Guatemala i la part que no surt a les guies de viatge.
Que jo recordi, hi ha dos volcans que envolten la ciutat d’Antigua. Un d’ells està en constant ebullició, però no esclata mai. L’altre és majestuós, pacífic. Quan passeges pels carrers d’aquesta ciutat, tots dos volcans hi són presents. Això i els colors, colors per tot arreu: les cases colonials, els vestits dels indígenes que toquen la marimba, el paisatge i els constants turistes que compren, mengen, caminen i admiren. S’hi està molt a gust, a l’Antigua. Pots prendre una copeta mentre mires com passen els transeünts que venen braçalets, collarets, “güipiles” o teles típiques... Però quan en surts, t’adones que els volcans reals hi són fora, aquests sí: a punt d’esclatar. El projecte en què vaig participar va ser una porta d’entrada a una realitat que, d’altra manera, no hagués conegut mai com a turista. Els llibres no ensenyen uns nens que malviuen entre deixalles, que mengen el que la societat capitalista llença, que no esperen res, perquè ja no són res: els damnats de la terra. He vist molta misèria, he vist nens que inhalen dissolvent de pintura, nenes que amb 14 anys ja tenen experiència com a prostitutes, gent que estarà marcada per sempre perquè ha pres drogues des dels 5 anys, mares que ploren, pares que beuen, ferides fetes per policies, nens nascuts de nenes, nenes que amb 17 anys ja tenen dos fills...
He tingut moltes converses fructíferes, també m’han parlat dels assassinats a Ciudad de Guatemala que han quedat sense jutjar. No hi ha ningú que no hagi presenciat una mort en aquest no-sentit sense llei. Podria donar xifres de les morts a Guatemala, però no seria just envers la gent que dia rere dia intenta sobreviure en aquest marasme ni tampoc envers els qui s’han rendit i simplement esperen, algun dia, la mort. No, perquè tots aquests damnats de la terra són els qui ens han donat moltes coses, moltes, que ens hem endut cap a les nostres llars calentes. Perquè el que ells ens han donat no anava inclòs al preu del bitllet d’anada.
Els volcans en ebullició són la ràbia d’un poble, l’irracional dels oblidats.
Entrades
4 comentaris:
La primera foto és de l'Antigua, una ciutat preciosa, on normalment s'allotgen els turistes; la segona és una vista panoràmica de Ciudad de Guatemala; la tercera és de Flores, una illa paradisíaca i la darrera és d'un barri de Ciudad de Guatemala, l'edifici de llauna que veieu és l'escola...
Quan ara fa onze anys vaig anar a Nicaragua, em va donar la sensació d'estar en un país com el que deuria ser el nostre 100o 200 anys enrere. L'any següent hi va passar l'huracà Mitch, amb la qual cosa la situació va empitjorar més.
Suposo que és una situació relativament paral·lela a la que s'ha viscut a Guatemala ja que a la situació de pobresa, a les inclemències meteorològiques, tots dos països han patit una guerra civil.
Això sí, en la pobresa més absoluta, però tot el dia cantant. Feliços amb molt poca cosa...
Hola! Me n'alegro, que t'hagis decidit a comentar alguna cosa en aquest bloc. Tens raó que la situació a Guatemala és paral·lela a la de Nicaragua. Guerra Civil, massacres perpetrades per l'exèrcit, sobretot contra els indígenes, els anys '80, acusats d'estar al costat de l'esquerra. Crec, però, que hi ha una diferència amb Nicaragua, crec que allà no hi ha tanta delinqüència ara i no tenen el problema de les bandes de carrer. Però no ho sé del cert. Corregeix-me si m'equivoco. Cert, són feliços amb poca cosa, però hi ha una part de resignació que he vist en algunes famílies (sobretot en les no indígenes) que em reca. És com si s'haguessin conformat amb el que els ha tocat...
Problemes de delinqüència en tenen, i molts. Com a mínim quan jo hi vaig anar. Una de les primeres coses que ens van dir va ser que teniem totalment prohibit sortir al carrer a partir d'una determinada hora del vespre a causa de les bandes de carrer. El que passa és que em sembla que sí que és cert que el procés de desarmament de la població després de la guerra civil va ser millor a Nicaragua que a Guatemala. I això es deu notar en l'índex de violència.
Publica un comentari a l'entrada