Projectes

La pluja t'ha mullat els cabells mentre pedalaves en línia recta. Sempre el mateix camí, una i altra vegada. Cames, cos i màquina contra la força dels elements. Res, batalla sentenciada.

I has seguit el mateix ritual: cares anònimes, la rapidesa de les vides que van i vénen i no s'aturen. Moviments mecànics i sense sentit, tràfec quotidiani, tedi només salvat per l'eternitat de la música.

Aleshores, quan tot és silenci, només silenci trencat per la música, ets conscient de tu i del món. No saps quin dia tot va canviar: vas deixar de governar-lo i de mica en mica una profunda tristesa s'està apoderant de tu. On són els herois? On són els contes de Tim Burton?

El món es desdibuixa i va deixant un rastre de sucre com si fos arena de platja que s'escapa de les mans. I la música ja no se sent. N'Eduardo Manostijeras t'hi ha deixat les seves ungles per tallar el gel. Has d'agafar-les. Has de començar a retallar figures de gel del foc que tens al voltant. Abans que sigui massa tard.

I ho faràs. Ho saps. No has nascut per perdre, no has nascut per ser-hi, has nascut per deixar un rastre de pell i de cabells arrencats pel vent, com cicatrius en la pell de l'heroi.