El dia de la Talladet!

FELIÇ ANIVERSARI TALLADET!!!

Molts petons de totes les T girls!

Barcelona desconeguda

Hola noies!

Sabieu que a Barcelona hi ha un bar de gel?


Clickeu al títol i veureu la seva web!

(Talladet sense sucre aqui no passaràs calor!!!)jejejeje!

EUROGAMES

Hem vist com aquest estiu Barcelona s’omplia d’atletes procedents de tot Europa per participar als Eurogames. Aquests jocs són la competició esportiva més important del continent per a gais, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Després d’onze edicions, s'han celebrat per primer cop en una ciutat del sud gràcies a la Federació Europea de l’Esport Gai i Lèsbic.

Uns 5.000 esportistes han participat en aquest jocs que han tingut lloc del 24 al 27 de juliol.

Com ho veieu això? és un tema delicat però no acabo d'entendre el pq d'uns jocs especials per a gais... que no poden participar als jocs "normals"? Si hi vull participar i no sóc lesbiana, etc.. se'm discriminaria? Si tots som iguals pq fem aquestes diferenciacions? Alguns cops tinc la sensació que alguns col·lectius d'autodiscriminen al diferenciar-se...

Juguem al qui és qui ;P

Un dia en petit comité vam parlar de penjar les fotos de quan erem baby i jugar al Qui és qui. Us animeu?

Un grup esborrat de la memòria: Fang.

Hola noies,

Avui vull compartir amb vosaltres un grup que vaig descobrir gràcies a una recomanació que recordava d'una persona, de feia temps... es tracta del grup català Fang... ja no fan música, però el que van fer hauria de ser recordat com una de les millors mostres musicals de la nostra història. Escolteu aquesta cançó, maquíssima:

http://www.youtube.com/watch?v=7eDWDRgHI1Y

Tenen una nota fosca i única...

Ja hem tornat!

Quin viatge! gràcies Floreta! mua

Campanyes d'estiu: pell de taronja, arrugues o cabells blancs? Quin és el teu mal?

Bon dia,

Avui em venia de gust parlar sobre l'allau de publicitat destructiva envers les dones a què ja estem més que acostumades. Mireu qualsevol pel·lícula, programa, telenotícies, etc. a la televisió i pareu atenció als anuncis publicitaris. Per bé que intentem sempre anar al lavabo, a la cuina o aprofitar per fer petar la xerrada amb qui tenim al voltant, de ben segur que alguna cosa se'ns queda d'aquesta subtil i flagrant campanya contra les dones: elimina aquestes marques d'expressió, fes dieta en dos dies i converteix-te en Meg Ryan o en Andie Mc Dowell, fora aquesta pell de taronja tan molesta a les cames, tapa't les canes, fes de tu una dona actual, moderna, lliure! hahaha... Llibertat? La llibertat de sotmetre't a les normes imperants: has d'estar guapa, perfecta, depilada, prima, primíssima, sense identitat. No, senyors, no es tracta d'això. Deixo sobre la pantalla una pregunta: quants anuncis d'aquest tipus estan destinats als homes? Segur que menys de la meitat... i sempre són per la qüestió de la vellesa... no fos cas que es notés que ens fem grans en aquesta societat centrada en valors hedonistes i frívola a més no poder.
És molt difícil sortir d'aquest cercle d'hipervaloració d'un determinat model de bellesa, ja que qui més qui menys pretén agradar els altres (és un patró social més que reconegut, des que des de temps immemorials vivim en societat)... Qui no ha deixat de menjar aquell croissant de xocolata que tant ens agrada només perquè sabem que podem engreixar? qui no s'ha posat una crema antiarrugues? Qui no s'ha depilat mai?... i després d'uns resultats frustrants no s'ha sentit una fracassada? Fins i tot la més intel·ligent i forta... n'estic segura que ho té en compte. Aleshores: què és el que ens fa diferents i alliberades? No és això també una forma d'opressió i de sotmetiment? Les formes, les corbes, les "marques d'expressió" (hahaha) no ens fan úniques, especials i diferents? Hem de pensar que ens estimaran per això? Ja ho va dir la Chanel: l'arruga és bella... segur que totes hi estem d'acord. Però ens ho creiem? No ens han venut un model del que ha de ser maco?
A partir d'avui em declaro combatent contra la campanya "Converteix-te en Kate Moss" i recolzo qualsevol iniciativa que reclami la diversitat de cossos, estils i imatges per a unes dones que han sabut conquerir terreny en alguns àmbits, però que encara tenen moltes batalles per guanyar.

Per cert, m'ha donat la gana de posar una foto d'una dona famosa i maca, però que no acompleix els cànons de bellesa imposats per aquesta societat masclista. (evidentment a la sèrie en què surt ella no triomfa ni res)

Llibertat

Aqui teniu un poema de Rumi pel cap de setmana.



Toma a uno que no lleva sus cuentas
Que no quiere ser rico, ni tiene miedo a perder
Que no tiene interés alguno en su personalidad: es libre

Bollywood Connection

Us presento a algunes de les integrants de Bollywood Connection. (Yuraima, Ester, Eva, Gemma, Mireia S, Estefania, Núria i Mireia B)



Dissabte passat vam actuar a la Discoteca La Terrrazza del Poble Espanyol. Ens ho passem tant bé! Només dir-vos que va ser tot un èxit!

