y consumo de pornografía infantil.

• Crear el delito de turismo sexual, vinculando a él a todos los integrantes de las redes.

• Enfocar la legislación en el cliente, para que cualquiera que tenga relaciones sexuales remunerados con menores sea juzgado.

• Que la víctima sea menor se considere como agravante en todos los delitos sexuales.
Unicef Justo Solórzano

“La explotación sexual comercial de niñas y niños es un fenómeno vinculado al crimen organizado, por eso no se tiene suficiente información sobre el fenómeno. Pero sí sabemos que los niños son engañados para someterlos a esclavitud sexual o se los graba para vender pornografía infantil”, afirmó Justo Solórzano, de Unicef. “Lamentablemente, este es un tema muy grave y con consecuencias dramáticas para los niños y niñas, al que no se le da la suficiente importancia”, añade.
Casa Alianza Claudia Rivera

“Es necesario que los niños, niñas y adolescentes víctimas de trata de personas tengan el tratamiento adecuado, con psicólogos y especialistas, para que se recuperen del daño sufrido”, afirmó Claudia Rivera, directora de Casa Alianza. “Nosotros intentamos que los jóvenes centroamericanos que son enviados por un juez a nuestra organización puedan volver a contactar con su familia, para que retornen lo antes posible a su país, pero algunas no quieren, porque han tenido problemas en sus hogares”, explica.
Experta Lidia Cacho

“Creo que este tema requiere de gran reflexión social, ya que es la propia población la que, con su silencio, se convierte en cómplice de las redes de explotación de menores”, comentó Lidia Cacho, periodista mexicana experta en investigaciones sobre trata de personas. “Hay que empezar a desenmascarar a los que están detrás de este negocio millonario y a los clientes, pues si no hubiera clientes, el negocio no sería rentable”, añadió. “Ningún menor de edad acepta conscientemente ser sometido a estos vejámenes”, puntualiza.


Especiales
Publicidad
Enviar por e-mail Formato de impresión

[Ver Galería]

Por lorena seijo

Renata* nació y creció en un pueblo indígena del occidente guatemalteco. No tuvo muchas oportunidades de estudiar, porque ella y sus 10 hermanos son de escasos recursos. A los 14 años comenzó a trabajar como empleada doméstica, pero solo ganaba Q250 al mes. Dos años después, una amiga la convenció de probar suerte en la capital, donde le pagarían mil 200. Tenía 16 años. Pero el empleo no le duró mucho tiempo, y tuvo que buscar trabajo en una cafetería del centro. Se sentía sola y perdida en la ciudad.

A la cafetería llegaba una mujer nicaragüense que, poco a poco, se fue ganando su confianza. “Me dijo que si necesitaba ayuda que la llamara por teléfono”, recuerda la adolescente.

El 25 de noviembre del 2007, la joven se peleó con sus compañeras de trabajo, por lo que decidió aceptar la ayuda ofrecida por la nicaragüense. La mujer la llevó a su casa, en la zona 12, y el 23 de enero del 2008 a Nicaragua para trabajar como doméstica.

“Ella me sacó una cédula falsa, porque yo no tenía”, cuenta Renata. Cuando llegaron a Nicaragua, ésta se dio cuenta de que las promesas de su supuesta amiga eran falsas. Nunca la llevó a trabajar a ninguna casa, sino que la hizo recorrer los bares de la costa, bailando y pidiendo dinero.

“Todo el dinero se lo tenía que dar a ella, y me reñía si no le pedía más a los clientes”, dice, sin detallar en qué consistían sus encuentros con los hombres. “Para que no pudiera escapar, me quitó la cédula”, añade y la obligaba a consumir alcohol y otro tipo de drogas.

Renata fue rescatada por la policía nicaragüense, y llevada a uno de los hogares de Casa Alianza. Esta joven declaró contra su explotadora en un juicio que se llevó en Nicaragua, antes de poder volver a su país. “No sé qué pasó con ella, pero le dieron permiso para irse a su casa mientras no se dictaba sentencia”, cuenta, un tanto decepcionada.

Este es un caso típico de trata de personas, en el que una menor de edad fue engañada, sacada de su país, retenida contra su voluntad y prostituida.

Según Claudia Rivera, directora de Casa Alianza, es poco común que las adolescentes sean llevadas hacia el sur para explotarlas, lo más habitual es que las trasladen a México.

La mitad de los niños y niñas que son explotados sexualmente en Guatemala, alrededor de unos 15 mil, son guatemaltecos, y la otra mitad procede de Honduras, Nicaragua o El Salvador. “Los convencen de que los van a pasar ilegalmente a los Estados Unidos o que aquí les van a conseguir un trabajo mejor, pero nunca es así”, afirma Rivera.

Según el informe “Explotación sexual comercial de niñas, niños y adolescentes en Guatemala”, elaborado por el Fondo de las Naciones Unidas para la Infancia del 2007, el sistema de explotación opera en diferentes locales (284), depende del tipo de cliente, y se da tanto en la capital como en áreas fronterizas y en lugares turísticos del país.
En la calle

Uno de los lugares más arriesgados para los menores de edad es la calle, en la que están a expensas del cliente. El adulto, que paga, maneja la situación desde su propio vehículo, elige las condiciones y el lugar en el que el niño o adolescente tiene que “cumplir con el servicio”. Es frecuente que algunos estén armados o bajo efecto de drogas.

“Hay clientes que son guaruras y andan con pistola. Cuando se dan esos casos uno no sabe si va a regresar con vida”, relata uno de los jóvenes.

Las áreas donde se desarrolla el comercio sexual de adolescentes hombres son la zona 1 y 12 de la capital, donde acuden hombres adultos, de entre 40 y 50 años, a solicitar los servicios de estos jóvenes de entre 13 y 19 años. La mayoría proceden del nororiente, de la costa sur y países centroamericanos. Muchos de ellos han llegado a la capital al huir de la intolerancia y la violencia intrafamiliar.

