Mina - Oggi sono io

Se que alguna de vosaltres no pot escoltar la música que penjo des dels videos del Youtube però volia compartir aquest descobriment que vaig fer fa poc.
M'encanta la musicalitat de l'italià.. no se pq però em fa entrar en un estat de melancolia.

Raghu Rai

"A photograph has picked up a fact of life, and that fact will live forever."

De l'1 de febrer al 27 d'abril es pot gaudir a Casa Asia de l'excel·lent exposició fotogràfica del fotògraf indi Raghu Rai.

Personalment trobo que és fantàstica, digna de ser exposada en grans museus.

Per cert, si algú em pot dir si existeixen museus on hi hagi exposicions permanents de grans fotògrafs.. o si s'estudien a historia de l'art a les escoles juntament amb els grans pintors, arquitectes i escultors..

Entre l'exposició que fa a Casa Asia de Madrid i la de Barcelona es conglomera la mostra antològica més completa que ha realitzat fins ara aquest fotoperiodista-artista al nostre país. Cobreix un periode crucial de l'història de l'India contemporànea ( 1964- 2007).

Les imatges que s'exposen a Casa Asia de Barcelona recullen principalment la vida quotidiana del país. Malgrat que pel que he vist, a Madrid s'exposen les relacionades amb la tragèdia química de Bhopal, amb Madre Teresa de Calcuta, Indira Gandhi, etc..


El fotógrafo, que nació en la localidad de Jhhang, actualmente Pakistán, en 1942, se declara "básicamente autodidacta", pero considera que lo importante para hacer bien su trabajo es "conocer el mundo que te rodea".

"Todos podemos oír y ver, pero ser capaz de hacerlo en un conjunto es mucho más complicado", señala Rai, quien cree que "el mundo se ampliará enormemente para el que oiga y vea las cosas en su totalidad"

Cavalia

El diumenge passat vaig anar a veure Cavalia. Un espectacle ple d'amor als cavalls, emotiu i molt elegant! Aqui teniu unes imatges!

Tchai Ladoo

Any Nou xinés i tibetà

El nou any lunar és el 7 de febrer del 2008, per tan aquest dia se celebra l’any nou xinès “any de la rata”. (Aquest any també coincideix amb el tibetà)

Aquests són elsRituals que es fan:


1- A la nit es prenen llanternes, que són unes bosses de paper que posen a l’entrada dels restaurants xinesos; les que es poden utilitzar en aquestes dades són de color vermell i s’hi poden col·locar espelmes o llums a dins. Hi ha diferents formes de llanternes, poden ser peixos, aus, flors o animals, algunes tenen forma de fruites o animals; pinyes, litxis i mandarines.

2- Una altra activitat festiva que es realitza en aquesta època de la primavera és la fira de les flors i es per demanar un bon any de conreu. Es col·loquen flors i vegetals a les entrades de la casa, es compren aquest dia i es col·loquen amb les mandarines.

3- Titllar una campana a les cantonades de la casa ajuda a netejar l’energia parada i estancada de l’any anterior.

4- Un gerro de flors fresques a la sala i la recambra portarà un amor renovat a la teva vida.

5- Situar monedes antigues de diferents països a la porta d’entrada ajudarà a portar bons negocis per a l’any que comença.

6- Es col·loca als costats de la porta principal una tira de color vermell i negre, de bona sort, enfocada cap al carrer.

7- A la casa es pren encens i es demana als deus bona salut.

8- Es neteja la casa, es paguen els deutes pendents, es tallen els cabells i es compra roba nova.

9- Les persones es reuneixen per celebrar i preparen sopars exuberants per simbolitzar abundància i preparar un bon any.


FELIÇ ANY NOU!!!

Melcior Comes

Pintura: Carolina in the morning, d'Edward Hopper

Fa temps que tenia pendent escriure sobre el Melcior Comes , un jove escriptor malllorquí que viu a Barcelona, del que cada cop se sent a parlar més, no se si us sonarà o si l’heu vist darrerament al telenoticies de TV3.

Volia parlar-vos dels llibres que ha escrit i dels premis que ha guanyat però tot això ja ho podeu trobar navegant per la Xarxa http://www.esferallibres.com/

El vaig conèixer ja fa força anys, crec que era de camí cap a la presentació que feia del seu primer llibre “l’Aire i el Món”.

D’aquell dia tan sols recordo una de les primeres coses que em va dir , ja sabeu que el temps distorsiona els records però era alguna cosa semblant a : “Defineix-me qui ets”.

Primer vaig pensar.. i qui és aquest noi que ni conec per demanar-me això ? I més tard em vaig adonar que la pregunta no m’havia sentat del tot bé pq no sabia respondre-la.

De fet , 3 anys més tard segueixo sense tenir la resposta.

Els escriptors haurien de ser admirats, siguin bons o dolents, pq s’endinsen en un món difícil, poc recolçat per la societat.

Tal com diu Melcior a una entrevista del diari Avui:

Melcior.C. Jo el que crec és que la literatura, a diferència d'altres activitats, ha d'aspirar a tenir importància.

E.V. Importància en quin sentit?

Melcior.C. En el sentit que ha d'aspirar a desmuntar els guions preestablerts per retornar al lector el control sobre la seva pròpia vida. Un escriptor t'ha de fer prendre consciència de la complexitat del món i dir-te: "Ara tu mateix, tria".

Melcior tb diu que un escriptor ha de tenir esperit de mestre Xaolin, l’esperit indestructible del monjo.

És el que diu Rilke a l’obra Cartes a un jove poeta : “Si fas el que has de fer realment, et serà igual si diuen de tu que ets mediocre o boníssim”.

De fet això es podria aplicar a tothom.. L’important és tenir un objectiu, i lluitar per ell.

Em podria passar hores escribint el que aquest escriptor diu o deixa de dir però millor compreu els seus llibres, en podreu extreure coses molt interessants.

PD, totes les Chicas del Té que vulguin el llibre amb dedicatoria que m’ho diguin, a veure si us ho puc aconseguir ; p jejeje

Les aparences

Una vegada vaig llegir una frase que se'm va quedar gravada a la ment amb lletres de foc: les coses no són com són sinó com sembla que són.

Quanta veritat condensada en una línia, oi? Aquesta frase resumeix la cultura social que ha inventat i reinventat el ser humà des que es va crear la societat i les normes.

Més gatetes

MÉS GATETES.... MIAUUUU!

Krokodillos

Fa uns anys vaig veure aquest grup tocant pel carrer, davant de la Catedral de Barcelona, i em vaig sentir transportada a la Nova Orleans dels anys 20. Impossible no sentir com es desperta la vida al teu interior i els peus començen a fer de les seves sense que tu ho puguis evitar.

Doncs avui he vist un reportatge d'ells a BTV, "Krokodillos on the road".

Krokodillos és un sextet musical de jazz-swing que te la seu a Barcelona malgrat que es va formar originariament a Sant Peterburg a l'any 1988. Actualment està format per músics d'Anglaterra, Japó, Rusia, Australia i Espanya.

M'encanta aquest estil de música!!!