Felicidades PUMUKITA

Ayer fue el cumpleaños de mi Pumukita. Esa Pumu que está conmigo cada día en el trabajo, que me quiere incondicionalmente, que se ríe y me hace reír cuando dice que se pone celosa porque es Leo. Que está cuando lo necesito. Que se ha convertido en una luz de mi camino. Que es auténtica. Y que no deja que se muera la niña que lleva dentro. Felicitats Pumu. Espero que celebrem mooooooooooooooooooolts més plegades.

Para siempre

Carol, una nova amiga, m'ha citat aquesta bella frase, provinent del llibre "El señor Ibrahim y las flores del Corán"

Todo lo que se da, se queda para siempre,

todo lo que se guarda, se pierde para siempre.

No oblideu mai d'expressar el que sentiu ni de dir t'estimo amb més freqüència, guardar-s'ho només va a sac buit. Us estimo.

Barcelona des de l'aire

El Cap de setmana passat vaig anar amb les "Herbetes" a donar un tomb per Barcelona en helicòpter. De fet l'única que va pujar va ser l'Ebe. Era el seu regal d'aniversari! Li va encantar! Així que si heu de fer un regal i no sabeu el que, aqui teniu una idea.

El vol només dura 10 minuts, però et dona temps de veure tota Barcelona.

Aqui teniu algunes fotografies:

El barraquisme a Barcelona.

Dimecres passat vaig anar a veure l'exposició que hi ha al museu d'història de Barcelona, sobre la història del barraquisme a la ciutat. El títol és Barraques. La ciutat informal. Es podrà veure fins al dia 22 de febrer de 2009. Com a filla d'immigrants que van venir d'Andalusia durant els anys 60, em va semblar molt interessant que d'una vegada per totes es recordés aquest fenomen que semblava haver-se tapat per no se sap exactament quins motius oficials. En aquest exposició, s'hi pot veure un recorregut històric sobre el perquè d'aquests assentaments, amb tot luxe de detalls: indrets, condicions de vida, condicions infrahumanes d'aquestes barraques, etc. L'exposició està narrada a través de fotos i documents àudiovisuals dels testimonis que varen viure el fenomen en 1a persona. És esfereïdor que tot això hagi desaparegut i que no en quedi cap traça. El que més em va agradar va ser escoltar els testimonis d'aquelles persones que parlaven de la forma d'organització que tenien: ho compartien tot, aprofitaven les capacitats de les persones que en formaven part, inventaven els millors mètodes per treure recursos d'allà on on n'hi havia... Si hi aneu, mireu sencer el documental que hi ha al final de tot. També em va agradar que d'una vegada per totes es parlés obertament d'aquest fet i del perquè durant tant de temps no se n'havia parlat i s'havia amagat sota jardins i parcs que fan de Barcelona una ciutat guapa. Senyors i senyores: el barraquisme també és Barcelona! Mireu aquest link: http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_533752746,00.html?accio=detall&home=HomeBCN

Somorrostro, Peron, Montjuïc... etc. varen caldre exposicions universals i Olimpíades per fer-vos enterrar en el record, però aquells qui ho varen viure tenen força suficient per desenterrar-ho tot i donar fe de la història que no cal oblidar.

Un novio para Yasmina.

I com que l'estiu també és època d'entrar en alguna sala de cinema per deixar de veure el sol durant una hora i mitja o més i endinsar-se en la història d'uns personatges per fugir de la pròpia... us faig una recomanació, la darrera pel·li que he vist: Un novio para Yasmina, al cinema Floridablanca. Es tracta d'una coproducció hispanomarroquina sobre la vida d'una noia d'origen marroquí, Yasmina, que viu en un poble d'Extremadura. Les vicissituds i els pensaments d'aquesta noia que ha de lluitar entre dos mons, una noia intel·ligent, amb sentit crític, atrapada entre la burocràcia, el pensament d'uns personatges que temen i alhora se senten atrets per una altra cultura no ens poden deixar indiferents. I més si penseu que està narrada amb tocs d'humor... és d'aquelles pel·lis que tracten un tema seriós des d'una perspectiva diferent... Consulteu la pàgina web de la pel·li: http://www.unnovioparayasmina.com/ i aneu a veure-la! Us agradarà

Ragga, la descoberta d'aquest estiu.