Los adolescentes travestis se sitúan en la zona 1 y en la zona 9, a partir de las 21 horas. Ellos son los que más sufren la violencia homofóbica. “A veces nos pasan disparando desde los carros, y hay policías que nos golpean”, cuenta uno de ellos. La mayoría de los clientes que acuden a contratarlos, en su cotidianidad, llevan vida de heterosexual.

Existe una nueva modalidad, destinada a hombres de negocios, funcionarios o turistas extranjeros, que es “los adolescentes por catálogo”. Las redes ofrecen un muestra de fotografías, a través de las que el cliente elige al joven, siempre sigiloso de la confidencialidad. Los adolescentes son llevados a hoteles o apartamentos, donde se dan fiestas privadas. Este servicio es más caro, pero le evita al explotador sexual exponerse públicamente.
Víctimas

La explotación de niñas y adolescentes tiene mayor aceptación social, por lo que normalmente ocurre en prostíbulos o negocios públicos. Las menores de edad están en concepto de servidumbre sexual, ya que el tratante las obliga a pagar el dinero que le costó comprarlas, la comida y el alojamiento.

Los mecanismos a través de los cuales captan a las jóvenes son variados. El más rudimentario es a través de conocidos o amigos que tienen relación con este mercado sexual, quienes, sin recibir nada a cambio, conectan a las niñas con estos grupos.

También existe un reclutamiento profesional o publicitario, que funciona a través de compañías ficticias, que contratan a supuestas edecanes, modelos o bailarinas.

La tercera forma, y la más dura es la explotación por parte de padres, madres u otro familiar. Finalmente entra en escena el proxeneta, quien en realidad tiene una relación sentimental con la menor de edad y vive del dinero que ésta le da.

Estas adolescentes son violadas, golpeadas y humilladas hasta límites insospechados, según sus testimonios.

Una joven de 15 años, quien fue entregada por su primo a un prostíbulo de Tecún Umán, San Marcos, cuando tenía 13, relata: “Cada día teníamos que ocuparnos hasta 10 veces. La dueña del local no nos dejaba salir de allí, y nos decía que había pagado mucho por nosotras. En el bar dormíamos, comíamos y nos daban la ropa. Ella anotaba todo en un libro, y decía que nos cobraba con lo que pagaban los clientes. Como éramos menores de edad, ella nos vendía como vírgenes. Pasaron nueve meses hasta que me dejó en libertad”.

Otra joven de Tiquisate, Escuintla, recuerda cómo a los 13 años la secuestraron y la encerraron en una habitación, donde un mujer la vendía a hombres. “De los golpes que me dieron me quedaron hasta cicatrices; la señora le decía a los hombres que hicieran conmigo lo que quisieran”.

La mayoría de las víctimas de estos abusos sienten vergüenza, tienen miedo de contarles a sus familias, han perdido su autoestima, han alterado su sistema de valores y tienen graves problemas para construir a futuro una relación de pareja sana.
Pornografía infantil

Muchos es estos niños y niñas son usados para hacer videos de pornografía infantil. Guatemala es un lugar ideal, ya que el delito de producción, distribución y consumo de pornografía infantil no está tipificado en el Código Penal guatemalteco, lo cual impide su persecución y convierte a los niños, niñas y adolescentes en víctimas potenciales.

La Fiscalía de Delitos contra la Propiedad Intelectual ha realizado allanamientos en los puestos de venta de la Sexta Avenida de la zona 1, para retirar del mercado los videos. Pero una vez más, la falta de leyes adecuadas impide que tanto los que la graban como quienes la venden, o los que la compran, sean procesados.

El único caso que ha llegado a sentencia es el que tuvo como protagonista a unas adolescentes de Jutiapa, que fueron grabadas cuando sostenían relaciones sexuales con adultos, y el material fue distribuido en ese departamento. Las protagonistas del video fueron expulsadas de su escuela, y el único detenido por el caso fue acusado de publicación de espectáculos obscenos, con una pena de entre tres y nueve años de prisión. Los otros cuatro acusados siguen prófugos.

Este año, un padre de familia presentó una denuncia en la Fiscalía de Sololá porque su hija había sido obligada a desnudarse, y varios hombres la habían fotografiado y grabado con un teléfono celular.

“La pornografía infantil es un fenómeno internacional, que se está dando en todos los países. La diferencia es que aquí no existe persecución; cualquiera puede grabar o tener un montón de videos en su casa, que no pasa nada”, se lamenta Carlos Menchú, consultor del Proyecto de Niñez y Adolescencia del Organismo Judicial. Algunos de los lugares donde se han detectado redes que venden pornografía infantil son Antigua Guatemala, Jutiapa y Escuintla.
Turismo sexual

Los niños también son usados para complacer las exigencias de los turistas. Se entiende como turismo sexual cuando una persona, ya sea en su país de origen o en otro, se hace pasar por turista, con el fin de explotar sexualmente a menores de edad. Este tipo de prácticas están tan organizadas que se ofrecen paquetes turísticos con este propósito.

Según se ha establecido, de manera internacional, turistas europeos y norteamericanos, principalmente, acuden a las agencias de viajes, para que les faciliten contactos con tratantes de personas en países donde los menores están muy desprotegidos, como Guatemala.

Según Mariela Marroquín, del Proyecto de Niñez y Adolescencia del Organismo Judicial, a través de las redes de apoyo que han formado en los departamentos han detectado que esa práctica es común en Antigua Guatemala, Panajachel, Lívingston y Escuintla.

En el caso de la Costa Sur e Izabal, la llegada de barcos con turistas facilita el contacto entre los extranjeros y grupos locales, que en seguida les ofrecen los “servicios” de las y los adolescentes.

Otra de las modalidades detectadas es la llegada de grupos de ejecutivos al país con la excusa de una convención o reunión anual, y que en los mismos hoteles contactan con las personas que, hasta por catálogo, les ofrecen el servicio de prostitución.

