De que depèn la nostra felicitat?
He trobat aquest text tan interessant en un bloc que acostumo a mirar. Crec que s'adapta molt bé als temes que hem estat parlant aquests dies. 
En cierta ocasión durante un
seminario para matrimonios, le
preguntaron a una mujer:
-'¿Te hace feliz tu esposo?,
¿Verdaderamente te hace feliz?'
En ese momento el esposo levantó
ligeramente el cuello en señal de
seguridad, sabía que su esposa diría
que sí, pues ella jamás se había
quejado durante su matrimonio.
Sin embargo la esposa respondió con
un rotundo
- 'No ...... no me hace feliz'
Y ante el asombro del marido...
continuó:
- 'No me hace feliz ......... ¡Yo soy
feliz! ...
El que yo sea feliz o no,
eso no depende de él,
sino de mí.
Yo soy la única persona de quien
depende mi felicidad.
Yo determino ser feliz en cada
situación y en cada momento de mi
vida,
pues si mi felicidad dependiera... de
alguna persona, cosa... o
circunstancia. ... sobre la faz de esta
tierra,
yo estaría en serios problemas.
Todo lo que existe en esta vida,
cambia continuamente. ......
el ser humano,
las riquezas,
mi cuerpo,
el clima,
los placeres,
etc.
Y así podría decir una lista
interminable.
A través de toda mi vida he
aprendido algo;
decido ser feliz
y lo demás lo llamo...
'experiencias' ,
amar,
perdonar,
ayudar,
comprender,
aceptar,
escuchar,
consolar.
Hay gente que dice:
- No puedo ser feliz...
porque estoy enfermo,
porque no tengo dinero,
porque hace mucho calor,
porque alguien me insultó,
porque alguien ha dejado de
amarme,
porque alguien no me valoró...
Pero... lo que no sabes es que...
PUEDES SER FELIZ......
aunque... estés enfermo,
aunque... haga calor,
aunque... no tengas dinero,
aunque ...alguien te haya insultado,
aunque ...alguien no te amó ,
o no te haya valorado .
SER FELIZ ES....
UNA ACTITUD ANTE LA VIDA
QUE CADA UNO DECIDE...!!! !!
La felicidad es interior, no
exterior; por lo tanto, no
depende de lo que tenemos,
sino de lo que somos.
Henry Van Dyke (1852-1933) Escritor estadounidense.
Un somriure a totes! ;)
Entrades
10 comentaris:
No volia canviar el text original. Suposo que la qüestió del sexe és indiferent en aquest cas. Es podrien haver canviat els papers perfectament!
L'escrit és de principis del s.XX, quan la societat era molt masclista, i pràcticament l'únic futur de les dones era trobar un bon marit. Suposo que per això l'escriptor va escollir que l'home sigués el superbi i la dona la suposadament "sumisa".
El més important del relat és captar que la felicitat depèn d'un mateix, no d'altres persones o situacions externes. Les coses que et passen o et deixen de passar depenen de tu mateix, i de l'enfoc que li vulguis donar. Sempre s'ha de tenir una visió positiva de la vida!
Pepote, quan comentes que "qualsevol de nosaltres es plenament conscient de la felicitat o infelicitat d'aquells que viuen sota el nostre mateix sostre (i més de la nostra parella)". Tan de bo! Seria una situació de parella ideal o viuriem en un món perfecte d'harmonia! Estàs plenament segur que això passa?
Jo crec que moltes vegades som cecs i inconscients!i no ens adonem de les desgracies dels altres o girem el cap per no veure-les!
Així que no ens queda més remei que buscar la felicitat nosaltres mateixos!(i després compartir-la!)
Tens molta raó Tchai Ladoo, mooolts cops no som conscients de la felicitat o infelicitat dels que ens envolten. Alguns cops no és culpa nostra: hi ha gent a qui li costa compartir els seus sentiments per molt que ens estimin o que precisament (i erròneament) pq ens volen protegir no ens diuen que son infeliços.