Hola noies,

Com porteu l'estiu? Entre bany i bany, i entre orxata i orxata us faig cinc cèntims del que ha sigut la descoberta d'aquest any: el ball Ragga. Com que les tardes d'estiu es fan llargues, amb la compi de pis vam decidir apuntar-nos a una activitat lúdica un parell de dies a la setmana: el ball Ragga a la Farinera del Clot. Deixant de banda com en puc arribar a ser, de maldestra, us explico una mica d'on ve el Ragga: es tracta d'un tipus de reggae que inclou instrumental digital. Va néixer a Anglaterra a mitjans dels anys '80. La cançó "Under Me Sleng Teng", de Wayne Smith (1985) es reconeix com a cançó exemplar de la música ragga als seus inicis.
La part instrumental està normalment per sota de la veu, i el seu enfocament rítmic és similar a la música rap.
El nom original ve donat per l'àlbum d'Asher D & Daddy Freddy - "Raggamuffin Hip-Hop" i pels coneguts temes de Daddy Freddy "Ragga House" amb Simon Harris o "Ragga Rock" amb Led Zeppelin.
El nom Raggamuffin ve del nom personalitzat anglès Ragamuffyn, utilitzat de manera ofensiva. Posteriorment la paraula va designar una persona que portava roba bruta. Ja cap allà al segle XIV, Raggamuffin també va ser utilitzat com el nom d'un dimoni.
Alguns grups de música ragga: Sean Paul, Gentleman, Lyricson, Arrested Development, Rat Race, Yellowman, Capleton, Sizzla, Elephantman, Beenie Man, Bounty Killer, 2Play, Pitbull Seam, Modoro o Blac Eyedpeas.
Com a forma de ball, el ragga prové de Jamaica i de les Antilles i es balla amb música Raggamuffin. Originalment es caracteritza pel predomini de moviments de pelvis i moviments ondulats bastant repetitius. El ball actual és la fusió de ragga amb hip hop, el ball africà i el reggae.

Molt recomanable si voleu desconnectar, passar una bona estona i moure el cos sense parar!!!

Frase celebre + R.E.M (Everybody hurts)

"Decir lo que sentimos. Sentir lo que decimos. Concordar las palabras con la vida" , Lucio Anneo Séneca.

Nessum Dorma - Els 3 tenors

Aria de Calaf, Turandot de Puccini

Pueblo de Pekín! Esta es la ley: Turandot, la Pura, será la esposa de aquel que, siendo de sangre real, resuelva los tres enigmas que ella le propondrá. Pero el que afronte la prueba y resulte vencido ofrecerá al hacha su cabeza soberbia.
Así reza el edicto impuesto por la bella pero fría y sanguinaria princesa Turandot y que ha llevado a la muerte a decenas de aspirantes subyugados por su inigualable belleza. El príncipe Calaf se ha sometido a la difícil prueba y ha logrado resolver los tres misteriosos enigmas de Turandot. ¿Cuáles son? la esperanza, la sangre y el último, el hielo que enciende tu llama: Turandot. Ahora le toca reclamar la mano de la fría princesa, quien ha quedado a merced del hasta entonces desconocido vencedor. Pero la derrotada princesa se rehúsa a cumplir con el juramento sagrado que la obliga a ser esposa del hombre que adivine sus enigmas, por lo que ruega a su padre, el emperador de China, que no la entregue al extranjero.
El desconocido príncipe, viendo temblar de miedo a la princesa por primera vez, le propone un enigma: “Mi nombre no sabes, dime mi nombre... dime mi nombre y al alba moriré”.
Nessun dorma (Nadie duerma)¡Nadie duerma! Los heraldos de la princesa Turandot esparcen el decreto por todo Pekín. Nadie dormirá esa noche hasta que se encuentre a alguien que conozca el nombre del extranjero.
Mientras Turandot y sus guardias recorren la ciudad atemorizando a la gente en su afán de descubrir el nombre de Calaf, éste, posado en una escalera, contempla las estrellas y, seguro de su victoria, espera con ansia la llegada de la mañana.

Per fi...!

Per fi!

Ja han passat les dues setmanes de "hiperactivitat", en les que només he tingut temps d'anar a dinar dos dies a casa... Ufff! Prova superada! La qüestió és no desesperar-se per la falta de temps!, però el millor de tot és que avui he posat la "guinda". He aprovat el carnet de conduir! Encara no m'ho crec, em sembla increible!



M'ha tocat un examinador super maco!Que contenta estic!

Així que tenim una celebració pendent!




(la fotografia és de la rotonda de Swindon, UK)

Beijing'08 - Els parcs i la gent

El que més em va agradar de Beijing és que és una ciutat molt viva. Sobretot els parcs que sempre estan plens de gent ( un 80% jubilats) fent tot tipus d'activitats.

De debò que em va canviar tant la imatge que tenim dels xinesos!!! va ser una sorpresa molt agradable.

De que depèn la nostra felicitat?

He trobat aquest text tan interessant en un bloc que acostumo a mirar. Crec que s'adapta molt bé als temes que hem estat parlant aquests dies.




En cierta ocasión durante un
seminario para matrimonios, le
preguntaron a una mujer:
-'¿Te hace feliz tu esposo?,
¿Verdaderamente te hace feliz?'

En ese momento el esposo levantó
ligeramente el cuello en señal de
seguridad, sabía que su esposa diría
que sí, pues ella jamás se había
quejado durante su matrimonio.

Sin embargo la esposa respondió con
un rotundo

- 'No ...... no me hace feliz'

Y ante el asombro del marido...
continuó:

- 'No me hace feliz ......... ¡Yo soy
feliz! ...

El que yo sea feliz o no,
eso no depende de él,
sino de mí.

Yo soy la única persona de quien
depende mi felicidad.
Yo determino ser feliz en cada
situación y en cada momento de mi
vida,
pues si mi felicidad dependiera... de
alguna persona, cosa... o
circunstancia. ... sobre la faz de esta
tierra,

yo estaría en serios problemas.