Mientras el Gobierno y los diputados en el Congreso no hagan nada, Guatemala seguirá siendo un paraíso para los pederastas y los explotadores de menores, y lo peor de todo es que la salud mental de los menores se verá gravemente afectada, y con ello el futuro del país.

L'article està extret de Prensa libre, que no és precisament un diari d'esquerres a Guatemala.

Guatemala i la part que no surt a les guies de viatge.

Que jo recordi, hi ha dos volcans que envolten la ciutat d’Antigua. Un d’ells està en constant ebullició, però no esclata mai. L’altre és majestuós, pacífic. Quan passeges pels carrers d’aquesta ciutat, tots dos volcans hi són presents. Això i els colors, colors per tot arreu: les cases colonials, els vestits dels indígenes que toquen la marimba, el paisatge i els constants turistes que compren, mengen, caminen i admiren. S’hi està molt a gust, a l’Antigua. Pots prendre una copeta mentre mires com passen els transeünts que venen braçalets, collarets, “güipiles” o teles típiques... Però quan en surts, t’adones que els volcans reals hi són fora, aquests sí: a punt d’esclatar. El projecte en què vaig participar va ser una porta d’entrada a una realitat que, d’altra manera, no hagués conegut mai com a turista. Els llibres no ensenyen uns nens que malviuen entre deixalles, que mengen el que la societat capitalista llença, que no esperen res, perquè ja no són res: els damnats de la terra. He vist molta misèria, he vist nens que inhalen dissolvent de pintura, nenes que amb 14 anys ja tenen experiència com a prostitutes, gent que estarà marcada per sempre perquè ha pres drogues des dels 5 anys, mares que ploren, pares que beuen, ferides fetes per policies, nens nascuts de nenes, nenes que amb 17 anys ja tenen dos fills...
He tingut moltes converses fructíferes, també m’han parlat dels assassinats a Ciudad de Guatemala que han quedat sense jutjar. No hi ha ningú que no hagi presenciat una mort en aquest no-sentit sense llei. Podria donar xifres de les morts a Guatemala, però no seria just envers la gent que dia rere dia intenta sobreviure en aquest marasme ni tampoc envers els qui s’han rendit i simplement esperen, algun dia, la mort. No, perquè tots aquests damnats de la terra són els qui ens han donat moltes coses, moltes, que ens hem endut cap a les nostres llars calentes. Perquè el que ells ens han donat no anava inclòs al preu del bitllet d’anada.
Els volcans en ebullició són la ràbia d’un poble, l’irracional dels oblidats.

Felicitats Strawberry cake

Un petonet de totes les TGirls

Esperem celebrar-ho 1.000 cops més ;P

27/9/08

Frase cèlebre

MUCHAS PERSONAS pierden las PEQUEÑAS ALEGRÍAS esperando la GRAN FELICIDAD

Pearl S Buck

Alphonse Mucha i l'Art Nouveau

Noies!

Actualment a Caixaforum hi ha una exposició sobre l'obra d'Alphonse Mucha, un dels creadors i difusors de l'estil Art Noveau. A mi m'encanta aquest estil!



Podriem anar-hi, no?

Frase feta

Quien nada pierde, nada encuentra a faltar.

Flor de te.

i va d' Àsia....

Aqui teniu les últimes notícies que tinc d'activitats relacionades amb païssos d'Àsia, i especialment d'India.



La setmana vinent, coincidint amb la Mercè, comença el Festival d'Àsia. Quina il·lusió!Fan varies activitats al Parc de la Ciutadella.



El 20 d'octubre SRK ve a Barcelona a presentar el seu Temptation reloaded tour al Palau St Jordi!

De l'11 al 14 de novembre (crec) ens visita l'Amma!

Va d'Islàndia..

D'un altre món? Sigur Ros - Glósóli




Emiliana Torrini - Sunny Road

Gustav Vigeland - Noruega

Mai no et tornaràs a banyar al mateix riu.

Pedalo per l'asfalt calent de Barcelona, aquests racons que he trepitjat tantes vegades. Miro al meu voltant: tot es desenvolupa de forma ràpida, sense cap pausa possible. Un senyor begut deixa anar crits; uns treballadors miren una noia que passa; un pare seu en un banc amb el seu fill de mesos al costat... La meva bici no s'atura. Aquesta ciutat i el sol agressiu m'engoleixen. Vull anar-me'n en pau, vull tornar a abraçar-te sense cap ombra al meu voltant. Barcelona és caníbal i enlluernadora. Travesso les entranyes sense esforç i m'enfronto als meus fantasmes. Somric. Sense adonar-me'n, per un instant, em reconcilio amb la humanitat que havia començat a odiar. Quan torni, el mateix asfalt, el mateix paisatge, les mateixes cares seran aquí; tot queda igual, tot farà sentit, però jo no seré la mateixa.

Una abraçada, noies, us trobaré a faltar!

Va de poesia

És preciosa!

La Profecía - Rafael de León

Me lo contaron ayer
las lenguas de doble filo
que te casaste hace un mes
y me quede tan tranquilo.

Otro cualquiera en mi caso
se hubiese hechado a llorar yo,
cruzándome de brazos
dije que me daba igual,
nada de pegarme un tiro
ni enredarme a maldiciones
ni de apedrear con suspiros
los vidrios de tus balcones

Que te has casado.. buena suerte
vive 100 años contenta
y a la hora de la muerte
dios no te lo tenga en cuenta

Que si al pie de los altares
mi nombre se te borró
por la gloria de mi madre
que no te guardo rencor

Porque... sin ser tu marido
ni tu novio...
ni tu amante...