Sobre el video: Krokodillos On The Road" sigue la gira por diferentes festivales en Dinamarca de Los Krokodillos, un grupo de Dixieland formado por músicos de todo el mundo. A través de esta gira, conoceremos la historia de la banda, desde sus inicios en las calles de Barcelona, hasta su consagración en esta gira.

De moment ahn tret 2 cd's al mercat, els podeu comprar al seu webhttp://www.krokodillos.com/

El dia de les disfresses

Com ja sabeu, aquest cap de setmana ha estat Carnestoltes. Les noies del te, que no es perden una, l'han celebrat com cal: disfrassant-se de gatetes. Heus aquí les proves de delicte.

Per fer una mica de culturilla sobre la història d'aquesta festivitat mil.lenària us copio l'explicació d'una pàgina especialitzada en el Rei dels Enganys:

"La celebración del Carnaval tiene su origen probable en fiestas paganas, como las que se realizaban en honor a Baco, el Dios del vino, las saturnales y las lupercales romanas, o las que se realizaban en honor del buey Apis en Egipto. Eran fiestas alocadas en las cuales los esclavos y soldados seleccionaban un rey que primero mandaba tanto como quería, pero que al final debía morir.

Según algunos historiadores, los orígenes de las fiestas de Carnaval se remontan a las antiguas Sumeria y Egipto, hace más de 5,000 años, con celebraciones similares en la época del Imperio Romano, desde donde se difundió la costumbre por Europa, siendo traído a América por los navegantes españoles y portugueses que colonizaron la zona a partir del siglo XV.

El Carnaval "Cristiano"

La celebración del Carnaval es una de las fiestas más populares. Se celebra en los países que tienen tradición cristiana, precediendo a la cuaresma. Por lo general, en muchos lugares se celebra durante tres días, y se los designa con el nombre de carnestolendas, y son los tres días anteriores al Miércoles de Ceniza, que es el día en que comienza la cuaresma en el Calendario Cristiano.

Se supone que el término carnaval proviene del latín medieval "carnelevarium", que significaba "quitar la carne" y que se refería a la prohibición religiosa de consumo de carne durante los cuarenta días que dura la cuaresma.

Hay países en que se comienza la celebración del carnaval en distintas fechas, como en algunos lugares de Alemania en que se inicia el 11 del 11 a las 11 horas 11 minutos. O los hay que lo comienzan el día de la Epifanía, el 6 de enero. En otros lugares es tradicional comenzar el jueves anterior al Miércoles de Ceniza, y lo denominan Jueves Graso, como sucede en Italia.

En ciertos lugares en que el Carnaval está muy arraigado como celebración popular, y ya alejada de su significado religioso, alargan los festejos a los fines de semana del mes de febrero y a veces el primer fin de semana de marzo.

El Carnaval en la Edad Media

En la Edad Media, tan inflexible en los ayunos, abstinencias y cuaresmas, y con persecuciones a quienes no respetaban las normas religiosas, sin embargo, renació el carnaval y se continuó la tradición hasta la actualidad en muchos lugares del mundo. En esta época, se celebraba con juegos, banquetes, bailes y diversiones en general, con mucha comida y mucha bebida, con el objeto de enfrentar la abstinencia con el cuerpo bien fortalecido y preparado.

En la España de la época de la Conquista ya era costumbre durante el reinado de los Reyes Católicos disfrazarse en determinados días con el fin de gastar bromas en los lugares públicos. Más tarde, en 1523, Carlos I dictó una ley prohibiendo las máscaras y enmascarados. Del mismo modo, Felipe II también llevó a cabo una prohibición sobre máscaras. Fue Felipe IV, quien restauró el esplendor de las máscaras.

El Carnaval en los Tiempos Modernos

Hoy en día, hay lugares célebres por sus festejos tradicionales y espectaculares, que atraen al turista y al amante de las costumbres de cada sitio, como lo son el Carnaval de Río, el de Santa Cruz de Tenerife, el de Oruro en Bolivia, el de Corrientes en Argentina y el de República Dominicana, con sus distintas expresiones, desde el Vegano hasta el de Santo Domingo.

Se celebra en los distintos lugares de formas similares, pues siempre se presencian desfiles de carrozas, comparsas formadas por grupos de máscaras o bailarines vestidos con un mismo estilo que caracteriza a cada una de ellas, máscaras representando a distintos personajes reales o alegóricos, así como bailes de disfraces y diversión con cotillón, típico de esta fecha.

En algunos lugares se estila que las máscaras persigan a los paseantes con vejigas que se utilizan para asustan, dar golpes no demasiado fuertes, o hacer reír; en otros lugares es típico el uso de serpentinas, papel picado, espuma molesta, y hasta mojar con agua, en pomos, globos y recipientes. El antifaz moderno es un vestigio de las fiestas de Baco y Cibeles.

http://www.carnaval.com.do/historia/carnaval.htm

http://www.educalia.org/externs/car05/c/historia_carnaval.html

La Clandestina - Teteria

Per fi vam poder anar a La Clandestina!! .. el secret? anar-hi un divendres a l'hora de sopar, llàstima que tan tard ja no fan Lassis ( que per cert tenen un pinta increible, us imagineu un lassi de coco amb cacao i aroma de vainilla? nyammm).

El Massala chai no està malament, encara que prefereixo el del Caj Chai. L'ambient és agradable ( llàstima que es permeti fumar), els tès bons, els lassis , els pastissos ( el Brownie és mooolt bò).. i tb es pot fumar la Shisha..

L'únic problema? després de molt intents aquest és el primer cop que trobem lloc per seure.

c/ Baixada de Viladecols 2

Metro Jaume I

Shabd - Paraula

L'última peli de Bollywood que he vist em reafirma l'opinió que no tot el que es fa a bollywood és el mateix. Tenim les típiques pelis d'amor, fantàstiques coreografies i escenes d'humor... però tb tenim un cinema més compromès, més "experimental".. Shabd pertany a aquest últim grup, encara que és cert que hi ha un parell d'escenes musicals, la trama els hi resta importància, i ens fa sentir que és una historia atemporal, que no pertany a cap societat. Experimentar amb els sentiments, confondre el que és real de l'irreal...

Sanjay Dutt ... Shaukat

Aishwarya Rai ... Antara

Zayed Khan ... Yash

Shaukat (Sanjay Dutt) és un escriptor que ha guanyat el premi Booker, encara que la seva última novel·la ha estat un gran fracàs, la crítica el rebutja dient que els seus personatges no són gens creibles. Antara (Aishwarya Rai), és la seva dona, els dos estan molt enamorats i es donen suport en tot.

Shaukat comença a escriure un nou llibre, decideix que aquest cop els personatges han de ser "reals", per això utilitza a la seva dona i al jove professor Yash (Zayed Khan), forçant una relació entre ells per a poder continuar amb el llibre.

En un moment donat, Shaukat comença a creure que pot canviar el destí de les persones tan sols escribint-lo...

Val la pena!!

Les noies del te també saben ser perilloses

Una mica de tequila

... Y siempre recuerda que cuando la vida te traiga limones…
Pide tequila y sal…

(i a disfrutar! Que són 2 dies!Andale! jejeje!)

La pastisseria del carrer Hospital.