Todo lo que existe en esta vida,
cambia continuamente. ......

el ser humano,
las riquezas,
mi cuerpo,
el clima,
los placeres,
etc.

Y así podría decir una lista
interminable.

A través de toda mi vida he
aprendido algo;

decido ser feliz
y lo demás lo llamo...
'experiencias' ,
amar,
perdonar,
ayudar,
comprender,
aceptar,
escuchar,
consolar.

Hay gente que dice:

- No puedo ser feliz...
porque estoy enfermo,
porque no tengo dinero,
porque hace mucho calor,
porque alguien me insultó,
porque alguien ha dejado de
amarme,
porque alguien no me valoró...

Pero... lo que no sabes es que...
PUEDES SER FELIZ......

aunque... estés enfermo,
aunque... haga calor,
aunque... no tengas dinero,
aunque ...alguien te haya insultado,
aunque ...alguien no te amó ,
o no te haya valorado .

SER FELIZ ES....
UNA ACTITUD ANTE LA VIDA
QUE CADA UNO DECIDE...!!! !!

La felicidad es interior, no
exterior; por lo tanto, no
depende de lo que tenemos,
sino de lo que somos.

Henry Van Dyke (1852-1933) Escritor estadounidense.

Un somriure a totes! ;)

Frase célebre II

No es más rico quien más tiene, sino quien menos necesita.

Amb la bellesa de la natura o la màgia de l'amor (de tot tipus) qui pot preferir l'acumulació ingent de diners?? Flor de te sobre l'excés del capitalisme (eo que m'agrada comprar no ho negaré ara, però sóc feliç amb una flor i no haig de ser milionària per trobar la fòrmula de la felicitat: ja la tinc ;)

Frase célebre

Indicios sutiles como el viento son, para el celoso, pruebas tan concluyentes como las palabras de las Sagradas Escrituras.





OTELO. William Shakespeare.

L'Orchestra di Piazza Vittorio.

Dissabte passat, la Talladet sense Sucre, la Te Blanc i servidora vam decidir gaudir de la nit blanca a Montjuïc. Realment no sabíem ben bé on anàvem i com que la nit convidava a passar-la a la fresca, vam entrar al Teatre Grec, a escoltar el concert que s’hi feia. Es tractava de l’Orchestra di Piazza Vittorio. Abans d’escoltar el concert, un documental que s’hi va projectar, que va durar aproximadament una hora (si no m’equivoco), ens va posar al dia sobre el que significa aquesta projecte.

La piazza Vittorio, a Roma, és un lloc d’encontre entre cultures. Senegalesos, equatorians, cubans, xilens, romanesos, italians, xinesos, hindús, persones de procedència molt diversa s’hi agrupen... i fan de la ciutat un festival de colors, accents i veus diversos. En Mario Tronco, el director de l’orquestra, ha trobat una bona fórmula per treure profit de tanta riquesa cultural desaprofitada. Va decidir formar una orquestra amb persones d’orígens diferents. Cadascuna d’aquestes persones aportava coneixements sobre la música que es fa al seu país i donava un ritme diferent al conjunt. El documental va ser divertidíssim; ens hi explicaven les peripècies del seu director per formar l’orquestra i per donar el primer concert... Una setmana abans de participar en un prestigiós festival, tot just feien el seu primer assaig!

L’orquestra està formada per 15 músics, d’entre els quals hi ha persones de Cuba, Tunísia, Itàlia, els Estats Units, Hongria, el Senegal, l’Argentina, el Brasil i Equador. Toquen cançons de tot arreu i han aconseguit que el llenguatge musical sigui veritablement universal.

El concert en directe va durar unes dues hores i mitja. De mica en mica es va anar ficant la gent de Barcelona a la butxaca. Hi vam trobar a faltar els músics indis que apareixen al documental. El seu director ens va desvetllar la incògnita del perquè no hi eren. Les noves lleis d’estrangeria promogudes per Berlusconi han promogut que se’n tornessin a l’Índia. Evidentment, quan el nom de Berlusconi va ser pronunciat, es va endur uns quants xiulets i esbroncs.

A mesura que anava avançant el concert, la gent es posava dreta i ballava a ritme de cada continent. A poc a poc, anava calant ben fons una lliçó: la immigració ens aporta riquesa cultural i coneixements. Preguntem-nos què ens podem aportar mútuament per fer d’aquest món un lloc millor.

Que la música continuï sonant i no pari maiiiiiiiiiii!!!

MOFA, Museum of food anomalies

Bé, noies ja sabeu que ha internet es pot trobar de tot! fins i tot pàgines web tan curioses com aquestes (clickeu al títol)on podeu visitar un museu d'anomalies en els aliments. És curiós!






Que en dieu del tomaquet diabòlic? El pebrot enfadat? o el cacahuet ànec?

Jazz a Pedralbes Centre

A les que us agrada el jazz potser us interessa aquesta activitat del proper diumenge.

Per pensar + ...

No us heu preguntat mai perque la gent sempre parla del temps meteorològic a l'ascensor?

