Carol, una nova amiga, m'ha citat aquesta bella frase, provinent del llibre "El señor Ibrahim y las flores del Corán"
Todo lo que se da, se queda para siempre,
todo lo que se guarda, se pierde para siempre.
No oblideu mai d'expressar el que sentiu ni de dir t'estimo amb més freqüència, guardar-s'ho només va a sac buit. Us estimo.
El Cap de setmana passat vaig anar amb les "Herbetes" a donar un tomb per Barcelona en helicòpter. De fet l'única que va pujar va ser l'Ebe. Era el seu regal d'aniversari! Li va encantar! Així que si heu de fer un regal i no sabeu el que, aqui teniu una idea.
El vol només dura 10 minuts, però et dona temps de veure tota Barcelona.
Aqui teniu algunes fotografies:
Dimecres passat vaig anar a veure l'exposició que hi ha al museu d'història de Barcelona, sobre la història del barraquisme a la ciutat. El títol és Barraques. La ciutat informal. Es podrà veure fins al dia 22 de febrer de 2009. Com a filla d'immigrants que van venir d'Andalusia durant els anys 60, em va semblar molt interessant que d'una vegada per totes es recordés aquest fenomen que semblava haver-se tapat per no se sap exactament quins motius oficials. En aquest exposició, s'hi pot veure un recorregut històric sobre el perquè d'aquests assentaments, amb tot luxe de detalls: indrets, condicions de vida, condicions infrahumanes d'aquestes barraques, etc. L'exposició està narrada a través de fotos i documents àudiovisuals dels testimonis que varen viure el fenomen en 1a persona. És esfereïdor que tot això hagi desaparegut i que no en quedi cap traça. El que més em va agradar va ser escoltar els testimonis d'aquelles persones que parlaven de la forma d'organització que tenien: ho compartien tot, aprofitaven les capacitats de les persones que en formaven part, inventaven els millors mètodes per treure recursos d'allà on on n'hi havia... Si hi aneu, mireu sencer el documental que hi ha al final de tot. També em va agradar que d'una vegada per totes es parlés obertament d'aquest fet i del perquè durant tant de temps no se n'havia parlat i s'havia amagat sota jardins i parcs que fan de Barcelona una ciutat guapa. Senyors i senyores: el barraquisme també és Barcelona! Mireu aquest link: http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_533752746,00.html?accio=detall&home=HomeBCN
Somorrostro, Peron, Montjuïc... etc. varen caldre exposicions universals i Olimpíades per fer-vos enterrar en el record, però aquells qui ho varen viure tenen força suficient per desenterrar-ho tot i donar fe de la història que no cal oblidar.
I com que l'estiu també és època d'entrar en alguna sala de cinema per deixar de veure el sol durant una hora i mitja o més i endinsar-se en la història d'uns personatges per fugir de la pròpia... us faig una recomanació, la darrera pel·li que he vist: Un novio para Yasmina, al cinema Floridablanca. Es tracta d'una coproducció hispanomarroquina sobre la vida d'una noia d'origen marroquí, Yasmina, que viu en un poble d'Extremadura. Les vicissituds i els pensaments d'aquesta noia que ha de lluitar entre dos mons, una noia intel·ligent, amb sentit crític, atrapada entre la burocràcia, el pensament d'uns personatges que temen i alhora se senten atrets per una altra cultura no ens poden deixar indiferents. I més si penseu que està narrada amb tocs d'humor... és d'aquelles pel·lis que tracten un tema seriós des d'una perspectiva diferent... Consulteu la pàgina web de la pel·li: http://www.unnovioparayasmina.com/ i aneu a veure-la! Us agradarà
Hola noies,
Com porteu l'estiu? Entre bany i bany, i entre orxata i orxata us faig cinc cèntims del que ha sigut la descoberta d'aquest any: el ball Ragga. Com que les tardes d'estiu es fan llargues, amb la compi de pis vam decidir apuntar-nos a una activitat lúdica un parell de dies a la setmana: el ball Ragga a la Farinera del Clot. Deixant de banda com en puc arribar a ser, de maldestra, us explico una mica d'on ve el Ragga: es tracta d'un tipus de reggae que inclou instrumental digital. Va néixer a Anglaterra a mitjans dels anys '80. La cançó "Under Me Sleng Teng", de Wayne Smith (1985) es reconeix com a cançó exemplar de la música ragga als seus inicis.
La part instrumental està normalment per sota de la veu, i el seu enfocament rítmic és similar a la música rap.
El nom original ve donat per l'àlbum d'Asher D & Daddy Freddy - "Raggamuffin Hip-Hop" i pels coneguts temes de Daddy Freddy "Ragga House" amb Simon Harris o "Ragga Rock" amb Led Zeppelin.
El nom Raggamuffin ve del nom personalitzat anglès Ragamuffyn, utilitzat de manera ofensiva. Posteriorment la paraula va designar una persona que portava roba bruta. Ja cap allà al segle XIV, Raggamuffin també va ser utilitzat com el nom d'un dimoni.