En Raül Romeva, diputat al Parlament Europeu, ha escrit això:

LA PASTISSERIA DEL CARRER HOSPITAL

Durant prop de set anys vaig viure al C/ Hospital 82, al Raval, precisament davant de la pastisseria motiu de tanta pol·lèmica aquests dies. I sí, hi anava algunes vegades a comprar dolços. Lògicament coneixia a moltes de les persones que, fossin originàries del Paquistà, el Marroc, o Filipines, regentaven comerços pel barri. El risc que l'extremisme islamista s'estengui arreu del món, inclosa Catalunya, existeix. Això és cert i més que evident, com també ho és, o hauria de ser-ho, el fet que des de fa molts anys molta gent originària d'aquests llocs, o d'altres, està venint a instal.lar-se i treballar aquí, a casa nostra, amb el legítim desig que esdevingui, també, casa seva (de fet, escoltava avui que el propietari de la pastisseria havia arribat a Catalunya l'any 1971, precisament l'any que vaig néixer, és a dir, que en termes d'anys viscuts, seríem igual de catalans).

Barrejar les dues coses és, a més a més de falaç, contraproduent. És més, en molts casos, molta de la gent que vé ho fa fugint d'aquells radicalismes que, al seu lloc d'origen, arriben a l'extrem d'assassinar de manera impune la candidata de l'oposició.

No estic en condicions de dir si cap de les 14 persones detingudes a Barcelona (per cert 12 paquistaneses i dues índies) són o no culpables de res. Això ho decidirà la justícia, que és qui ho ha de sentenciar. Però sí crec que és important que no només primi la presumpció d'innocència, sinó que, fruit d'aquest episodi, no s'estigmatitzi a tot un col·lectiu que, em consta, fa temps que treballa, i molt, per tal que comunitats d'origens ben diversos trobin en el Raval un espai de convivència i de vida en comú.

Sí, ja sé que són arguments de sobra coneguts, almenys per alguna gent, però no per això deixen de ser importants, i n'hi ha prou amb copsar l'alta preocupació que transmeten els líders de la comunitat paquistanesa a Catalunya, especialment els del Raval, per adonar-se'n.

Dic això perquè no han trigat gens ni mica a sortir alguns dels opinadors i opinadores de sempre carregant sobre aquells que demanen prudència i defugen l'alarmisme als quals acusen, per aquest fet, gairebé de còmplices dels terroristes.

En aquest sentit em sembla important l'esforç que ha fet aquest cap de setmana tant TV3 com d'altres cadenes per tal de posar de manifest el punt de vista d'aquestes persones que lamenten l'existència dels radicalismes violents, i que fins i tot s'ofereixen a col.laborar en les investigacions que faci falta, a la vegada que demanen que no es posi en risc els esforços que s'estan duent a terme de fa anys en favor de la convivència.

No crec que fer aquest exercici de prudència i de responsabilitat, defugint l'alarmisme incendiari que tant agrada a alguns sectors mediàtics, polítics i d'altres àmbits inclassificables del nostre país, sigui defugir el problema, que insisteixo, hi és, i és altament preocupant, com és la sospita que pugui haver-hi algunes cèl.lules de sectors radicalitzats que vulguin desestabilitzar precisament aquesta convivència, atacant, fins i tot, als seus propis germans i germanes als quals consideren massa 'moderats', simplement per què no són fonamentalistes. En aquest sentit cal tenir en compte, entre d'altres elements, que una de les comunitats paquistaneses que més manifestament es va expressar en favor de Benazir Bhutto, qui havia de ser un dels símbols de l'apertura democràtica del Paquistà, ha estat la que viu a Catalunya.

Per altra banda, avui, al voltant de les 17.30, compareix Pervez Musharraf davant la Comissió d'Afers Exteriors del Parlament Europeu. Em toca intervenir-hi en nom del meu grup. Li haurem de preguntar si coneix els fets, i si és conscient que la mala imatge que estan donant episodis com l'assassinat de l'opositora Benazir Bhutto i la dificultat per tal d'organitzar unes eleccions clares, transparents i democràtiques, així com la manca de llibertat de premsa i d'informació que viu el país, pot tenir també efectes altament perjudicials per a milers de persones paquistaneses que viuen arreu del món, també a Barcelona. I a la resta del món caldrà preguntar-nos si el de Musharraf és un règim digne de fer-hi els nombrosos tractes que s'hi han fet fins ara, incloses les abundoses vendes d'armes provinents de països europeus (França, Àustria, Regne Unit i Alemanya, sobre tot, però també Espanya, recordem sinó les negociacions iniciades pel llavors ministre de defensa, i futurible president del Congrés, José Bono, l'any 2005, per tal de vendre'ls 4 submarins S-80 per valor de 1000 milions d'Euros).

Pensem-hi! No concorreguem a l'alarmisme incendiari fàcil...

Just Whitney

Ella és la meva cantant preferida. La seva veu posa color a la meva ànima des de sempre. Amb ella he après anglès i a sentir les vibracions harmòniques i elegants de la música.

Em vaig enamorar de la seva veu amb aquell mític I WANNA DANCE WITH SOMEBODY, himne popero dels 80 i vaig seguir-la fidelment al llarg de la meva adolèscencia i fins ara, malgrat el fosc matrimoni amb el perla del Bobby Brown (jo ja ho sabia que aquest paio no li faria bé) i el cercle viciós per culpa de les drogues i l'alcohol en què ha estat immersa durant anys.

Ara sembla que, després de donar la patada al Brown (BIEN) torna amb força, tot i que la seva veu privilegiada i la seva bellesa estaran per sempre marcades pels abusos que ha comès en l'última dècada.

Tot mirant el yahoo he vist la notícia que tornava. Guai. Estupendu. Meravellós. Quan he lincat la notícia, la meva cara ha canviat. L'article venia a dir que el proper febrer sortiria el primer recopilatori dels grans èxits de la Houston.

QUÊEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEE???? Això és un insult als megafans de la Whitney. Fa uns anys (no molts) ja va treure el primer recopilatori dels seus grans èxits, separats en dos CDs, un per les cançons més mogudes (I wanna dance with somebody, So emotional, Queen of the night) i un altre per les més romàntiques (I will always love you, I have nothing, All the man that I need).

SI us plau PERIODISTES o bé SENYORS DE LES DISCOGRÀFIQUES: pels primers, contrasteu la informació que publiqueu en un portal tant visitat com el yahoo i pels segons, no ens prengueu el pèl de voler vendre una cosa com a nova quan ja s'ha fet que no som ignorants!!!!!. Aquí podeu veure la noti:

http://es.news.launch.yahoo.com/dyna/article.html?a=/21012008/183/whitney-houston-publica-the-ultimate-collection.html&e=l_news

En fi, per poder escoltar la meva veu preferida amb temes inèdits haurem d'esperar fins la tardor que ve. Però ella s'ho val. Malgrat que ens va deixar plantades fa uns anys a la Betsa i a mi (i a uns quants milers de persones) al palau Sant Jordi per una pressumpte intoxicació per marisc.

Whitney, we will always love you.