És curiós però hi ha molta gent que ho fa! Fixeu-vos-hi!
Jo em dono compte perque a mi em possa bastant nerviosa. La meva conclusió és que la gent no sap estar callada, amb lo bònic que és el silenci. Si no hi ha res interessant a dir, millor estar callat, no? Total quan dura un trajecte en ascensor? segons?

Quan pujo amb ascensor a l'edifici de la meva feina...Uffffff! És horrible! sempre les mateixes converses:

- A l'hivern: Uiii! quin fred que fa! (evidentment és hivern, no?)
- A l'estiu: Uiiii! quina calor més insoportable! Fa més calor que mai! (aiiiiiii! cada any igual!Si estem al juliol es el que toca!jejejeje!)
- Quan plou es parla de la pluja, sino de la sequera!

Ai! que tristes són les converses d'ascensors entre persones que no tenen res a dir-se!

Un altre tema de conversa a l'ascensor de la meva feina és el tema "vacances"! Quan les fas? A on aniràs?...etc, etc Així comences el compte enrera mentre estàs desitjant arribar al teu pis, a la teva taula i seure davant de l'ordinador!

Per pensar...

«Mi padre siempre me decía: encuentra un trabajo que
te guste y no tendrás que trabajar un solo día de tu vida»

JIM FOX, actor británico

Va, una freakada! Hehe...

Algunes de vosaltres encara no coneixeu la meva faceta una mica freakie hehe...

Us en recordeu, dels que feien la sintonia de la Volta Ciclista? Són Azul y Negro i últimament, no sé per què, m'ha donat per escoltar això:
http://www.youtube.com/watch?v=1UPYhbfps3k&feature=related

Hahahaha... M'estaré tornant boja? ;-) Per cert, en aquesta foto, els Azul y negro semblen sortits de la sèrie V (que gran que sóc hehe)

Collige, virgo, rosas

Aquests dies estic sentint de moltes morts i enfermetats sobtades. Bé, porto des dels 17 anys que la gent s'escapa abans d'hora massa sovint. Així que he optat per emmirallar-me en la cultura grecorromana i fer meva la màxima d'Horaci CARPE DIEM, atrapa el dia, que també versiona el tòpic del poema d'Ausoni COLLIGE VIRGO ROSAS, joves preneu les roses abans que es marceixin.

Tot sense excès, en la mesura justa, però valorant les petites coses i les persones que ens rodejen perquè no sabem quan s'acabarà la funció.

Collige, virgo, rosas

dum flos novas et nova pubes

et memor esto aevumsic properare tuum

Coge, niña, las rosas

mientras existe la flor fresca y la nueva juventud

y recuerda que así corre tu tiempo.

A Fresh Swedish Taste

Per fí, i gràcies a la meva tossuderia vaig poder tornar a respirar una mica d´aire pur i fresc del nord.
Natura al costat de les ciutats, carrers nets, gent educada, transports que arriben a l´ hora!

Quan viatges al nord t´hen adones com ens han venut el rotllo de la dieta mediterranea, el sol i la platja... en fi que estem a anys llum i ens falta molt per avançar en drets socials, laborals....

Segur que hi torno, només em cal un treball o un bon suèc!

Pròxima destinació Noruega!

Glamour in Cannes

Nenes. Com bé sabreu he estat a Cannes aquests dies per la feina. Només dir que no hi ha per tant, que la platja és normaleta (Visca la Costa Brava) i que la gent està carregada de punyetes amb la fam que hi ha al món. Mucho lujo y pocas nueces ;)

La pianista i l'escriptora que hi ha al darrere.

Avui us vull donar a conèixer una escriptora que he descobert per casualitat. Es tracta de la premi Nobel de Literatura, Elfriede Jelinek. Jo havia vist la pel·lícula de Michael Haneke, La pianista, que està basada en el llibre homònim de l'escriptora austríaca.
El guió de la pel·lícula és excepcional: una professora de piano que té una relació insana amb un alumne seu, que se n'ha enamorat. L'educació burgesa i radicalment religiosa que li ha donat la seva mare l'ha convertit en una reprimida sexual que arriba fins i tot a l'automutilació per acabar amb els seus instints. La crudesa i l'impacte de la pel·lícula, però, no fan tapar la intel·ligència i el detallisme amb què està narrada.
Avui he llegit per casualitat que l'escriptora Jelinek no va anar a recollir el seu premi perquè pateix una malaltia que la té reclosa a casa. Pateix fòbia social a les multituds. És una dona marcadament d'esquerres i feminista que no es calla ni una respecte al seu govern. Per això es va guanyar unes quantes crítiques que li qüestionaven la validesa del seu premi. Però si mireu la pel·li, o millor, si llegiu el llibre, us adonareu que aquesta crítica a les normes morals socials narrat d'una manera magistral bé es valen un premi.

La nit del Foc

Sant Joan és la nit més curta de l'any i el dia més llarg, correspon i celebrem el Solstici d´Estiu.

Sant Joan junt amb St jordi és una de les festivitats més celebrades a Catalunya.
Aquesta nit de revetlla ens espera l'aldarull dels petards i coets al carrer; la consumició de coques festives, l'encesa d'alguna foguera mig amagada,les tires de banderetes i serrells de paper penjats al carrer, i la música de les orquestres. ( per què no una vetllada tranquila a casa?)