Alguns grups de música ragga: Sean Paul, Gentleman, Lyricson, Arrested Development, Rat Race, Yellowman, Capleton, Sizzla, Elephantman, Beenie Man, Bounty Killer, 2Play, Pitbull Seam, Modoro o Blac Eyedpeas.
Com a forma de ball, el ragga prové de Jamaica i de les Antilles i es balla amb música Raggamuffin. Originalment es caracteritza pel predomini de moviments de pelvis i moviments ondulats bastant repetitius. El ball actual és la fusió de ragga amb hip hop, el ball africà i el reggae.
Molt recomanable si voleu desconnectar, passar una bona estona i moure el cos sense parar!!!
Aria de Calaf, Turandot de Puccini
Pueblo de Pekín! Esta es la ley: Turandot, la Pura, será la esposa de aquel que, siendo de sangre real, resuelva los tres enigmas que ella le propondrá. Pero el que afronte la prueba y resulte vencido ofrecerá al hacha su cabeza soberbia.
Así reza el edicto impuesto por la bella pero fría y sanguinaria princesa Turandot y que ha llevado a la muerte a decenas de aspirantes subyugados por su inigualable belleza. El príncipe Calaf se ha sometido a la difícil prueba y ha logrado resolver los tres misteriosos enigmas de Turandot. ¿Cuáles son? la esperanza, la sangre y el último, el hielo que enciende tu llama: Turandot. Ahora le toca reclamar la mano de la fría princesa, quien ha quedado a merced del hasta entonces desconocido vencedor. Pero la derrotada princesa se rehúsa a cumplir con el juramento sagrado que la obliga a ser esposa del hombre que adivine sus enigmas, por lo que ruega a su padre, el emperador de China, que no la entregue al extranjero.
El desconocido príncipe, viendo temblar de miedo a la princesa por primera vez, le propone un enigma: “Mi nombre no sabes, dime mi nombre... dime mi nombre y al alba moriré”.
Nessun dorma (Nadie duerma)¡Nadie duerma! Los heraldos de la princesa Turandot esparcen el decreto por todo Pekín. Nadie dormirá esa noche hasta que se encuentre a alguien que conozca el nombre del extranjero.
Mientras Turandot y sus guardias recorren la ciudad atemorizando a la gente en su afán de descubrir el nombre de Calaf, éste, posado en una escalera, contempla las estrellas y, seguro de su victoria, espera con ansia la llegada de la mañana.
Per fi!
Ja han passat les dues setmanes de "hiperactivitat", en les que només he tingut temps d'anar a dinar dos dies a casa... Ufff! Prova superada! La qüestió és no desesperar-se per la falta de temps!, però el millor de tot és que avui he posat la "guinda". He aprovat el carnet de conduir! Encara no m'ho crec, em sembla increible!
M'ha tocat un examinador super maco!Que contenta estic!
Així que tenim una celebració pendent!
(la fotografia és de la rotonda de Swindon, UK)
El que més em va agradar de Beijing és que és una ciutat molt viva. Sobretot els parcs que sempre estan plens de gent ( un 80% jubilats) fent tot tipus d'activitats.
De debò que em va canviar tant la imatge que tenim dels xinesos!!! va ser una sorpresa molt agradable.
He trobat aquest text tan interessant en un bloc que acostumo a mirar. Crec que s'adapta molt bé als temes que hem estat parlant aquests dies. 
En cierta ocasión durante un
seminario para matrimonios, le
preguntaron a una mujer:
-'¿Te hace feliz tu esposo?,
¿Verdaderamente te hace feliz?'
En ese momento el esposo levantó
ligeramente el cuello en señal de
seguridad, sabía que su esposa diría
que sí, pues ella jamás se había
quejado durante su matrimonio.
Sin embargo la esposa respondió con
un rotundo
- 'No ...... no me hace feliz'
Y ante el asombro del marido...
continuó:
- 'No me hace feliz ......... ¡Yo soy
feliz! ...
El que yo sea feliz o no,
eso no depende de él,
sino de mí.
Yo soy la única persona de quien
depende mi felicidad.
Yo determino ser feliz en cada
situación y en cada momento de mi
vida,
pues si mi felicidad dependiera... de
alguna persona, cosa... o
circunstancia. ... sobre la faz de esta
tierra,
yo estaría en serios problemas.
Todo lo que existe en esta vida,
cambia continuamente. ......
el ser humano,
las riquezas,
mi cuerpo,
el clima,
los placeres,
etc.
Y así podría decir una lista
interminable.
A través de toda mi vida he
aprendido algo;
decido ser feliz
y lo demás lo llamo...
'experiencias' ,
amar,
perdonar,
ayudar,
comprender,
aceptar,
escuchar,
consolar.
Hay gente que dice:
- No puedo ser feliz...
porque estoy enfermo,
porque no tengo dinero,
porque hace mucho calor,
porque alguien me insultó,
porque alguien ha dejado de
amarme,
porque alguien no me valoró...
Pero... lo que no sabes es que...