Blue Mandalay

El dissabte vam anar per fi al Blue Mandalay, un restaurant situat pel carrer Provença. Feia molt temps que hi voliem anar i no ens acabavem de decidir. Dissabte va ser el "gran dia", i tal com passa amb tot allò que fas amb moltes expectatives..., ens va decepcionar. La decoració és molt maca (fashion de la muerte + oriental chic), però les racions són molt petites i l'espectacle de trapezi molt curt (això que pagues gairebé 3 € extra)No crec que tornem! La relació qualitat - preu bastant dolenta!

El català a Correus

Si Srs. del PP.. teniu tota la raó del món, a Catalunya no s'ensenya el castellà, tots parlem el català , sobretot a Barcelona.

Aquí teniu un bon exemple del català que es parla per aquí.

Risoterapia

Al mal tiempo buena cara. Bona dita popular. I és que després de viure trenta anys en aquest món de bojos, he arribat a la conclusió que riure's és la millor terapia contra la mala llet, les depressions, les pors i la falta d'humanitat que corre per aquí.

Però no tots els riure's són iguals. El que més abunda és riure's del veí, del company diferent, de les persones poc agraciades...això no és riure això és fer el malparit i no és gens sa sino que podreix encara més l'ànima del qui ho fa.

El millor riure per mi, és el riure que ve de la nena que porto dins. Aquest és un riure sa, sincer, bell, energètic que m'omple els pulmons i el cor de bones vigracions. L'acudit no té perquè ser intel.ligent, ni pedant, simplement pot ser un joc de paraules, una mirada, una sortida dels meus nens, uns antifaços-mans, fer una ballaruca, fer el pallasso....

Aquí anoto els beneficis de riure, perquè veieu ho estupendu que va pel cos humà.

- Inmuniza contra la depresión y angustia.

- Cuando uno se ríe segrega más adrenalina, lo que potencia la creatividad y la imaginación.

- Al reir, el cerebro hace que nuestro cuerpo segregue endorfinas, sedantes naturales del cerebro similares a la morfina; esas segregaciones que actuan como drogas naturales que circulan por el organismo, resultan cientos de veces más fuertes que la heroína y la morfina, además son gratuitas y no tienen efectos secundarios. Por eso cinco o seis minutos de risa continua actúan como un analgésico.

- Al reirnos estamos haciendo ejercicio: Con cada carcajada se ponen en marcha cerca de 400 músculos, incluidos algunos del estómago que sólo se pueden ejercitar con la risa.

- Actua como un masaje: La columna vertebral y cervicales que es donde por lo general se acumulan tensiones, se estiran al reirnos. Además se estimula el bazo y se eliminan las toxinas. Con este movimiento el diafragma origina un masaje interno que facilita la digestión y ayuda a reducir los ácidos grasos y las sustancias tóxicas.

- Nos limpia: Al reirnos se lubrica y limpian los ojos con lágrimas. La carcajada hace vibrar la cabeza y se despeja la nariz y el oído.

- Oxigenación: Cundo ries entra el doble de aire en los pulmones, de ahí que la piel se oxigene más. En concreto, los pulmones mueven 12 litros de aire en vez de los 6 habituales, lo que mejora la respiración y aumenta la oxigenación. Con esto se desmiente la idea de que la risa provoca arrugas en el rostro, al contrario lo tonifica.

- La risa nos da felicidad: Además de favorecer en la producción de endorfinas, también hay mas encefalinas en el cerebro, ambos neurotransmisores (formados por cadenas de aminoácidos) que se encuentran sobretodo en el sistema límbico y cuya función es combatir el dolor.

JA SABEU DONCS, A RIUREEEEEEEEEEEEE. ;).

Missatge des del Museu Van Gogh d'Amsterdam

http://vangoghen.bitmove.tv/bitmove/cgi/receive.jsp?uid=38D754E01981AEE68B810198D40571ED&format=WMV

Vaya perlas...

Floreta-Ja estem a Amsterdam!!!
Madu -Encara no m'ho crec.

Totes-Vaya perlita el Pep... alias Patrik Swayze
Tornem al Wok to walk? jejeje

Madu - Ei que tal el Diesel? has notat res?

Talladet- Doncs no ho se pq no aspiraba el fum..

Frase per pensar

"Lo importante no es escuchar lo que se dice, sino averiguar lo que se piensa"

José Donoso, escriptor chileno

Per què sempre busquen polèmica?

Per qué sempre busquen els problemes on no hi ha?

Avui he llegit una notícia al diari, on deia que líder del PP a Catalunya, Daniel Sirera, considera que no hi ha llibertat lingüística a Catalunya. Ahir, ell i el director de la campanya en les legislatives, Xavier García Albiol, van denunciar que a Catalunya no s'ensenya en castellà.Com a prova han presentat un vídeo en què està registrada una conversa telefònica entre una suposada mare de família i una treballadora del departament d'educació. Durant la trucada,la ciutadana pregunta per escoles on s'ensenyi en castellà i català, i li responen que a Catalunya s'ensenya en català i que alguns centres ofereixen assignatures en anglès, com matemàtiques.Per acabar en el vídeo apareixen dos lemes. Una pregunta: ¿Per què el PSC i els nacionalistes juguen amb el futur dels nostres fills?. I una crida: Reacciona. Sirera va denunciar que el castellà no és tractat ni com a "llengua estrangera", i va subratllar que el PP impulsarà, si governa a Espanya, una llei que garanteixi el dret dels pares a escollir la llengua en què estudien els seus fills.

Sincerament no crec que el castellà estigui "amenaçat" de mort a Catalunya! Jo crec que és més aviat al contrari! és el català l'idioma que s'ha de fomentar, sobretot a Barcelona!Que cadascú parli com vulgui, no?

Tori Amos - Silent all these years

Per a mi entendre les lletres de Tori Amos és més difícil que fer els comentaris de text a l'escola sobre el que volia dir Bécquer amb volverán las oscuras golondrinas o Perez Galdós amb els seus poemes...

Encara que a mi m'agrada que cadascú pugui interpretar a la seva manera els llibres, poesies , cançons... així ens les apropiem, les fem nostres, i d'aquesta manera ens podem considerar artistes/ creadors. Hi ha tantes maneres d'interpretar una mateixa realitat..

Excuse me but can I be you for a while
My dog won't bite if you sit real still
I got the anti-Christ in the kitchen yellin' at me again
Yeah I can hear that
Been saved again by the garbage truck
I got something to say you know
But nothing comes
Yes I know what you think of me
You never shut-up
Yeah I can hear that

But what if I'm a mermaid
In these jeans of his
With her name still on it
Hey but I don't care
Cause sometimes
I said sometimes
I hear my voice
And it's been here
Silent All These Years

So you found a girl
Who thinks really deep thougts
What's so amazing about really deep thoughts
Boy you best praya that I bleed real soon
How's that thought for you
My scream got lost in a paper cup
You think there's a heaven
Where some screams have gone
I got 25 bucks and a cracker
Do you think it's enough
To get us there

Cause what if I'm a mermaid
In these jeans of his
With her name still on it
Hey but I don't care
Cause sometimes
I said sometimes
I hear my voice
And it's been here
Silent All These...