Ens espera la coca de fruita confitada, de pinyons, de crema,de llardons... etc.)i el cava.

La nit del foc

El 23 de juny és el dia en què els pobles han celebrat sempre el solstici d'estiu, que és el moment de l'any en què el Sol està en el seu punt més alt, en el zenit; en el moment de l'any en què el Sol és visible per més espai de temps i, per tant el moment de l'any en què el Sol ha escalfat més temps la Terra. Si la claror i l'energia del Sol donen viada, és en aquesta nit quan tota la Terra es presenta amb la seva màxima esplendor i amb totes les seves virtuts:

Les herbes remeieres: els romans sortien a collir la berbena (el gram negre) d'on la festa pren el nom. Aquesta herba proporcionava riqueses i ventura. És costum recollir herbes aquesta nit; totes cobren virtuds guaridores si a mitjanit ens freguem amb elles la zona afectada.

· L'aigua: estirar-se nu damunt la rosada o banyar-se a la mar o al riu enforteix i embelleix el cos.

· La terra: Les pedres ballen aquesta nit; segons sembla, la muntanya de Montserrat balla tota sencera.

Els animals també adopten virtuds especials, així doncs, beure llet o menjar set ous fa entendre el llenguatge dels animals de pèl o de ploma. És la nit en què es poden veure amb més facilitat tots els éssers fantàstics: nyitos, cucales, gambutzins, llufes, pertenidors, ferams, males bèsties, Peirot, Banya verda, pixarelles, fumeres, moro Muça, sa Bubota negra, l'ànima d'en Cantiret que salta i balla per la paret. Tots ells se'n pensen alguna: corren darrera les dones, els estiren les faldilles i els diuen paraulotes, o bé ens entren dins els cervell per les orelles i es mengen la memòria, o bé fan festa amb els dimonis i les bruixes (ja que aquesta nit és com el Nadal a l'infern), que és quan tenen més poder. Es reuneixen i ballen nus tota la nit damunt d'una gran pedra. Nosaltres ho celebrem amb fogueres i petards. Molts són els enamorats que han saltat set vegades damunt del foc o han donat set voltes al seu entorn per correspondre al seu amor. Per guarir malaties o de ronya o per fer forts els infants, hom s'acosta al foc o es passeja per damunt les seves brases, ja que aquesta nit sembla que no cremen.

A les muntanyes, fa temps s'encenien fogueres, com encara avui es fa tot partint de la Flama del Canigó, que és com un símbol d'aquest cim que s'entén cap a tots els indrets de Catalunya per donar inici a totes les fogueres.

L'origen de les fogueres es troba en el desig d'imitar i regenerar el foc del Sol i de conjurar les sequeres per assegurar així una bona gràcia per part dels genis dels elements: l'aigua, la terra, el vent i el foc.

Al voltant del foc s'han ballat danses ( com els planetes al voltant del Sol ), la majoria de balls amb la intenció de fer créixer el foc amb l'aire que la dansa aixeca.

Informació extreta de: http://www.xtec.cat/~ealtimir/stjoanca.htm



Bona revetlla!

Doris Lessing: els homes

Dos contes que m'ha agradat llegir, pq han estat capaços de copsar sentiments que en aquests moments ocupent una part important dels meus deliris i inquietuts.

"Un home parla amb un llenguatge adult, el llenguatge de les persones que han madurat emocionalment. Té per finalitat atraure una dona. De mica en mica ella va entenent que aquell llenguatge prové d'un esquema mental que té al cap i que no té res a veureamb les seves emocions. La veritat és que, emocionalment, no ha passat de l'adolescència. Malgrat tot, encara que ho sap, no pot resistir l'emoció i l'atracció del llenguatge". --- aquest em recorda als 3 amors de la meva vida. Al final després d'una aparent maduresa extrema vaig descobrir que eren nens amb por.

"(...) Un problema incomprensible: les dones, fins i tot les més preparades tendeixen a enamorar-se d'homes molt inferiors a elles. La ressenya, evidentment, l'havia escrita un home. La veritat és que quan dones que valen s'enamoren d'homes inferiors sempre és pq aquests homes tenen una qualitat ambigua i inexistent que no tenen els homes bons o correctes. Els homes normals, estan acabats, complets, sense potencialitat (...) "--- i aquest em fa pensar en la majoria de novios/marits de les meves amigues.

Doris Lessing, El quadern Daurat.

Harry Manx - Can't be satisfied

Harry Manx fa molts anys que m'acompanya en les passejades que faig en solitari, gaudint de la llibertat, l'anonimat i la ciutat.

De moment el millor CD que ha tret és Dog my Cat ( almenys per a mi).

Amor de madre

Ma mare ara s'ha fet poetessa. L'altra dia em va trucat tota il.lusionada perquè havia creat un poema inspirat en mi, sobre l'època més fosca de la meva vida, aquella en la que vaig apagar la meva llum i no hi veia.

Es la flor de mi jardín

Es la vida de mi vida

y bebió de una ilusión

que no era ilusión ni vida.

Su sufrir es mi sufrir

su agonía la mía

por culpa de una quimera

casi su vida se quedó sin vida.

Irene Rivera.

