Campanya Roba Neta (Sabem la procedència de les nostres compres?)
Hola!
Vull compartir amb vosaltres aquesta convocatòria per reivindicar unes condicions laborals dignes. Si podeu aneu-hi, encara que sigui una estona.
Aqui teniu més informació:
Els preus desorbitats de PRADA no repercuteixen en les condicions de les treballadores que fabriquen els seus artícles.
La fàbrica DESA de Düzce (Turquia) fabrica productes de marroquineria per diverses firmes de tot el món. El client més important de DESA és la marca italiana PRADA.
********
PARTICIPA EN L'ACCIÓ que realitzarem el dissabte 7 de març davant les botigues del Passeig de Gràcia que venen articles PRADA.
Convocatòria: 7 de març a les 11.00h al Passeig de Gràcia cantonada Casp.
Confirma la teva participació a info@robaneta.org per rebre'n més detalls
Les condicions laborals a DESA
A la fàbrica de Düzce, les treballadores reben el salari mínim legal (que és un 50% inferior al que es necessitaria per a mantenir un nivell de vida digne a Turquia).
Algunes treballadores de DESA han manifestat haver treballat 220 hores extraordinàries obligatòries al mes (quan la llei turca estipula un màxim de 270 hores extres… a l'any!) i haver hagut de realitzar torns “diaris” de 14 hores seguides diverses vegades a la setmana.Les treballadores també s'han queixat que no hi ha suficients serveis higiènics i els quals hi ha són insalubres.
L'únic punt d'aigua potable en la fàbrica és una mànega en la planta dels serveis. L'empresa no oferix cobertures socials com baixes per maternitat o per malaltia malgrat que les treballadores estan exposades a productes químics potencialment tòxics i moltes pateixen dolències a causa de les males condicions de salut i seguretat en el treball.
Persecució sindical a les treballadores turques
A l'abril de 2008, centenars de treballadores de DESA van dir basta i van decidir unir-se al sindicat turc de treballadors de la pell, Deri Is. Des de llavors, 44 treballadores han estat acomiadades i altres 55 han estat forçades a dimitir del sindicat.
Les treballadores estan lluitant perquè se'ls reconegui el seu dret a organitzar-se. Realitzen manifestacions diàriament enfront de la fàbrica DESA a la zona industrial de Düzce havent de suportar detencions i repressió per part de la policia local. A Emine Arslan, líder sindical de la fàbrica DESA a Istanbul, van intentar subornar-la en repetides ocasions perquè abandonés el cas que tenia interposat en els tribunals contra DESA i perquè acabés amb les manifestacions enfront de la fàbrica. Quan va rebutjar els suborns, van amenaçar a la seva família. Hores més tard, la seva filla de 11 anys va sofrir un intent de segrest per part d'un home motoritzat.
Al llarg dels mesos de Desembre i Gener 2009, els tribunals turcs van donar la raó a Emine i a 13 treballadors i treballadores més i van sentenciar que havien estat acomiadats il·legalment a causa de les seves activitats sindicals. Els tribunals van dictaminar que havien de ser immediatament readmesos. Tant DESA com les empreses clients han ignorat la sentència.
Exigim a PRADA que doni la cara davant les demandes del sindicat i de la Campanya Roba Neta!
Informem a les persones clientes de PRADA de com actúa la seva marca!
********
El dia 10 de març a les 18.30h farem una taula rodona amb la participació de dues treballadores de la fàbrica turca DESA i extreballadores catalanes del sector tèxtil a l'espai Francesca Bonnemaison.
********
més informació: info@robaneta.org
Entrades
4 comentaris:
Increïble. M'indigna pensar que, mentre uns vesteixen roba d'aquesta marca, les que la fabriquen estiguin en aquestes condicions i els primers ignorin el que suposa que puguin portar aquesta roba. Però desgraciadament moltes vegades no sabem d'on prové la roba que portem i són moltes les empreses que exploten els seus treballadors per aconseguir preus de saldo i així ser competitius. Són les lleis del capitalisme. Així ens va. Ostres, tant de bo aquesta crisi signifiqui la fi d'aquest sistema...
Si, a mi em fa ràbia no saber la procedència de les meves compres (especialment roba i calçat). Segurament si ho sapiguessim moltes d'aquestes marques perdrien molts clients (o potser no! perque vivim en una societat egoista i egocèntrica)Jo de moment ja no compro productes cosmètics o de neteja de marques que sé que experimenten amb animals! (Visca el boicot. Les accions petites poden esdevenir grans èxits)
Canviar això és molt difícil, com tu dius són les lleis del capitalisme (només cal mirar la Xina). Jo no crec que la crisi possi remei a la situació. De moment els que guanyen són els bancs. Ells són una part molt involucrada en aquesta crisis, personalment crec que són els creadors de la situació econòmica en la que ens trobem. Mentre el preu del diner baixa, ells pugen els interessos dels prèstecs. Som ben bé " marionetes" a les seves mans!Qui mana són els bancs.
Mireu:
www.robaneta.org
És interessant!
Sembla que últimament m'agradi ser "perapunyetes" però.. esmenteu que no sabem d'on surt la roba que comprem, a l'etiqueta surt clarament on ha estat fabricat, i a partir d'aquí podem estar un 90% segures quines son les condicions dels treballadors. Exemple: Molta roba de zara, pull and bear ,etc.. és made in Bangladesh, India, thailand, etc
Si voleu roba del país (bones condicions laborals) compreu pulligan i marques d'aquestes. D'altra banda, penseu en el cost que tindria la roba si fos fabricada al nostre país, qui la podria pagar? jo no. Com diu el meu germà "mig món viu bé pq l'altre es mor de gana". I quina és la sol·lució? deixar de comprar? No! pq aleshores aquesta gent de l'India etc.. es moriria de gana.. sembla un peix que es mossega la cua. Propostes?
ps, ara.. això que marques com Prada facin això amb lo cara que és la roba.. ja em sembla encara pitjor.
Publica un comentari a l'entrada