Years go by
Will I still be waiting
For somebody else to understand
Years go by
If I'm stripped of my beauty
And the orange clouds
Raining in head
Years go by
Will I choke on my tears
Till finally there is nothing left
One more casualty
You know we're too easy Easy Easy

Well I love the way we communicate
Your eyes focus on my funny lip shape
Let's hear what you think of me now
But baby don't look up
The sky is falling
Your mother shows up in a nasty dress
It's your turn now to stand where I stand
Everybody lookin' at you here
Take hold of my hand
Yeah I can hear them

Estimats Humans

On anirem a parar?? Gran pregunta, potser retòrica, que la Humanitat des que en té consciència es fa. Ha plogut molt des que les persones filosofen sobre el seu passat, el futur i el present. Pensaments que han esdevingut sovint religions, sovint formes de vida, sovint maneres de sobreviure en aquest sense sentit que és l'existència.

Crec que és un bon exercici d'ètica emular de tant en tant aquells grans pensadors que teoritzaren sobre el devenir de la vida. Clar que en un món capitalista això no és gaire productiu ni sensat, no??. Però aquí hi ha una Resistència, un petit grup de boges encantadores capaces de sentir els colors de l'arc de Sant Martí en un món on només es veu el color del diner.

Estimats Humans, si tan sols ens paressim un moment a preguntar al veí com et trobes, però no per compromís sino perquè de veritat t'importa. I si deixessim de treballar cinc minuts per veure una posada de sol meravellosa?? I si parlessim més sovint amb els nens de coses vanes i ens emocionessim amb la perfecció de les seves manetes carnoses?

Fundació Arrels.

Bon dia, bona hora i bon any!

M'estreno en el bloc amb una pàgina que he trobat perduda en la immensitat d'aquest mar que és Internet. Es tracta de la fundació Arrels, que té la seva seu a Barcelona. La vaig trobar llegint El Pais.es a través d'un bloc d'una periodista que hi treballa. Es tracta d'una fundació que es dedica a ajudar les persones que, per una circumstància o altra, s'han quedat al carrer, aquest gran col·lectiu que a mi em sembla que és un dels més oblidats de la societat. Aquest món que, de cop i volta, deixa determinada gent fora i al qual és tan difícil tornar a entrar... Us en deixo l'enllaç: http://w3.arrelsfundacio.org/
Hi ha l'opció de col·laborar-hi d'una manera o altra, però el sol fet de llegir-ho i prendre'n consciència crec que ja és un primer pas.
Una abraçada!

Les amistats

A vegades no totes les "cadenes de missatges" et desitgen mala sort i desgràcies si no ho reenvies a varies persones (ho odio!!!)... L'altre dia vaig rebre d'una amiga aquest missatge tan bònic i tan representatiu del que són les amistats avui en dia.

Les amistats estan fetes de trossets.
Trossets del temps que vivim amb cada persona.
El que importa no és la quantitat de temps que passem amb cada amic, sinó la seva qualitat.Cinc minuts poden tenir més importància que un dia sencer.

Algunes amistats estan fetes de riures i plors compartits; altres, d’hores d’escola; altres, de sortides, cine, diversions; i n’hi ha que neixen sense que sapiguem ben bé com ni per què ...
Potser de silencis compresos,o de simpatia mútua sense explicació?

Avui dia,n’hi ha que estan fetes sols de correus electrònics,i no per això són menys importants. Diferents, però no menys importants.
Aprenem a estimar les persones sense poder-les judicar per la seva aparença, sense que les puguem etiquetar conscientment.
Hi ha amistats profundes que han nascut així.

Saint-Exsupéry diu:
“El temps que vas perdre per la teva rosa és el que la fa tan important”.
El temps que “perdem” amb cada amic fa que cada amic sigui tan important. Perquè el temps “perdut” amb amics és temps guanyat, aprofitat i viscut.

Són records per a cinc minuts després, per a dins d’un any o per a sempre.
Un amic es torna important per a nosaltres - i nosaltres per a ell - quan en la seva absència som capaços de riure o plorar,de sentir nostàlgia, pena o alegria i, en aquell instant, sentir-lo ben a prop nostre.

L’important és saber aprofitar al màxim cada moment viscut i atresorar-lo en el bagul dels records, per poder estar amb els nostres amics, encara que estiguin lluny dels nostres ulls.

Guardo cada dia aquests trossets ben dins del meu cor.Són el meu tresor. Quan estic sol, en trec els amics que m’acompanyen ...


FELIÇ 2008 A TOTS ELS TROSSETS!!!

Bona entrada d'any

Estimades amigues i amics. Us desitjo de tot cor que el 2008 entri estupendament i que us aporti moltes coses positives.

Espero que els qui s'han perdut trobin el camí. Espero que aquells que estan bé, continuïn conservant la bonança. Espero que aquells qui se senten sols, sàpiguen veure que hi ha molta llum que tot envolta. Espero que els qui viuen conflictes, trobin la pau. Espero que les humans fem més conservar la Natura, perquè ens l'estem carregant, malgrat que és la nostra Casa. Espero que tots els nens puguin gaudir de la seva infància...

Veig un estel fugaç i desitjo de tot cor que això passi. Pau i amor, que fan molta falta.

Voluntariat per la llengua

Com ja sabeu fa temps que em vaig apuntar a un programa de voluntariat per la llengua catalana.
No es tracta d'un intercanvi lingüístic sino de parlar en català amb algú que n'està aprenent (que ja té una base) i que necessita practicar i agafar confiança.
La meva primera parella lingüística ha estat una noia de Japó que fa un any que està visquent a Barcelona, la Fusako. M'encanta quedar amb ella per l'entusiasme que mostra en aprendre la nostra llengua, i sobretot pq alguns cops s'encarrega de corretgir-me jejeje ja sabem que els de Barcelona no parlem un català gaire correcte...

Si us voleu apuntar, l'única obligació que teniu és la de quedar un total de 10 hores amb la parella que us hagi tocat.

VOLUNTARIAT PER LA LLENGUA - Centre de Normalització Lingüística de Barcelona

Telèfon 93 435 66 85,

email: voluntaris.bcn@cpnl.cat

Matí: dl, dj i dv de 9 a 15h

dt i dc de 10 a 15h

Tarda: dt. i dc. de 16 a 19.45 h

El blues de la TPM

Noies tinc la regla. Mecatxisenlamar. Les hormones boges, cansada, irritable, emocionalment inestable (bé això sense regla també ;)) heus aquí la nostra amiga del mes, malament si la tenim, malament si no la tenim. L'altra dia el meu amic Martin em va informar de l'existència d'una cançó dedicada a la Tensió Premenstrual (TPM o PMS en anglès) de la Dolly Parton, una famosa cantant country nord-americana, arreu coneguda per ser l'autora del megapunxat I WILL ALWAYS LOVE YOU que va cantar la Whitney Houston a El Guardaespaldas. A banda, també és coneguda per la seva megadavantera, digne de la Pamela Anderson...

En fi, sense més preàmbuls heus aquí la lletra del blues de la TPM...Mal de muchas, consuelo de pocas...