Soy el que más te ha querido
y con eso.. con eso tengo bastante

Y haciendo un poco de historia
nos volveremos atrás
para recordar las glorias
de mis días de chaval

¿Qué tiene el niño Manuela?
que anda como trastornado
le noto cara de pena
y el colorcillo quebrado

Ya no juega a la pelota,
ni tira piedras al río
ni se destroza la ropa,
subiéndose por el nido

No te parece a ti extraño
no es cosa muy rara,
que un chaval de 12 años
tenga tan triste la cara

Mira que soy perro viejo
y andas demasiado tranquila
quieres que te de un consejo
vigila mujer, vigila!!!

Y fueron don centinelas
los ojillos de mi madre

Cuando sale de la escuela
se va pa los olivares
¿Y que es lo que busca ahí?
una niña...
tendrá el mismo tiempo que él

José Manuel, no le riñas
que esta aprendiendo a querer

Mi padre encendió un pitillo
se entero bien de tu nombre
y te compro unos zarcillos
y a mi.. a mi un pantalón de hombre

Yo no te dije te adoro
pero amarre a tu balcón
mi lazo de seda y oro
de primera comunión

Y tu fina... y orgullosa...
me ofreciste en recompensa
la cinta color de rosa,
que engalanaba tu trenza

Voy a misa con mis primos bueno...
te veré en la ermita
y que serios nos pusimos
al darte el agua bendita

De vuelta del campanario,
cuando rompimos a hablar
dice mi tiita Rosario que la cigüeña es sagrada
y el colorín, y la fuente, y el rocío, y el bronce de esta campana,
y el romero de los montes, y aquel torito valiente que esta bebiendo en el río, y aquella cinta lejana que llamea
en el horizonte

Todo es sagrado, cielo y tierra,
porque todo lo hizo Dios

¿Qué te gusta mas?
tu pelo, que bonito me salió
y tus manos redonditas
y tus pies fingiendo el paso,
de las palomas Zuritas

Con la pureza del copo de nieve te compare
te revestí de piropos de la cabeza a los pies
te hice un ramo de pitimini precioso
y luego, y luego nos retratamos en las aguitas del pozo

¿En qué piensas?
en darte un beso
y sentí una vergüenza,
que me calo hasta los huesos

De noche, muertos de luna,
nos vimos en la ventana
shhhh, calla, mi hermanillo esta en la cuna
le estoy cantando la nana y mientras tu le cantabas,
yo inocente pensé que la nana nos casaba
como marido y mujer
pamplinas, figuraciones que inventan los chavales

Después, la vida se impone
Tanto tienes... tanto vales
Por eso hoy,
al enterarme que llevas un mes casada
no dije que iba a matarme,
sino que me deba igual
mas como es rico tu dueño
te vendo esta profecía

Tu.., cada noche en tus sueño
soñaras que me querías
y recordaras la tarde que tu boca me beso
y te llamaras COBARDE!!!, como te lo llamo yo
y veras sueña que sueña,
que me morí siendo chico
que se llevo una cigüeña mi corazón en el pico

Pensaras, no es cierto nada
yo se que lo estoy soñando
pero allá en la madrugada
te despertaras llorando

Por el que no es tu marido...
ni tu novio...
ni tu amante...
sino el que mas te ha querido

Y con eso, con eso tengo bastante
por lo demás
todo se olvida
veras como Dios te envía
un hijo...
como una estrella
avísamelo en seguida
me servirá de alegría cantarle la nana aquella

"Quítate de la esquina chiquillo loco, que mi madre no quiere ni yo tampoco"

Pensaras no es cierto nada
yo se que lo estoy soñando
pero allá, pero allá en la madrugada
te despertaras llorando
por el que no es
tu marido, ni tu novio, ni tu amante
sino el que más te ha querido
y con eso..
con eso tengo bastante

ps, mua!!

La vida

"En la vida de un hombre", escribió Marco Aurelio, "su época sólo es un momento; su ser, un fluir incesante; su juicio, el débil resplandor de una vela de sebo; su cuerpo, presa de los gusanos; su alma, un remolino inquieto; su fortuna, oscura; su fama, dudosa. En síntesis, todo lo que es cuerpo es agua en tránsito, todo lo que es alma, sueños y nubes."

El mundo según Garp, de John Irving

* Tb m'han recomanat d'aquest autor Una mujer difícil.

De per què sóc feminista.

"Tinc la cara d'un vampir, però el cor d'una feminista."
Theda Bara.


Fa uns dies vaig deixar escrit en un comentari que m’agradaria explicar els meus motius per defensar les polítiques de discriminació positiva envers les dones. Pensant-ho bé, he cregut que estaria bé, per extensió, explicar els motius pels quals em considero feminista i, d’aquesta manera, desmentir alguns tòpics que s’han vingut atribuint a aquest moviment des de gairebé els seus inicis. Quins són aquests tòpics? Doncs: que som dones andrògines, que volem imposar els nostres criteris per sobre dels homes, dominar-los i, de retruc, governar el món. Tan sols cal fer una ullada a la definició del diccionari per a feminisme per desmentir aquest tòpic. El DIEC2 diu, a l’entrada de feminisme: 1 1 m. [LC] [SO] [PO] Moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.
1 2 m. [LC] [SO] Conjunt de teories que al llarg del temps fonamenten la lluita de les dones a favor de l’emancipació.
Seguint aquesta definició, explico per què sóc feminista: doncs perquè encara penso que en bona part no tenim els mateixos drets reals que els homes: a nivell social encara cobrem menys per desenvolupar les mateixes tasques que un home, encara ocupem una misèrrima part dels llocs de responsabilitat que ocupen els homes i encara hi ha feines que es consideren exclusivament per a dones... Això no són teories que jo hagi llegit enlloc, sinó que les he experimentat, per desgràcia, en carns pròpies. No fa gaire vaig treballar en una oficina i, una servidora (amb el seu títol universitari, idiomes i postgrau a les esquenes) havia de veure com persones menys preparades imposaven el seu criteri i donaven ordres a la “nena” només pel fet de tenir una cosa que penja entre les cames. Que no se’m malinterpreti, m’agraden els homes (i com!), però no puc dir que encara siguem iguals a nivell social ni personal. En l’àmbit domèstic, veig com moltes de les meves amigues han d’acabar sotmetent-se a la dictadura de les tasques de la llar quan treballen les mateixes hores que les seves parelles. Per què? No, noies, no, és una lluita constant! No ens la podem deixar perdre, aquesta batalla... nosaltres no hem nascut per fer de criades de ningú... ells tenen dues cames, dos braços i un cap, igual que nosaltres. Per què ens hem de sobrecarregar les tasques de la llar? És per tot això que penso que és necessari que siguem feministes, que lluitem per la igualtat, noies si no ho fem nosaltres ningú ens traurà les castanyes del foc. És per això que dic que em sembla una bona mesura la discriminació positiva, que consisteix que, per exemple, en l’àmbit laboral es doni prioritat a les dones davant dels homes (amb idèntiques qualitats) per contrarrestar una situació d’abús de poder històrica. Aquesta mesura tan sols pretén equiparar les dones a l’estàtus dels homes en l’àmbit públic. D’aquesta manera, també, hi ha pluralitat de representació en llocs de poder. D’altra manera, ens asseguraríem que el règim de sempre perdurés pels segles dels segles... Al tantu! Tot això que estic dient no vol dir que jo cregui que homes i dones som iguals. No, no! Jo em sento diferent i m’agrada sentir-me diferent que un home. Però m’agrada també, tenir les mateixes oportunitats que ell...

