dimarts, 3 de juny del 2008

Der Zauberberg, La muntanya màgica (1924)


A la fi fa poc que he acabat de llegir La muntanya màgica, un llibre que recomano a tothom, no només per la riquesa de les seves descripcions paisatgístiques i dels personatges, sinó per l'anàlisi que Mann fa del pensament polític i filosòfic del moment. Es tracta d'una novel·la de principis de segle que l'alemany va escriure inspirat per l'estada de la seva dona a un sanatori suís. En principi, tenia intenció d'escriure una novel·la curta, però li va sortir aquest gran tractat filosòfic i una delícia per als lectors. Malgrat que es tracta d'una lectura no gens fàcil (per la profunditat de les seves anàlisis i els discursos dels personatges), de debò que val la pena llegir-la. Trobo que el més interessant és el que ens ensenya: a dalt de la muntanya, on no hi ha desitjos materials ni aspiracions ambicioses, els personatges gaudeixen i són "feliços", a través de la cultura (música, literatura, pensament). Hans Castorp, Settembrini, Joachim Ziemssen, Madame Chauchat... tots els personatges troben la manera de realitzar-se i no els cal res més. El protagonista, en Hans Castorp, experimenta un creixement personal que el duu a una transformació i a un aprenentatge, la qual cosa ens permet dir que es tracta d'una novel·la d'iniciació.
Llegiu-la! Aprendreu molt...

4 comentaris:

tchai ladoo ha dit...

Té bona pinta!
Últimament estic tan atrafegada que pràcticament no tinc temps de llegir res! Les tres parades de metro no donen per gaire!però aqui queda apuntat!

Anònim ha dit...

Jo el tinc a mitges... diuen que hi ha un llibre per a cada persona. I a la dita hi afegeixo que tb hi ha un moment per a cada llibre. Les descripcions que fa dels paissatges se'm fan eternes.. potser en un altre etapa de la meva vida l'aconseguiré acabar.

flor de te ha dit...

Ja t'ho vaig dir que t'agradia. És un dels meus llibres preferits.

Anònim ha dit...

Ei, sí, tens raó, Te Blanc, cal tenir el moment adequat per llegir-la... i tenies raó, Flor de Te...