Eve you wicked woman, you done put your curse on me

Why didn't you just leave that apple hangin' in the tree

You make us hate our husbands, our lovers and our boss

Why I can't even count the good friends

I've already lost Cause of PMS blues, PMS blues

I don't even like myself, but it's something

I can't help I got those

God almighty, slap somebody PMS blues

Most times I'm easy going, some say I'm good as gold

But when I'm PMS I tell ya,

I turn mean and cold

Those not afflicted with it are affected just the same

You poor old men didn't have to grin and say

"I feel your pain" PMS blues, PMS blues

You know you must forgive us for we care not what we do

I got those can't stop crying, dishes flying PMS blues

But you know we can't help it

We don't even know the cause

But as soon as this part's over, then comes the menopause

Oh, Lord, Oh, Lord We're going to always be a heap of fun

Like the devil taking over my body, suffering, suffering, suffering

Everybody's suffering, huh?

But a woman had to write this song, a man would be scared to

Lest he be called a chauvenist or just fall victim to

Those PMS blues You know we'd kill for less than that PMS blues

You don't want to cross my path

Cause a pitbull ain't no match

For these teeth a clenchin', fluid retention

Head a swellin', can't stop yellin'

Got no patience, I'm so hateful PMS blues, premenstrual syndrome

Got those moods a swingin', tears a slingin'

Nothin' fits me when it hits me Rantin', ravin', misbehavin'

PMS blues It's the only time in my life

I ever think about wishing

I'd been a man But you know that only means one thing

If I'd have been a man,

I'd be somewhere right this very minute

With some old cranky, naggin', raggin' hateful woman

With those old PMS blues PMS blues

I don't want to talk about it, we both could do without it

Got those treat your kids bad, don't you talk back

Gone ballistic, unrealistic

Awful lowdown, bitch to be around PMS blues

Dolly Parton

Teteria La Fíbula

Després del "fracàs" de la mani de dissabte - Tal i com vam dir amb Flor de Te i Tchai Ladoo, si ens vam rendir tan facilment davant de la pluja que queia vol dir que tampoc tenim gaire clar que aquella lluita fos la nostra-, vam decidir anar a fer un tè per Poble Sec.

I vam anar a parar a La Fíbula, una teteria àrab que em va agradar molt, tant per la varietat de tès, l'amabilitat dels cambrers i l'ambientació exòtica.

Ens vam decidir per una de les especialitats de la casa Tè a la menta amb "azahar", mooolt bò ( 2,50€ , però una tetera dóna per passar-te una bona estona prenent gots de tè).

Està al Carrer de Blai, 46

Defensa personal

Chicas del té... aquí teniu la primera classe de defensa personal jejeje. Cal dir que totes estem contra la violència però tampoc està de més conèixer quatre tècniques bàsiques, sobretot tal i com s'estan possant les coses a BCN ( no sóc alarmista però totes vam coincidir que la "sensació" d'inseguretat és una mica més alta que quan erem petites..).

Després de llegir una mica sobre el tema m'agradaria destacar les conseqüències legals que es poden tenir en cas d'agredir i ferir greument a algú, encara que sigui per defensa personal..ja que en algunes ocasions pot ser difícil demostrar que actuavem per legítima defensa.
Per exemple pots tenir alguns problemilles si algú força la porta de casa teva i entra, i tu sense que ell et provoqui ni porti cap arma ( o sigui un expert en arts marcials) li claves un ganivet de cuina o li causes lesions cerebrals degut a un bon cop de paella.

Alguns punts "vitals" on podeu fer força mal amb poca força:

1-Ulls: Són molt sensibles, podem golpejar-los amb els punys o amb la punta dels dits ( recomanable amb gent de poca força muscular)

2-Orelles: Son molt sensibles sobretot amb l'impacte de la mà oberta per provocar un aument de pressió que lesionarà el pabelló auditiu.

3- Boca:no s'hauria d'atacar la boca amb la mà sino amb algún objecte o amb el colçe. En el cas d'intent d'abús sexual es pot atacar "enganchant" una o dues de les comisures amb els dits grossos i obrint inmediatament en direcció a les orelles (vigilant de no doblegar els dits dins la boca per evitar que ens mosseguin).

Hi ha infinitat de punts vitals... podeu fer un cop d'ull al web http://www.mailxmail.com/curso/vida/defensapersonal/capitulo9.htm

Veureu que al dibuix hi ha un punt on diu NO, es tracta d'un sector on els osos són dels més durs del cos i que s'anomena "escut" en la lluita al carrer, ja que pot provocar que el que ens ataca es trenqui els osos de la mà.

Teteria Te Quiero

Crec que va ser a partir del descobriment de la teteria Te Quiero que vaig començar a agafar afició a les teteries, i tot gràcies a Tchai Ladoo.

Potser és pq va ser la primera però és la meva preferida. O potser pq les propietaries són super maques o pels tès taaaan bons que tenen.
La meva recomanació és el batut de tè de la casa, fred o calent.

Al carrer Sardenya nº 242 ( Metro: L2 Monumental). Em sembla que els caps de setmana no obren.

Todo es de color

Heus aquí una cançó amb missatge de l'Alejandro Sanz, que entre cançons comercials, ens deixa alguna poesia digne de Machado (l'Antonio eh) que trobareu al MTV Unplugged de l'artista madrileny.

Todo el mundo cuenta sus penas

pidiendo la comprensión

quien cuenta sus alegrías

no comprende al que sufrió

Señor de los espacios infinitos

tú que tienes la paz entre las manos

derrámala Señor te lo suplico

y enséñales a amar a mis hermanos

De lo que pasa en el mundo

por Dios que no entiendo "na"

el cardo siempre gritando

y la flor siempre "callá"

Que grite la flor y que se calle el cardo

y todo aquel que sea mi enemigo

que sea mi hermano

Vayamos por esa senda

a ver qué luz encontramos

esa luz que esta en la tierra

y que los hombres apagamos

Señor de los espacios infinitos

tú que tienes la paz entre las manos

derrámala Señor te lo suplico

y enséñales a amar a mis hermanos

Y enséñales lo bello de la vida

y a ser consuelo en todas las heridas

y amar con blanco amor toda la tierra

y buscar siempre la paz, Señor y odiar la guerra

Y en aquel jardín han "entrao"cuatro hombres ha porfía

y sin compasión se han "llevao"la rosa que yo quería

y luego la han "despreciao"

Y quién me puede demostrar

que Cristo no fue gitano

ni que sabía cantar

Las flores de tu balcón

lloran por verte

que lo sé yo

PANIC, Plataforma Anti Nadal Inundat pel Consumisme

Per què no ens manifestem en contra del Nadal consumista?

SETEM proposa el següent:

La Plataforma Anti-Nadal-Inundat-pel-Consumisme, PANICnecessita recolzament per la seva manifestació del 22 de desembre!

El 22 de desembre hi haurà vida més enllà de la loteria de Nadal!

Els Reis Mags, el Tió i el Para Noel han convocat els seus patges i ajudants a una manifestació ludico-festiva per donar a conèixer les seves demandes al Portal de l'Àngel de Barcelona a les 18.00h.

El PÀNIC necessita el vostre suport en un dia tan assenyalat i us convoca a la preparació de l'acció i a la manifestació.

El dissabte 22 de desembre ens trobarem a les 17.30h al local de SETEM (Bisbe Laguarda, 4).

Si voleu participar envieu un correu-e a info@robaneta.org.