PS: La frase que he posat al començament és d’una actriu de principis del segle XX (la de la foto), no us sembla absolutament sublim?

Una mica de cultura a la romana...

Imatges d'un viatge al passat...

La cel·lebració de l'aniversari de la Talladet no va tenir té, però si salsa Galum, postres dolços i vi amb mel...

El dia de la Talladet!

FELIÇ ANIVERSARI TALLADET!!!

Molts petons de totes les T girls!

Barcelona desconeguda

Hola noies!

Sabieu que a Barcelona hi ha un bar de gel?


Clickeu al títol i veureu la seva web!

(Talladet sense sucre aqui no passaràs calor!!!)jejejeje!

EUROGAMES

Hem vist com aquest estiu Barcelona s’omplia d’atletes procedents de tot Europa per participar als Eurogames. Aquests jocs són la competició esportiva més important del continent per a gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Després d’onze edicions, s'han celebrat per primer cop en una ciutat del sud gràcies a la Federació Europea de l’Esport Gai i Lèsbic.

Uns 5.000 esportistes han participat en aquest jocs que han tingut lloc del 24 al 27 de juliol.

Com ho veieu això? és un tema delicat però no acabo d'entendre el pq d'uns jocs especials per a gais... que no poden participar als jocs "normals"? Si hi vull participar i no sóc lesbiana, etc.. se'm discriminaria? Si tots som iguals pq fem aquestes diferenciacions? Alguns cops tinc la sensació que alguns col·lectius d'autodiscriminen al diferenciar-se...

Juguem al qui és qui ;P

Un dia en petit comité vam parlar de penjar les fotos de quan erem baby i jugar al Qui és qui. Us animeu?

Un grup esborrat de la memòria: Fang.

Hola noies,

Avui vull compartir amb vosaltres un grup que vaig descobrir gràcies a una recomanació que recordava d'una persona, de feia temps... es tracta del grup català Fang... ja no fan música, però el que van fer hauria de ser recordat com una de les millors mostres musicals de la nostra història. Escolteu aquesta cançó, maquíssima:

http://www.youtube.com/watch?v=7eDWDRgHI1Y

Tenen una nota fosca i única...

Ja hem tornat!

Quin viatge! gràcies Floreta! mua

Campanyes d'estiu: pell de taronja, arrugues o cabells blancs? Quin és el teu mal?

Bon dia,

Avui em venia de gust parlar sobre l'allau de publicitat destructiva envers les dones a què ja estem més que acostumades. Mireu qualsevol pel·lícula, programa, telenotícies, etc. a la televisió i pareu atenció als anuncis publicitaris. Per bé que intentem sempre anar al lavabo, a la cuina o aprofitar per fer petar la xerrada amb qui tenim al voltant, de ben segur que alguna cosa se'ns queda d'aquesta subtil i flagrant campanya contra les dones: elimina aquestes marques d'expressió, fes dieta en dos dies i converteix-te en Meg Ryan o en Andie Mc Dowell, fora aquesta pell de taronja tan molesta a les cames, tapa't les canes, fes de tu una dona actual, moderna, lliure! hahaha... Llibertat? La llibertat de sotmetre't a les normes imperants: has d'estar guapa, perfecta, depilada, prima, primíssima, sense identitat. No, senyors, no es tracta d'això. Deixo sobre la pantalla una pregunta: quants anuncis d'aquest tipus estan destinats als homes? Segur que menys de la meitat... i sempre són per la qüestió de la vellesa... no fos cas que es notés que ens fem grans en aquesta societat centrada en valors hedonistes i frívola a més no poder.
És molt difícil sortir d'aquest cercle d'hipervaloració d'un determinat model de bellesa, ja que qui més qui menys pretén agradar els altres (és un patró social més que reconegut, des que des de temps immemorials vivim en societat)... Qui no ha deixat de menjar aquell croissant de xocolata que tant ens agrada només perquè sabem que podem engreixar? qui no s'ha posat una crema antiarrugues? Qui no s'ha depilat mai?... i després d'uns resultats frustrants no s'ha sentit una fracassada? Fins i tot la més intel·ligent i forta... n'estic segura que ho té en compte. Aleshores: què és el que ens fa diferents i alliberades? No és això també una forma d'opressió i de sotmetiment? Les formes, les corbes, les "marques d'expressió" (hahaha) no ens fan úniques, especials i diferents? Hem de pensar que ens estimaran per això? Ja ho va dir la Chanel: l'arruga és bella... segur que totes hi estem d'acord. Però ens ho creiem? No ens han venut un model del que ha de ser maco?
A partir d'avui em declaro combatent contra la campanya "Converteix-te en Kate Moss" i recolzo qualsevol iniciativa que reclami la diversitat de cossos, estils i imatges per a unes dones que han sabut conquerir terreny en alguns àmbits, però que encara tenen moltes batalles per guanyar.

