Reflexions sobre el facebook

Aiiii! noies!

Això del facebook em crea conflictes morals!!!
Per una part m'encanta l'idea d'aquesta xarxa social, però... Ufff! També és un rotllo! sobretot si t'has posat el nom real i la gent et pot buscar.



No us heu trobat el cas que us vol agregar gent que:

- Ni tan sols us parleu
- Intenteu evitar trobar-vos, o sigui ignorància total sobre l'existència d'aquella persona.
- Han passat molts anys i has perdut el contacte (per exemple, gent de l'escola, institut que anaveu junts a classe)Si realment siguessin amics teus no hauries perdut el contacte, no?
- Gent que s'ha enfadat amb tu per alguna cosa però no et desagrega.¿?¿?¿?¿!!!! (Aquest és el cas més curiós)
- Gent que només vol xafardejar, i un cop han mirat les teves fotos ja no et parlen més.
- Amics d'amics... Però si no em coneixen!!!També és molt curiós!
- Desconeguts.(sense comentaris)
- Gent que està enganxada al joc del Pet Society (p. exemple els de la meva feina)


Però el pitjor de tot és quan agregues algú a qui aprecies realment, i a partir d'aqui et descobreixen i et trobes amb invitacions d'amistat de gent que ja no t'interessa (ja sé que sona molt dur, però realment a la vida hi ha etapes i canvies de gustos o afinitats). I aqui és quan comença el meu dilema. Si els ignoro em sento culpable perque sé que a través de l'amic en comú veuran que no els accepto. Sembla una tonteria, però això és com un "gran Hermano" a internet. A través d'amics, amics d'amics... , es fa una xarxa molt gran i si no ets prudent poden saber molt de tu.

Realment, no em ve de gust moderar els meus comentaris o fotos personals perque tinc agregat a algú que m'incomoda.

Jo ja vaig fer un cop neteja dels amics del facebook potser m'ho tornaré a plantejar.

Petons a totes