MÉS INFO: http://www.setem.cat/delegaciones/catalunya/not.php?arg=200

Els boscos del Tibidabo en perill

L'Ajuntament de Barcelona pretén fer una altra tala de 200 alzines centenàries!
ELS FETS Malgrat la reiterada oposició ciutadana, l'Ajuntament ha aprovat el Projecte d'una nova Muntanya Russa, de proporcions desorbitades i del tot antiestètiques, al Parc d'Atraccions del Tibidabo. Si es construís el monstre, suposaria explanar més d'una hectàrea de bosc, fonamentar amb 3 tones de formigó cada una de les 109 pilastres de suport, de 35 metres d'alçada, (10 pisos), i talar 200 alzines centenàries. SIGNA! http://www.collserolaparcnatural.org Si vols aturar aquest desafortunada iniciativa, signa el manifest. PASSA-HO!
i passa'l als teus amics/amigues i familiars. Moltes Gràcies.

I que en sabeu del caganer?

El caganer tradicionalment està representat com un pagès català, amb barretina, sovint fumant pipa, llegint el diari o acompanyat d’un porquet que l’ensuma mentre defeca, el caganer canvia de personalitat constantment segons les modes o esdeveniments importants de l'any. Així doncs el caganer es pot considerar una crònica sociològica, un reflex de l’actualitat política, econòmica i social del nostre país.

L'origen de la tradició del Caganer sembla que se situa cap als segles XVII-XVIII, en ple Barroc, quan hi havia un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Al principi la figura del Caganer no era exclusiva del pessebre. De fet, s'han trobat rajoletes ben antigues que el representen.

Hi ha gent que el situa en un lloc visible com aprop de la Cova del Naixement,d'altres amagat entre els matolls, sota el pont, darrera les cases, el paller...

És una figura que no deixa indiferent a la gent.Humanitza i posa un toc d’humor ja que representa l’emblema del saber riure’s d’un mateix, és un símbol de la nostra relació amb la Terra ja que simbolitza la necessitat d'abonar la terra perquè doni fruit abundant l'any següent ,també és un referent del caràcter català i de la llibertat d’expressió. També hi ha qui hi veu una exemplificació del caràcter irònic dels catalans, perque el Caganer trenca el to idíl·lic de les escenes del pessebre. I no són pocs els qui creuen que és una representació de la gent corrent, amb virtuts i defectes... Les opinions negatives diuent que no és de bon gust la seva presència, que és irrespectuosa amb el cristianisme i amb la representació del Naixement de Jesús.

Sigui com sigui, aquest personatge ha perdurat fins als nostres dies, qui sap si per la creença que posar-lo al pessebre portava bona sort i alegria, i no posar-l'hi portava malastruga.

Caga tió.... o et donaré un cop de bastó!!!

Aqui teniu una mica d'història del Tió català...
El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, al cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons
A partir d'aquesta forma el tió evoluciona: El tió és un tronc, triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar i que viu durant uns dies a la cuina de la casa, que dóna els seus regals per Nadal i que després es crema(a casa meva no es crema, aquest torna al bosc on viu tot l'any..., i per Nadal ve a casa nostra a visitar-nos)
Aquesta característica d'animal fantàstic es reforça a partir d'afegir al tronc unes potes, aprofitar la forma de la fusta per figurar la cara, posar-hi una llengua I així trobem el tió tal com el coneixem ara a ciutat: un personatge que sembla una bèstia, que cada any arriba uns dies abans de Nadal, que resideix a la cuina o, sobretot, al menjador i al qual cal donar aliments - els tradicionals eren garrofes, pa sec ara li posen més coses - i aigua, per tal de rebre els seus obsequis. A ciutat ens trobem així amb tradicions familiars, en les quals el mateix tió ha servit per tots els fills d'una casa, i encara ha passat d'una generació a l'altra

D'una forma o altra el tió té un mateix objectiu: oferir regals als de la casa. Regals que han variat amb el temps: primer eren bàsicament dolços, neules, torrons allò que es necessitava per a celebrar la festa; avui hi ha una tendència a fer servir el tió per a fer presents de més envergadura. Amb tot, cal diferenciar la tradició del tió d'altres costums i personatges nadalencs. El tió no ha estat mai una màquina de portar regals. El tió és fa cagar, segons el costum de cada casa, la Nit de Nadal - Tradicionalment, després de la Missa del Gall - o el mateix dia de Nadal. I encara, per allò que els més petits van a visitar altres cases de la família - n'hi ha que continuen treballant el dia de Sant Esteve

A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

Part d'aquesta info ha estat extreta de http://www.etnocat.org/festa/nadal/tio/tio.html

La cançó:

CAGA TIÓ, CAGA TORRÓ,
D’AVELLANA O DE PINYÓ.
NO CAGUIS ARENGADES
QUE SÓN MASSA SALADES,
CAGA TORRONS
QUE SÓN MÉS BONS.
I SI NO VOLS CAGAR...
ET DONARÉ UN COP DE BASTÓ,
CAGA TIÓ!

Ajuda per pagar el lloguer

Per anar escalfant motors de cara a la manifestació de diumenge... Aqui teniu un extracte d'un article publicat avui a El Periódico sobre el "dret bàsic" d'una vivenda.


L'ajuda al lloguer podrà beneficiar 65.000 catalans
Les ajudes al pagament del lloguer que han posat en marxa el Ministeri de Vivenda i la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge podran beneficiar uns 65.000 joves catalans l'any que ve, segons les estimacions de la ministra Carme Chacón durant la firma del conveni entre les dues administracions per a la gestió de la renda bàsica d'emancipació.
A partir del 2 de gener del 2008, els catalans d'entre 22 i 30 anys que cobrin un sou de menys de 22.000 euros anuals (nou de cada 10, segons la ministra) podran sol.licitar la concessió d'una ajuda al lloguer durant un màxim de quatre anys.
La Generalitat gestionarà les subvencions i el Govern central n'autoritzarà el pagament al compte corrent del beneficiari. Els imports se sumen als que ja concedia el Govern de la Generalitat fins ara per a situacions econòmiques més precàries. El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, va explicar que l'atribució de les ajudes dependrà del cost del lloguer i també dels ingressos econòmics de la unitat familiar. D'aquesta manera el conseller va estimar que l'ajuda mitjana rondarà els 170 euros al mes.
Els joves catalans tindran a la seva disposició 90 oficines on rebran informació sobre la manera de sol.licitar les ajudes, que es resoldran en dos mesos. El 2006, la Generalitat va gastar 17 milions d'euros en ajudes al lloguer que van beneficiar 8.300 famílies, mentre que el 2007 han estat de 30 milions i han beneficiat un total de 20.000 persones (el 30%, joves). Baltasar va augurar que l'any que ve 35.000 famílies es beneficiaran del conveni, fet que suposarà una despesa de 60 milions d'euros.
Chacón va destacar que més d'1,5 milions de joves ja han consultat la web www.alquilerjoven.es, on s'informa del procediment.

Per cert, jo vaig consultar la pàgina web..., però desgraciadament em queden 3 messos per ser "jove" i poder accedir a aquests "magnífics ajuts"!