Per cert, m'ha donat la gana de posar una foto d'una dona famosa i maca, però que no acompleix els cànons de bellesa imposats per aquesta societat masclista. (evidentment a la sèrie en què surt ella no triomfa ni res)

Llibertat

Aqui teniu un poema de Rumi pel cap de setmana.



Toma a uno que no lleva sus cuentas
Que no quiere ser rico, ni tiene miedo a perder
Que no tiene interés alguno en su personalidad: es libre

Bollywood Connection

Us presento a algunes de les integrants de Bollywood Connection. (Yuraima, Ester, Eva, Gemma, Mireia S, Estefania, Núria i Mireia B)



Dissabte passat vam actuar a la Discoteca La Terrrazza del Poble Espanyol. Ens ho passem tant bé! Només dir-vos que va ser tot un èxit!

Felicidades PUMUKITA

Ayer fue el cumpleaños de mi Pumukita. Esa Pumu que está conmigo cada día en el trabajo, que me quiere incondicionalmente, que se ríe y me hace reír cuando dice que se pone celosa porque es Leo. Que está cuando lo necesito. Que se ha convertido en una luz de mi camino. Que es auténtica. Y que no deja que se muera la niña que lleva dentro. Felicitats Pumu. Espero que celebrem mooooooooooooooooooolts més plegades.

Para siempre

Carol, una nova amiga, m'ha citat aquesta bella frase, provinent del llibre "El señor Ibrahim y las flores del Corán"

Todo lo que se da, se queda para siempre,

todo lo que se guarda, se pierde para siempre.

No oblideu mai d'expressar el que sentiu ni de dir t'estimo amb més freqüència, guardar-s'ho només va a sac buit. Us estimo.

Barcelona des de l'aire

El Cap de setmana passat vaig anar amb les "Herbetes" a donar un tomb per Barcelona en helicòpter. De fet l'única que va pujar va ser l'Ebe. Era el seu regal d'aniversari! Li va encantar! Així que si heu de fer un regal i no sabeu el que, aqui teniu una idea.

El vol només dura 10 minuts, però et dona temps de veure tota Barcelona.

Aqui teniu algunes fotografies:

El barraquisme a Barcelona.

Dimecres passat vaig anar a veure l'exposició que hi ha al museu d'història de Barcelona, sobre la història del barraquisme a la ciutat. El títol és Barraques. La ciutat informal. Es podrà veure fins al dia 22 de febrer de 2009. Com a filla d'immigrants que van venir d'Andalusia durant els anys 60, em va semblar molt interessant que d'una vegada per totes es recordés aquest fenomen que semblava haver-se tapat per no se sap exactament quins motius oficials. En aquest exposició, s'hi pot veure un recorregut històric sobre el perquè d'aquests assentaments, amb tot luxe de detalls: indrets, condicions de vida, condicions infrahumanes d'aquestes barraques, etc. L'exposició està narrada a través de fotos i documents àudiovisuals dels testimonis que varen viure el fenomen en 1a persona. És esfereïdor que tot això hagi desaparegut i que no en quedi cap traça. El que més em va agradar va ser escoltar els testimonis d'aquelles persones que parlaven de la forma d'organització que tenien: ho compartien tot, aprofitaven les capacitats de les persones que en formaven part, inventaven els millors mètodes per treure recursos d'allà on on n'hi havia... Si hi aneu, mireu sencer el documental que hi ha al final de tot. També em va agradar que d'una vegada per totes es parlés obertament d'aquest fet i del perquè durant tant de temps no se n'havia parlat i s'havia amagat sota jardins i parcs que fan de Barcelona una ciutat guapa. Senyors i senyores: el barraquisme també és Barcelona! Mireu aquest link: http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_533752746,00.html?accio=detall&home=HomeBCN

Somorrostro, Peron, Montjuïc... etc. varen caldre exposicions universals i Olimpíades per fer-vos enterrar en el record, però aquells qui ho varen viure tenen força suficient per desenterrar-ho tot i donar fe de la història que no cal oblidar.

Un novio para Yasmina.

I com que l'estiu també és època d'entrar en alguna sala de cinema per deixar de veure el sol durant una hora i mitja o més i endinsar-se en la història d'uns personatges per fugir de la pròpia... us faig una recomanació, la darrera pel·li que he vist: Un novio para Yasmina, al cinema Floridablanca. Es tracta d'una coproducció hispanomarroquina sobre la vida d'una noia d'origen marroquí, Yasmina, que viu en un poble d'Extremadura. Les vicissituds i els pensaments d'aquesta noia que ha de lluitar entre dos mons, una noia intel·ligent, amb sentit crític, atrapada entre la burocràcia, el pensament d'uns personatges que temen i alhora se senten atrets per una altra cultura no ens poden deixar indiferents. I més si penseu que està narrada amb tocs d'humor... és d'aquelles pel·lis que tracten un tema seriós des d'una perspectiva diferent... Consulteu la pàgina web de la pel·li: http://www.unnovioparayasmina.com/ i aneu a veure-la! Us agradarà

Ragga, la descoberta d'aquest estiu.

