La pianista i l'escriptora que hi ha al darrere.

Avui us vull donar a conèixer una escriptora que he descobert per casualitat. Es tracta de la premi Nobel de Literatura, Elfriede Jelinek. Jo havia vist la pel·lícula de Michael Haneke, La pianista, que està basada en el llibre homònim de l'escriptora austríaca.
El guió de la pel·lícula és excepcional: una professora de piano que té una relació insana amb un alumne seu, que se n'ha enamorat. L'educació burgesa i radicalment religiosa que li ha donat la seva mare l'ha convertit en una reprimida sexual que arriba fins i tot a l'automutilació per acabar amb els seus instints. La crudesa i l'impacte de la pel·lícula, però, no fan tapar la intel·ligència i el detallisme amb què està narrada.
Avui he llegit per casualitat que l'escriptora Jelinek no va anar a recollir el seu premi perquè pateix una malaltia que la té reclosa a casa. Pateix fòbia social a les multituds. És una dona marcadament d'esquerres i feminista que no es calla ni una respecte al seu govern. Per això es va guanyar unes quantes crítiques que li qüestionaven la validesa del seu premi. Però si mireu la pel·li, o millor, si llegiu el llibre, us adonareu que aquesta crítica a les normes morals socials narrat d'una manera magistral bé es valen un premi.