Horòscop i reflexions
Life is leaving you alone to face the implications of your choices. This is for the best, because it is self-love that will power you through the birthing process you are now in. And it is aloneness that self-love becomes available. This is creativity in action.
Cosa extranya aquest horòscop m'ha fet reflexionar sobre dues coses: una d'elles és l'amor propi. Quantes de nosaltres poden dir que tenim prou amor propi? i a quantes ens costa trobar l'equilibri entre l'orgull i l'humiltat per a poder dir que és amor propi?
L'altre tema és el de la soletat. És necessaria en algunes ocasions per a poder reflexionar i dur a terme els nostres objectius? Reconec que quan estic constantment envoltada de gent és difícil no deixar-se dur pel ritme de les coses i oblidar-se del que un vol fer.
Cosa extranya aquest horòscop m'ha fet reflexionar sobre dues coses: una d'elles és l'amor propi. Quantes de nosaltres poden dir que tenim prou amor propi? i a quantes ens costa trobar l'equilibri entre l'orgull i l'humiltat per a poder dir que és amor propi?
L'altre tema és el de la soletat. És necessaria en algunes ocasions per a poder reflexionar i dur a terme els nostres objectius? Reconec que quan estic constantment envoltada de gent és difícil no deixar-se dur pel ritme de les coses i oblidar-se del que un vol fer.
Entrades
6 comentaris:
Hehe, sembla mentida que l'horòscop doni tant de si! Jo, que no hi crec, el llegeixo sovint (sobretot a la feina), encara que no serveixi per a res.
Sobre els temes que apuntes: amor propi... suposo que cal tenir seguretat en un mateix, però no suporto la gent que "s'ho té molt cregut", m'estimo molt més una persona humil. I crec que la humiltat és una virtut (que no està renyida amb l'amor propi).
Sobre la soledat, mira, m'has fet reflexionar una cosa que jo sempre penso: de vegades, si estàs envoltada de tanta gent, no penses per tu mateixa i això se't gira en contra. Cal saber enfrontar-se amb un mateix/a per triar el que camí que realment volem triar. I no sempre és tan fàcil, estem sotmesos a moltes pressions: familiars, amics, l'entorn, la feina... Per això jo també em plantejo marxar: una nova vida, on el teu passat ja no compta, on ets una nova persona i comences de zero. I, a la vegada tot és més difícil... No sé si t'està passant això. Per cert, com estàs? Tot bé?
No hi ha res com marxar, i fugir de les pressions a les que estem sotmesos normalment.
És com tornar a néixer!!!
Té de llimona, em vaig trobar a la teva compi a C.Asia i ja em va dir que marxava a Guatemala!!!
Marxeu totes...!!! hehehehe!
Sí, ja m'ho va dir que t'havia trobat allà i li dic: normal, és el seu hàbitat :-)
Jejeje!! si que és el seu hàbitat!!
Marxar tampoc és la panacea eh!! tens noves oportunitats i creixes més ràpid interiorment, però recordeu que la ruitina ens persegueix allà on anem! diria que inclús fer la volta al món pot arribar a ser fins a cert punt rutinari.
Si, la rutina arriba de totes maneres però de moment ja tens un cop d'aire fresc!
També és veritat que massa emocions fortes seguides acaben cansant també. Un petit període de rutina va bé, el problema és quan la rutina és eterna, aleshores és absolutament avorrit i desmotivador.
Aprofita el moment, Àstrid!
Publica un comentari a l'entrada