Hola noies,

Com porteu l'estiu? Entre bany i bany, i entre orxata i orxata us faig cinc cèntims del que ha sigut la descoberta d'aquest any: el ball Ragga. Com que les tardes d'estiu es fan llargues, amb la compi de pis vam decidir apuntar-nos a una activitat lúdica un parell de dies a la setmana: el ball Ragga a la Farinera del Clot. Deixant de banda com en puc arribar a ser, de maldestra, us explico una mica d'on ve el Ragga: es tracta d'un tipus de reggae que inclou instrumental digital. Va néixer a Anglaterra a mitjans dels anys '80. La cançó "Under Me Sleng Teng", de Wayne Smith (1985) es reconeix com a cançó exemplar de la música ragga als seus inicis.
La part instrumental està normalment per sota de la veu, i el seu enfocament rítmic és similar a la música rap.
El nom original ve donat per l'àlbum d'Asher D & Daddy Freddy - "Raggamuffin Hip-Hop" i pels coneguts temes de Daddy Freddy "Ragga House" amb Simon Harris o "Ragga Rock" amb Led Zeppelin.
El nom Raggamuffin ve del nom personalitzat anglès Ragamuffyn, utilitzat de manera ofensiva. Posteriorment la paraula va designar una persona que portava roba bruta. Ja cap allà al segle XIV, Raggamuffin també va ser utilitzat com el nom d'un dimoni.
Alguns grups de música ragga: Sean Paul, Gentleman, Lyricson, Arrested Development, Rat Race, Yellowman, Capleton, Sizzla, Elephantman, Beenie Man, Bounty Killer, 2Play, Pitbull Seam, Modoro o Blac Eyedpeas.
Com a forma de ball, el ragga prové de Jamaica i de les Antilles i es balla amb música Raggamuffin. Originalment es caracteritza pel predomini de moviments de pelvis i moviments ondulats bastant repetitius. El ball actual és la fusió de ragga amb hip hop, el ball africà i el reggae.

Molt recomanable si voleu desconnectar, passar una bona estona i moure el cos sense parar!!!

Frase celebre + R.E.M (Everybody hurts)

"Decir lo que sentimos. Sentir lo que decimos. Concordar las palabras con la vida" , Lucio Anneo Séneca.

Nessum Dorma - Els 3 tenors

Aria de Calaf, Turandot de Puccini

Pueblo de Pekín! Esta es la ley: Turandot, la Pura, será la esposa de aquel que, siendo de sangre real, resuelva los tres enigmas que ella le propondrá. Pero el que afronte la prueba y resulte vencido ofrecerá al hacha su cabeza soberbia.
Así reza el edicto impuesto por la bella pero fría y sanguinaria princesa Turandot y que ha llevado a la muerte a decenas de aspirantes subyugados por su inigualable belleza. El príncipe Calaf se ha sometido a la difícil prueba y ha logrado resolver los tres misteriosos enigmas de Turandot. ¿Cuáles son? la esperanza, la sangre y el último, el hielo que enciende tu llama: Turandot. Ahora le toca reclamar la mano de la fría princesa, quien ha quedado a merced del hasta entonces desconocido vencedor. Pero la derrotada princesa se rehúsa a cumplir con el juramento sagrado que la obliga a ser esposa del hombre que adivine sus enigmas, por lo que ruega a su padre, el emperador de China, que no la entregue al extranjero.
El desconocido príncipe, viendo temblar de miedo a la princesa por primera vez, le propone un enigma: “Mi nombre no sabes, dime mi nombre... dime mi nombre y al alba moriré”.
Nessun dorma (Nadie duerma)¡Nadie duerma! Los heraldos de la princesa Turandot esparcen el decreto por todo Pekín. Nadie dormirá esa noche hasta que se encuentre a alguien que conozca el nombre del extranjero.
Mientras Turandot y sus guardias recorren la ciudad atemorizando a la gente en su afán de descubrir el nombre de Calaf, éste, posado en una escalera, contempla las estrellas y, seguro de su victoria, espera con ansia la llegada de la mañana.

Per fi...!

Per fi!

Ja han passat les dues setmanes de "hiperactivitat", en les que només he tingut temps d'anar a dinar dos dies a casa... Ufff! Prova superada! La qüestió és no desesperar-se per la falta de temps!, però el millor de tot és que avui he posat la "guinda". He aprovat el carnet de conduir! Encara no m'ho crec, em sembla increible!



M'ha tocat un examinador super maco!Que contenta estic!

Així que tenim una celebració pendent!




(la fotografia és de la rotonda de Swindon, UK)

Beijing'08 - Els parcs i la gent

El que més em va agradar de Beijing és que és una ciutat molt viva. Sobretot els parcs que sempre estan plens de gent ( un 80% jubilats) fent tot tipus d'activitats.

De debò que em va canviar tant la imatge que tenim dels xinesos!!! va ser una sorpresa molt agradable.

De que depèn la nostra felicitat?

He trobat aquest text tan interessant en un bloc que acostumo a mirar. Crec que s'adapta molt bé als temes que hem estat parlant aquests dies.




En cierta ocasión durante un
seminario para matrimonios, le
preguntaron a una mujer:
-'¿Te hace feliz tu esposo?,
¿Verdaderamente te hace feliz?'

En ese momento el esposo levantó
ligeramente el cuello en señal de
seguridad, sabía que su esposa diría
que sí, pues ella jamás se había
quejado durante su matrimonio.

Sin embargo la esposa respondió con
un rotundo

- 'No ...... no me hace feliz'

Y ante el asombro del marido...
continuó:

- 'No me hace feliz ......... ¡Yo soy
feliz! ...

El que yo sea feliz o no,
eso no depende de él,
sino de mí.

Yo soy la única persona de quien
depende mi felicidad.
Yo determino ser feliz en cada
situación y en cada momento de mi
vida,
pues si mi felicidad dependiera... de
alguna persona, cosa... o
circunstancia. ... sobre la faz de esta
tierra,

yo estaría en serios problemas.

Todo lo que existe en esta vida,
cambia continuamente. ......

el ser humano,
las riquezas,
mi cuerpo,
el clima,
los placeres,
etc.

Y así podría decir una lista
interminable.

A través de toda mi vida he
aprendido algo;

decido ser feliz
y lo demás lo llamo...
'experiencias' ,
amar,
perdonar,
ayudar,
comprender,
aceptar,
escuchar,
consolar.