Mama, ets l'amor de la meva vida.

El Rei mileurista?

Revisant els apunts de dret constitucional he recordat que el rei rep cada any "un sou" per part de l'Estat i m'ha entrat la curiositat per saber quin era el sou que li han assignat aquest any de crisis:
"Los Presupuestos Generales del Estado contemplan un gasto para la Casa Real de 8,5 millones de euros (cuatro millones de pesetas diarios), lo que supone un incremento del 14,5% con respecto al año anterior, o lo que es lo mismo, un 12% más que el IPC, que rondará entre el 2,4 y el 2,6. Además de tener estos cuantiosos ingresos, la familia real española se ahorra un sinfín de gastos como viajes -que corren a cargo del ministerio de Asuntos Exteriores- o escoltas -pagados por Interior-, entre otros"
No se si ho deuen publicar al BOE.. ara em fa mandra mirar-ho però si algú ho sap..

Christiania

"En 1971, un grupo de hippies tomó una base militar abandonada en Copenhague, y proclamó allí el estado libre de Christiania, una micronación. Tras mantener un pulso con el gobierno danés, en 1987 fue finalmente reconocida como un microestado independiente. Entre los 18 jóvenes que tomaron aquella noche la base estaba un aún adolescente Hans quien, tumbado en el suelo, en aquella penumbra verdosa que como un residuo militar parecía flotar entre el pavimento y los altos tragaluces, decidió descalzarse para siempre: en sus pies desnudos y blancos halló un símbolo de paz y de vida no violenta. La población actual está compuesta por 760 adultos, 250 niños, 1.500 perros y 14 caballos"

Nocilla Dream , de Agustín Fernández Mallo (un llibre interessant amb un recull d'històries d'estil indie)

+ info sobre Christiania: http://christiania.org/modules.php?name=Side&navn=linkeng

Deine Lakaien. Love me to the end.

Una cançó i un vídeo increïbles. Els Deien Lakaien els vaig descobrir no fa gaire gràcies a una recomanació que em van fer. Des d'aleshores estan escrits en lletres d'or a la meva llista de grups preferits. La veu del cantant és d'aquelles profundes, que se't fiquen ben endins i la música et deixa sense paraules.

Love me love me to the eeeeeeeeeeeenddddddddd!!!!!

El link és aquest: http://www.youtube.com/watch?v=gykAh1s7nnE

Matí al bar. Un poema ben quotidià ;-)

Us copio el poema de Parcerisas, un dels meus poetes preferits. Algú va dir que totes les paraules del diccionari són poètiques. Jo hi afegiria que totes les situacions de la vida poden arribar a ser poètiques, des de la quotidianitat més insignificant fins als fets més grandiosos de la humanitat.

Que el gaudiu! Ah, i espero que us animeu a comentar-ne el significat!

MATÍ AL BAR

S'han vist sovint al bar,
a les hores de sol del migdia,
quan l'enrenou del carrer
desafia la piuladissa dels ocells,
i es fiten només amb un somrís
que creua l'abisme de les taules.
Ah!, si els acostessin ara,
enderrocades les barreres que els separen!
Quin goig dels cossos, quin delit!
Però tot són cabòries.
No hi ha hagut mai res.
Mai no han creuat una paraula.
I encara seguiran així dies i dies,
tot observant-se de lluny, indecisos,
canviant només la timidesa del somrís
per aquesta felicitat de la distància:
un fil a punt de trencar-se.

Francesc Parcerisas, L'edat d'or.

Cap de setmana II

Tchai Ladoo , Talladet sense sucre... aquesta és una part del nostre cap de setmana.
Una visita al meu poble i un intent de seguir el GR Arenys - Corredor del Montnegre que va acabar amb una beguda a Lourdes.
A veure si el proper cop veniu :p

El cap de setmana

Sento pasar d'uns temes tan seriosos i interessants a un tant frívol com el que vaig fer el cap de setmana passat. Però suposo que això és com la vida mateixa, en un moment pots passar de fer coses profundes a les més vanals.Jejejeje!

Doncs primer de tot sento no haver respost la trucada del mòbil i els mails..., però és que m'he "penjat". Ja us ho imaginaveu, no?


La meva experiència amb Shava Group va ser molt divertida i es pot dir que el resultat final va ser tot un èxit!Després d'estar assajant varies setmanes els balls, aquests van sortir bé i el que és més important vam disfrutar molt i molt!



Ja sé que la música Bollywood no agrada a tothom, potser hi ha cançons horteres i casposes, però el que no es pot negar és que és super alegre i et transmet l'alegria de viure! (almenys a mi)



Així que ja estem preparant altres actuacions (potser a les properes ja us convidaré amb més entusiasme perque vingueu)

I que tal el vostre cap de setmana?

Cocorosie - By your side

La lletra... pura ironia sobre la missió de la vida d'una dona. La resta... art en el seu estat més pur.

Calle Santa Fe o de com es recupera la memòria dels vençuts.

