La música
La música.
(escoltant Peter Murphy, A strange kind of love)
Sovint em pregunto què és la música, perquè no acabo d’entendre per què aconsegueix enviar-me a un altre món mentre la tediosa quotidianitat amenaça amb menjar-se’m. És allò de “no importa el que faci; la història m’engolirà.” Però, no, la música fa que el transcórrer del temps sigui menys pautat, més arrítmic i em salvi.
La música és llevar-me un diumenge al matí i saber que tot és possible; tancar els ulls, viatjar des del meu petit racó i deixar-me sentir.
La música podria ser, només per a les ments pràctiques, una combinació de sons agradable; però, no, no és això. És la màquina de viatjar en el temps, en el passat i en el futur; és endinsar-se en el món dels bojos per després tornar a la cordura i saber que mai més tornarà a ser el mateix, si no hi ha música.
La música és tots els teus tu, tots els teus jo i un estrany tipus d’amor, que no saps ben bé com va aparèixer. Són tots els amants que mai no vas tenir i els que encara no has tingut. És una llarga espera plena de sentor de flors marcides i un verí que corre com un llampec per les nostres venes.
La meva sang és un verí que corre per les meves venes i arriba fins al cor. Estima’m fins al final.
I, per a tu, què és la música?
10 comentaris:
Una vegada em van preguntar què m'emportaria a una illa deserta: la meva col.lecció de música o la meva col.lecció de pel.lícules.
Jo, cinèfil emprdreït com sóc, vaig dir que m'emportaria la meva col.lecció de música.
[tot i que si em deixessin emportar un 50% de cada col.lecció seria ben feliç]
És que en realitat la música forma part de tu. Suposo que les pel·lis també et recoren moments, però la música té aquella cosa que permet la simultaneïtat d'actes (:-) i potser el cinema no tant hahahaha...
Per a mi els llibres son el que per a tu la música :P puc viure sense música però no sense un llibre.
Encara que reconenc que la vida és molt millor si li poses banda sonora.
Com per exemple la d'aquest clip de Peter Murphy. Molt bò!!!
ps, al CCBB tinc dos expos pendents: el photopress i una de la xina.
Els llibres també són sempre a la meva motxilla, però són en una altra dimensió. La de la música és més irracional.
Petonets.
Per cert, Te Blanc, al CCCB també he vist que fan una exposició d'art (el BAC), que aquest any és contra el consumisme. Ens hi podríem apuntar, no?
www.bacfestival.com
Per mi la música també és molt important!
Per mi la música és una eina per expressar els sentiments a l´hora a és terapèutica, no cal entendre-la, en sentir-la n´hi ha prou.
Això és el més interessant, Talladet, que no cal entendre-la... això és el que la fa especial.
Per mi la música és tot, jo sóc música, el meu cor està fet de música.
Ei, doncs això és molt maco, flor de te... algú em va dir que la primera música que sentim és el cor de la nostra mare... És cert, la música és ritme i el nostre cor és ritme.
Publica un comentari a l'entrada