He trobat una pàgina web molt interessant, Worldmapper.
En primer lloc, anuncio que faré servir el genèric masculí per evitar que el meu text sigui massa carregós; però això no vol dir que pretengui esborrar d’aquesta visió les dones, res més lluny de la meva intenció. És una tria estilística que faig.
En aquestes alçades, em penso que a ningú se li escapa que en el nostre món globalitzat estem cridats a consumir gairebé sense pensar. I sembla que el món s’aturi si no contribuïm a la roda materialista que consisteix a comprar, consumir, pagar, endeutar-se i una altra vegada comprar. Ens renovem l’armari cada any sense que hi hagi cap necessitat aparent; ens comprem un cotxe sense que necessàriament el vell s’hagi espatllat... I ara, que som en crisi, el govern dóna ajudes per a què la indústria no s’aturi.
Passegem per places, carrers, al costat d’autobusos, tramvia, etc. les parets dels quals parlen, ens envien missatges descarats destinats a fer-nos consumir, a no pensar. Que lluny que ha quedat el vell concepte de ciutat grega! No ens adonem de com pot ser de poderosa, per exemple, l’eina de la publicitat, que no només llença discursos per consumir, sinó molt sovint polítics, socials, culturals.
Existeixen, però, algunes iniciatives “contraoficials” (paraula que m’acabo d’inventar) que s’engloben dins el que s’ha vingut a anomenar subvertising. Per entendre’ns, la paraula és una fusió de subversió i advertising (publicitat). És contrapublicitat: pintades, enganxines, frases modificades en una paret publicitària, samarreta-paròdia... Es pretén conquerir espai a les grans empreses. L’objectiu és cercar la complicitat del ciutadà davant del consumidor, fer-nos reaccionar, provocar un petit “click” al nostre cervell per qüestionar la societat de consum. La idea és fer-nos adonar que el que és considerat com a més “cool”, el que mola, el que es porta, el que se’ns ven com una lliure elecció en realitat no és tal cosa, sinó que es una burda imitació de Matrix.
Es tracta de resistència social davant la nocultura imposada i de cercar mecanismes per fer-nos pensar fins a quin punt ens manipulen i ens converteixen en consumidors i deixem de ser ciutadans.
Jo us recomano que us passeu per aquest web: http://www.consumehastamorir.org/
I vosaltres, coneixeu alguna altra iniciativa en aquest sentit?
Us proposo un joc (la idea l'he treta d'un altre bloc).
Heu d'anar a aquesta pàgina: http://8tracks.com
Allà us heu de crear un perfil i això us permet fer "Mixes", és a dir un grup de cançons una darrere de l'altra, que seleccioneu de la web. Un cop fet això, seguiu aquestes instruccions (faig copy-paste de l'altre bloc):
REGLAS:
- El título debe ser una cita de una película
1. Una canción del último disco que hayas comprado.
2. Una canción blues. No tiene por qué ser de un disco de blues, sino llamarse "_____blues".
3. Una canción que te espabila por las mañanas.
4. Una canción de uno de los primeros discos que recuerdas haber esuchado.
5. Una canción descubierta en una película.
6. Una canción sobre medios de transporte.
7. Una canción de un grupo/solista que normalmente no te gusta, pero esta sí.
8. Una canción con un color en el título.
9. Una canción con un número en el título.
10. Una canción que mencione a algún personaje religioso o religión.
11. Una canción sobre un libro (o sobre libros en general).
12. Una canción divertida.
13. Una versión.
14. Una canción descubierta gracias a una cinta/cd que alguien te regaló.
15. Una canción que te recuerde al instituto.
16. Una canción perfecta para un día lluvioso y tranquilo.
17. Una canción con la palabra "Look" en el título.
18. Tu canción preferida de los Beatles.
19. Una canción de alguien que ya está muerto.
20. Cualquier canción.
El meu resultat és aquest:
La terra es queda avui una mica més òrfena de poetes. Ara toca recordar-lo per sempre més amb els seus poemes.
NO TE SALVES
No te quedes inmóvil
al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca
no te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer los párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo
pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el júbilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo.
Més info a http://www.jodhaaakbar.com/
Respirar i que l’aire nítid penetri els pulmons fins no poder recuperar més l’alè.
Tocar la sal del mar amb la pell i obrir els ulls dins l’aigua fins enrogir de plaer i aguantar la respiració fins no poder més i sentir el silenci més profund.
Escopir aigua salada de la pell oberta i omplir de terra la mirada. Córrer, córrer fins a rebentar les artèries, fins ajupir el cap de tant de mal.
Penetrar dins un orgasme fantasmal i aterridor amb l’efusivitat dels sentits fins que sents dolor.
I arrencar les parets, i aixecar els sostres! I saber que m’estiren els cabells mentre jec a terra, cansada, serena.
He sentit, sí, ho he sentit... Puc dir que un dia vaig deixar passar aquests moments sota les pedres del gris de les fàbriques d’estiu, dels forats que em van menjar i on ara sóc.
I tot és gris, res no estiba els meus cabells, els meus ulls són d’olor de vidre i l’enemic m’assetja, pertot, com una vella bruixa nariguda, amb monyo postís i perenne, tal com és el temps.
Entrades