Hola noies i fidels participants, Algunes ja ho sabeu, però dissabte vaig assistir a una sessió de la Mostra Internacional de Films de Dones, que s'està duent a terme a Barcelona. Calle Santa Fe, de Carmen Castillo. A priori, dues hores i mitja d'un documental sobre la dictadura de Pinochet a Xile podrien semblar poc atractives, però la intuïció em deia que aquesta vegada la visió sobre el tema seria diferent. Es tracta del testimoni d'una dona que va sobreviure a un vil atemptat a la seva llar del carrer Santa Fe, a principis dels setanta. El seu company, però, un dels més destacats membres del Movimiento de izquierda revolucionaria (MIR), no va córrer la mateixa sort. Ell va morir assassinat pels sequaços de Pinochet. A Carmen Castillo, la nostra protagonista, li esperava, a partir d'aquell dia, un llarg exili a França, marcat pel record dolorós i per l'odi envers els assassins. El documental narra el retorn d'aquesta dona al carrer Santa Fe, on tenia una casa clandestina amb el seu company i la investigació i l'evolució que ella experimenta al llarg de cinc anys (durada de la producció del documental). Bàsicament, la pel·lícula és el testimoni de tots els protagonistes (herois) que van envoltar les seves circumstàncies vitals: els seus pares, els veïns que van ajudar-la, membres del MIR convençudíssims, pares que han perdut fills, dones que han perdut els seus companys... Tots ells parlaven amb una lucidesa esfereïdora. El públic, a la Filmoteca de Barcelona, ens vam quedar les dues hores i mitja que va durar més el poc més de mitja hora en què va tenir lloc el debat posterior. Crec que em vaig quedar tan enganxada al missatge que transmetia que no recordo haver plorat tant de feia temps. El missatge de coherència i les ganes de canviar el món que encara romanen en aquells testimonis que han patit tortures, vexacions i morts d'amics, companys, familiars... ens va donar una lliçó a tots els assistents. La nostàlgia, però intel·ligència i clarividència amb què estava narrada i la voluntat de deixar la petja d'aquests testimonis per part de la seva directora ens va calar fons, sense arribar a ser morbós ni excessivament lacrimògen. Em quedo amb una frase que va dir l'autora al final:
Aquesta pel·lícula no parla dels dolents; parla dels bons, d'aquells oblidats. M'havia passat els anys d'exili pensant com la humanitat pot arribar a ser tan dolenta: com poden haver-hi torturadors i assassins. Però en tornar a xile vaig descobrir la bondat. És aquell senyor tan humil, que va trucar a l'ambulància que em va recollir sagnant i embarassada i em deia: "Vaig fer el que havia de fer. És normal."

D'on venen els ous?

Sabeu que significa el codi de nº dels ous?



Des de gener de 2004, la normativa de comercializació exigeix que els ous portin escrit un codi que informi de l'origen del producte.

El primer numero que trobem indica com es cria la gallina.

1- Gallines camperes. Quan les gallines viuen en naus industrials, però amb possibilitat de sortir a l'aire lliure (s'assembla bastant als seu hàbitat natural)

2- Gallines que no tenen accés a l'exterior però que poden moure's lliurement per la nau on viuen(encara que la nau està densament poblada).

3- Criades en bateria o gàbies. És un sistema que permet produir més ous però la gallina té una capacitat de moviment limitada.

El millor número que pot haver és el zero.

0- gallines de producció ecològica. Tenen una llibertat de moviment similar a la gallina campera però amb menys densitat d'ocupació de galliner i més terreny a l'aire lliure. S'alimenten de pinsos ecològics en un 80% com a mínim i no s'utilitzen medicaments per criar-les.

Després del primer numero hi ha 2 lletres que identifiquen el pais de procedència dels ous.
Els següents és el codi de la granja o "fàbrica d'ous"; dos números informen de la provincia, tres al municipi, i la resta concreta la procedència. Així que ja podeu anar corrents a la nevera i mirar quin tipus d'ous mengeu!

Bé ara ja ho sabeu.La majoria són del número 3. Això significa que les gallines han estat explotades i maltractades. Les gallines tenen una esperança de vida de 10 anys però les que viuen en fàbriques si tenen sort arriben als 2 anys. En una gàbia de 30 cm (mida foli aprox)viuen 3 o 4 gallines. Aquestes gàbies estan col·locades en fileres de tres nivells, així que les gallines que estan a sota reben totes les caques i pijarrades de les altres. Les gallines es lesionen les potes amb el filferro de les gàbies, no tenen espai per obrir les ales, tenen llagues i se'ls hi cauen les plomes. Per evitar baralles per estrés se'ls hi talla el bec amb una navalla calenta i sense anestèsia.

Cada ou produit en una gàbia necessita 180 litres d'aigua, quan per exemple a l'India la gent utilitza uns 10 litres d'aigua diaris.

Les granjes avicoles tenen un index molt alt d'emisió d'amoníac.

Hi ha una sobreproducció d'ous, degut a que les gallines s'alimenten amb hormones i viuen sempre amb llum artificial, que fa que no deixin de pondre. Quan paren de pondre, pel seu cicle natural, se'ls hi treu l'aigüa i l'aliment.

Si no compleixen la seva quota de producció, les maten.

Tot això és molt cruel.

Bé, ara ja ho sabeu. Part d'aquesta info l'he tret d'un diari d'AnimaNaturalis. Hi ha articles molt interessants que ja us donaré a conèixer.