Fotografia premiada per UNICEF

Aquesta és la fotografia premiada per Unicef.
Es tracta de la fotografia d'una nena d'onze anys, la Ghulam,asseguda amb el seu marit de 40 anys.
Aquesta fotografia forma part d'una sèrie de retrats de matrimonis forçats que la fotografa Stephanie Sinclair va realizar durante dos anys a l'Afganistan, Etiòpia i Nepal, païssos on aquests matrimonis són habituals.
Unicef calcula que prop de 60 millons de dones van ser obligades a casar-se abans de la majoria d'edat. A Afganistán, aproximadament la meitat de les dones contrau matrimoni abans dels 18 anys. Normalment les nenes són venudes per la seva pròpia família... Us podeu imaginar quina por deu estar passant aquesta nena? Moltes d'aquestes dones acaben suicidant-se i d'altres acaben sent viudes molt joves. Com ja sabeu ser viuda en aquest país significa directament que deixen de tenir els pocs "drets" que abans tenien... (si és que en tenien)Al no poder treballar moltes acaben al carrer...

Aquesta és una ONG que ajuda a les dones a l'Afganistan: ASDHA (associació pels Drets Humana a l'Afganistan. www.afgancat.org

Per cert, no deixeu de veure les altres fotografies d'UNICEF!

Classes d'anglès diaries

The Daily English Show és el primer show diari online per aprendre la llengua anglesa. Al youtube trobareu classes diaries (crec que ja fa un any que va començar amb aquest projecte) que tracten sobre temes molt variats i crec que força interessants.
Està realitzat i presentat per una noia Nova Zelandesa que viu a Japó , encara que alguns programes els va rodar a Canadà, on va estar treballant en una granja (un dia us parlaré del WWOOF).

Freegan

Suposo que aquestes alçades tots ens hem fixat que a certes hores de la nit davant dels supers, fleques i mercats s'amuntega força gent buscant entre les escombraries. Alguns d'ells són gent gran, d'altres inmigrants i els més afortunats són els que pertanyen o s'acosten més a "un nou" grup social, els Freegans.

Dic que són afortunats pq aquests han triat aquest modus vivendi, no els ha estat impossat per una necessitat real sino per una manera de pensar, fer i sentir diferents.

Utilitzen estrategies alternatives per a viure d'una manera contraria a la que ens ha impossat el capitalisme i per a reduïr el consum de recursos.

" Somos excavadores del mundo desarrollado, viviendo de lo que descarta el consumo, en un esfuerzo por minimizar su apoyo a las corporaciones y a su impacto en el planeta, y por distanciarse de lo que ven como un consumismo fuera de control."

És un moviment social que va començar cap a mitjans dels anys 90 entre els grups d'antiglobalització i els ecologistes. Malgrat que actualement està força extès , es troba sobretot als USA.

Com ho aconsegueixen?

- Recuperant materials a través de la recolecció urbana: es tracta de buscar allò que els majoristes, empreses, oficines, supers, mercats etc.. llençen a les escombraries ( menjar, roba, tot tipus de materials).

- Minimitzant les despeses exercint el reciclatge escrupulós.
- Utilitzant el màxim el transport ecològic.

- Participant en moviments Okupes, ja que l'allotjament és un Dret, una necessitat bàsica i no un privilegi o un objecte per a l'especulació.

- A través de la desocupació voluntaria, els freegans creuen que és essencial tenir un control sobre el propi treball. S'ha de treballar tan sols per cobrir les necessitats bàsiques.

Així doncs... suposo que és una idea evolucionada de l'antiga idea del trueque. Per cert.. fa un parell d'anys que formo part d'una llista de correu que es basa en la idea del truque i que fa un parell de mercats a l'any a BCN ( al barri de Gràcia) basats en intercanviar coses i habilitats (temps). Es tracta de XAINGRA http://www.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/xaingra

Mani per una vivenda digna - 23 desembre

La mani per a una vivenda digna al final es fa el diumenge 23 de desembre a les 17h a Pl.Catalunya. A veure si aquest any veiem més gent manifestant-se per aconseguir la realització d'un dret constitucional que no pas exercint de consumistes capitalistes ;) jejeje Ens veiem allà?

Bon nadal

www.superpimper.com

Les "Chicas del Té" us desitgem molt Bon Nadal, ple de felicitat i somriures!

El meu home ideal II

Com que la Flor de Té l'altre dia ens va "deleitar" la vista amb el seu home ideal...Em permeto continuar amb la secció "l'home ideal".
Ahir el vaig conèixer(amb tots els respectes pel meu estimadíssim i idealitzat Ibon,)és en Jaume Sanllorente. Aquest home tan emprenador és el fundador de "Sonrisas de Bombay". Ahir vaig anar a la presentació del seu llibre a Casa Àsia i vaig poder gaudir dels seus comentaris tan interessants!!! Fins i tot vaig comprar el llibre i vaig fer una cua llarguíssima perque em signés el llibre! (jo qué sóc anti- firmes i demostracions típiques de fans!!!)Vaig acabar sortint de Casa Àsia a les 22.40!!!
La veritat és que em volia apropar a ell i sentir les seves vibracions! El que vaig veure va ser un home extremadament feliç (no para de somriure amb els ulls!!!), segur de sí mateix, generós i sobretot molt humil!!!Espero que el seu projecte segueixi endavant!



També va aparèixer al programa Dutifri!


Article:

Més info a la seva pàg web: www.sonrisasdebombay.com

Frase per pensar

«Quien desea morir,la vida teme»

FÉLIX LOPE DE VEGA, escritor español

(frase publicada avui a El Periódico)

Bon Nadal

Ja s'acosten les dates...no m'agraden especialment perquè tot és posar-se com el kiko, comprar a gogó i trobar a faltar als què ja no estan...però si hem de ser positius (i ho hem de ser per sobreviure) són èpoques en les que dius als teus éssers estimats I LOVE YOU amb més freqüència (hauríem d'apendre a dir-ho més tot l'any).

Bé, des d'aquest portal al món, vull desitjar a tots els meus sers estimats i aquells que ho seran algun dia UN PEASO DE BON NADAL i UN 2008 QUE T'HI CAGUES DE BO!!! (espero que sigui millor que el 2007, sincerament).

Best wishes, peace and love.

Faithless - Mass destruction

Ja que últimament estem en plan reflexiu..Aquí us deixo una de les frases de la cançó que ens porta a reflexionar.. "La inacció és una arma de destrucció massiva". A veure si en trobeu d'altres ;)

Per cert.. acabo de veure la peli "REC" i no puc dormir!! quin mal rotllo!! l'heu vist?

Manifestació per una vivenda digna

Faig servir el nostre bloc per donar a conèixer la propera convocatòria de la "Manifestació per una vivenda digna"!

Serà el proper dissabte 22 a les 17 h.

Barcelona: Plaça Catalunya
Girona: Plaça de correus DEVESA

(les altres capitals catalanes no ho sé, però segur que també hi haurà un lloc de convocàtoria!)

Espero que sigui un èxit i que ens reunim molta gent per reivindicar els nostres "drets"!

Catalanisme?

El Periodico, 07/12/07

Frase per pensar

"No siento el menor deseo de jugar en un mundo en el que todos hacen trampa"

François Mauriac, escriptor francés