Crec que està força generalitzada la idea de buscar la felicitat en un altre , i tal com dius tu i ens intenten ensenyar moltes religions/filosofies, la felicitat està dins d'un mateix.
Estic d'acord Té blanc!
La diferència és que aquest ninotet és d'animació i a la vida real les hòsties se les emporten les persones de carn i ossos! ;)
No pots negar que en moltes ocasions les dones encara estem en situació de desigualtat amb els homes... (però això ja és un altre debat) Per tant el sexe femení a de lluitar per igualar els seus drets amb els homes (atenció! no superar!ni crear una guerra de sexes) Això es va aconseguint de mica en mica! Si expressem les nostres opinions i critiques en un bloc doncs és una manera de fer-nos sentir. Sento que a vegades et sembli que tingui connotacions feministes o contra els homes, pq aquesta no és l'intenció dels nostres comentaris. De totes maneres no crec que hagi comentaris anti - homes en el bloc!
Hi ha més entrades de defensa de "drets humans", per exemple.
Bé, m'estic anant del tema... Amb tot això és "normal" que dones amb personalitat i criteris propis "espantem" als homes!(sobretot als que encara busquen una "Mama 2" o algú que els hi infli l'ego!)jejejeje! ( i que consti que no sóc una "creguda", encara que ho pugui semblar en aquest comentari)
Tornant al tema de la felicitat; és veritat que l'humanitat s'ha preguntat constanment el sentit de la vida, la felicitat, l'amor...Hi ha varies corrents i idees. De fet és impossible definir la "felicitat"!
Quan dius que quan els "succesos a la vida s'oposen fortament al nostre concepte de felicitat, la nostra concepció del terme es destrota". Tot és qüestió de donar-li la volta i mirar les coses positives de la teva vida, sempre n'hi ha. Evidentment no és fàcil en situacions extremes! Qui ha dit que la vida és un passeig? no és en tot cas una lluita amb proves per superar, reptes per assolir? Normalment quan tenim una preocupació molt gran, i aquesta passa..., amb el temps i la distància veus que no va ser tant negatiu. O si més no, si aquesta experiència va ser nefasta t'ha servit per ser una persona més forta! i aqui està "lo positiu"!
Per ser feliç no has de desitjar! Així no tens frustracions per somnis irrealitzables! tal com deia el text, no has de fer que la teva felicitat depengui de situacions externes a tu mateix, com per exemple les accions dels altres.
Uiiiiiiii....! La piràmide de Maslow...Ufff!
Ostres Pepote,
Jo no sé si ets així a la vida real però quan escrius al bloc només ho fas per provocar i adoptes una actitut sumament prepotent.Sobretot quan dius que només ens dius la "realitat", però quina? la teva? Que jo sàpiga hi ha moltes "realitats" i molts punts de vista diferents.
Personalment no m'ofenen els teus comentaris (si és això el que volies)sóc intel·ligent i no cauré en les teves preocupacions. Potser si que sóc un "xiste" perque m'en ric de tot!
Només saps que insultar (això diu molt de tu)però que sàpigues que no em possaré al teu nivell. Tampoc et conec tant, només sé que tenim diferents maneres de veure la vida. Sovint no comparteixo les teves idees pèrò les respecto. No com tu, que et creus amb la "raó suprema" , i si no estem d'acord som unes imbècils.
Ahhh! i gràcies per la idea de l'epitafi! jejejejejeje! quina gràcia! jejejejeje!
Me ha encantado esta entrada. Sobre todo porque acostumbramos a dejar en manos de otros la responsabilidad de ser felices, algo que nos ata�e de manera completa. Nadie va a disfrutar nuestra vida por nosotros... Lo dicho, me ha gustado mucho.
Por cierto!!! Gracias por tus palabras en mi blog. :-)
Publica un comentari a l'entrada