Hay gente que dice:

- No puedo ser feliz...
porque estoy enfermo,
porque no tengo dinero,
porque hace mucho calor,
porque alguien me insultó,
porque alguien ha dejado de
amarme,
porque alguien no me valoró...

Pero... lo que no sabes es que...
PUEDES SER FELIZ......

aunque... estés enfermo,
aunque... haga calor,
aunque... no tengas dinero,
aunque ...alguien te haya insultado,
aunque ...alguien no te amó ,
o no te haya valorado .

SER FELIZ ES....
UNA ACTITUD ANTE LA VIDA
QUE CADA UNO DECIDE...!!! !!

La felicidad es interior, no
exterior; por lo tanto, no
depende de lo que tenemos,
sino de lo que somos.

Henry Van Dyke (1852-1933) Escritor estadounidense.

Un somriure a totes! ;)

Frase célebre II

No es más rico quien más tiene, sino quien menos necesita.

Amb la bellesa de la natura o la màgia de l'amor (de tot tipus) qui pot preferir l'acumulació ingent de diners?? Flor de te sobre l'excés del capitalisme (eo que m'agrada comprar no ho negaré ara, però sóc feliç amb una flor i no haig de ser milionària per trobar la fòrmula de la felicitat: ja la tinc ;)

Frase célebre

Indicios sutiles como el viento son, para el celoso, pruebas tan concluyentes como las palabras de las Sagradas Escrituras.





OTELO. William Shakespeare.

L'Orchestra di Piazza Vittorio.

Dissabte passat, la Talladet sense Sucre, la Te Blanc i servidora vam decidir gaudir de la nit blanca a Montjuïc. Realment no sabíem ben bé on anàvem i com que la nit convidava a passar-la a la fresca, vam entrar al Teatre Grec, a escoltar el concert que s’hi feia. Es tractava de l’Orchestra di Piazza Vittorio. Abans d’escoltar el concert, un documental que s’hi va projectar, que va durar aproximadament una hora (si no m’equivoco), ens va posar al dia sobre el que significa aquesta projecte.

La piazza Vittorio, a Roma, és un lloc d’encontre entre cultures. Senegalesos, equatorians, cubans, xilens, romanesos, italians, xinesos, hindús, persones de procedència molt diversa s’hi agrupen... i fan de la ciutat un festival de colors, accents i veus diversos. En Mario Tronco, el director de l’orquestra, ha trobat una bona fórmula per treure profit de tanta riquesa cultural desaprofitada. Va decidir formar una orquestra amb persones d’orígens diferents. Cadascuna d’aquestes persones aportava coneixements sobre la música que es fa al seu país i donava un ritme diferent al conjunt. El documental va ser divertidíssim; ens hi explicaven les peripècies del seu director per formar l’orquestra i per donar el primer concert... Una setmana abans de participar en un prestigiós festival, tot just feien el seu primer assaig!

L’orquestra està formada per 15 músics, d’entre els quals hi ha persones de Cuba, Tunísia, Itàlia, els Estats Units, Hongria, el Senegal, l’Argentina, el Brasil i Equador. Toquen cançons de tot arreu i han aconseguit que el llenguatge musical sigui veritablement universal.

El concert en directe va durar unes dues hores i mitja. De mica en mica es va anar ficant la gent de Barcelona a la butxaca. Hi vam trobar a faltar els músics indis que apareixen al documental. El seu director ens va desvetllar la incògnita del perquè no hi eren. Les noves lleis d’estrangeria promogudes per Berlusconi han promogut que se’n tornessin a l’Índia. Evidentment, quan el nom de Berlusconi va ser pronunciat, es va endur uns quants xiulets i esbroncs.

A mesura que anava avançant el concert, la gent es posava dreta i ballava a ritme de cada continent. A poc a poc, anava calant ben fons una lliçó: la immigració ens aporta riquesa cultural i coneixements. Preguntem-nos què ens podem aportar mútuament per fer d’aquest món un lloc millor.

Que la música continuï sonant i no pari maiiiiiiiiiii!!!

MOFA, Museum of food anomalies

Bé, noies ja sabeu que ha internet es pot trobar de tot! fins i tot pàgines web tan curioses com aquestes (clickeu al títol)on podeu visitar un museu d'anomalies en els aliments. És curiós!






Que en dieu del tomaquet diabòlic? El pebrot enfadat? o el cacahuet ànec?

Jazz a Pedralbes Centre

A les que us agrada el jazz potser us interessa aquesta activitat del proper diumenge.

Per pensar + ...

No us heu preguntat mai perque la gent sempre parla del temps meteorològic a l'ascensor?

És curiós però hi ha molta gent que ho fa! Fixeu-vos-hi!
Jo em dono compte perque a mi em possa bastant nerviosa. La meva conclusió és que la gent no sap estar callada, amb lo bònic que és el silenci. Si no hi ha res interessant a dir, millor estar callat, no? Total quan dura un trajecte en ascensor? segons?

Quan pujo amb ascensor a l'edifici de la meva feina...Uffffff! És horrible! sempre les mateixes converses:

- A l'hivern: Uiii! quin fred que fa! (evidentment és hivern, no?)
- A l'estiu: Uiiii! quina calor més insoportable! Fa més calor que mai! (aiiiiiii! cada any igual!Si estem al juliol es el que toca!jejejeje!)
- Quan plou es parla de la pluja, sino de la sequera!

Ai! que tristes són les converses d'ascensors entre persones que no tenen res a dir-se!

Un altre tema de conversa a l'ascensor de la meva feina és el tema "vacances"! Quan les fas? A on aniràs?...etc, etc Així comences el compte enrera mentre estàs desitjant arribar al teu pis, a la teva taula i seure davant de l'ordinador!

Per pensar...

«Mi padre siempre me decía: encuentra un trabajo que
te guste y no tendrás que trabajar un solo día de tu vida»

JIM FOX, actor británico