PUEDES SER FELIZ......
aunque... estés enfermo,
aunque... haga calor,
aunque... no tengas dinero,
aunque ...alguien te haya insultado,
aunque ...alguien no te amó ,
o no te haya valorado .
SER FELIZ ES....
UNA ACTITUD ANTE LA VIDA
QUE CADA UNO DECIDE...!!! !!
La felicidad es interior, no
exterior; por lo tanto, no
depende de lo que tenemos,
sino de lo que somos.
Henry Van Dyke (1852-1933) Escritor estadounidense.
Un somriure a totes! ;)
Indicios sutiles como el viento son, para el celoso, pruebas tan concluyentes como las palabras de las Sagradas Escrituras.
OTELO. William Shakespeare.
Dissabte passat, la Talladet sense Sucre, la Te Blanc i servidora vam decidir gaudir de la nit blanca a Montjuïc. Realment no sabíem ben bé on anàvem i com que la nit convidava a passar-la a la fresca, vam entrar al Teatre Grec, a escoltar el concert que s’hi feia. Es tractava de l’Orchestra di Piazza Vittorio. Abans d’escoltar el concert, un documental que s’hi va projectar, que va durar aproximadament una hora (si no m’equivoco), ens va posar al dia sobre el que significa aquesta projecte.
La piazza Vittorio, a Roma, és un lloc d’encontre entre cultures. Senegalesos, equatorians, cubans, xilens, romanesos, italians, xinesos, hindús, persones de procedència molt diversa s’hi agrupen... i fan de la ciutat un festival de colors, accents i veus diversos. En Mario Tronco, el director de l’orquestra, ha trobat una bona fórmula per treure profit de tanta riquesa cultural desaprofitada. Va decidir formar una orquestra amb persones d’orígens diferents. Cadascuna d’aquestes persones aportava coneixements sobre la música que es fa al seu país i donava un ritme diferent al conjunt. El documental va ser divertidíssim; ens hi explicaven les peripècies del seu director per formar l’orquestra i per donar el primer concert... Una setmana abans de participar en un prestigiós festival, tot just feien el seu primer assaig!
L’orquestra està formada per 15 músics, d’entre els quals hi ha persones de Cuba, Tunísia, Itàlia, els Estats Units, Hongria, el Senegal, l’Argentina, el Brasil i Equador. Toquen cançons de tot arreu i han aconseguit que el llenguatge musical sigui veritablement universal.
El concert en directe va durar unes dues hores i mitja. De mica en mica es va anar ficant la gent de Barcelona a la butxaca. Hi vam trobar a faltar els músics indis que apareixen al documental. El seu director ens va desvetllar la incògnita del perquè no hi eren. Les noves lleis d’estrangeria promogudes per Berlusconi han promogut que se’n tornessin a l’Índia. Evidentment, quan el nom de Berlusconi va ser pronunciat, es va endur uns quants xiulets i esbroncs.
A mesura que anava avançant el concert, la gent es posava dreta i ballava a ritme de cada continent. A poc a poc, anava calant ben fons una lliçó: la immigració ens aporta riquesa cultural i coneixements. Preguntem-nos què ens podem aportar mútuament per fer d’aquest món un lloc millor.
Que la música continuï sonant i no pari maiiiiiiiiiii!!!
Bé, noies ja sabeu que ha internet es pot trobar de tot! fins i tot pàgines web tan curioses com aquestes (clickeu al títol)on podeu visitar un museu d'anomalies en els aliments. És curiós!
Que en dieu del tomaquet diabòlic? El pebrot enfadat? o el cacahuet ànec?
A les que us agrada el jazz potser us interessa aquesta activitat del proper diumenge.
No us heu preguntat mai perque la gent sempre parla del temps meteorològic a l'ascensor?
És curiós però hi ha molta gent que ho fa! Fixeu-vos-hi!
Jo em dono compte perque a mi em possa bastant nerviosa. La meva conclusió és que la gent no sap estar callada, amb lo bònic que és el silenci. Si no hi ha res interessant a dir, millor estar callat, no? Total quan dura un trajecte en ascensor? segons?
Quan pujo amb ascensor a l'edifici de la meva feina...Uffffff! És horrible! sempre les mateixes converses:
- A l'hivern: Uiii! quin fred que fa! (evidentment és hivern, no?)
- A l'estiu: Uiiii! quina calor més insoportable! Fa més calor que mai! (aiiiiiii! cada any igual!Si estem al juliol es el que toca!jejejeje!)
- Quan plou es parla de la pluja, sino de la sequera!
Ai! que tristes són les converses d'ascensors entre persones que no tenen res a dir-se!
Un altre tema de conversa a l'ascensor de la meva feina és el tema "vacances"! Quan les fas? A on aniràs?...etc, etc Així comences el compte enrera mentre estàs desitjant arribar al teu pis, a la teva taula i seure davant de l'ordinador!
«Mi padre siempre me decía: encuentra un trabajo que
te guste y no tendrás que trabajar un solo día de tu vida»
JIM FOX, actor británico
Entrades
