diumenge, 11 de maig del 2008

Russian Red - Just like a wall



La màgia d'una veu. Russian Red és el grup de la madrilenya Lourdes Fernández que acaba de treure el primer disc "I love your Glasses". A mi m'encanten tots els seus 11 temes però no sabia si escollir aquesta cançó o la de cigarretes que tb podreu trobar al youtube o al seu espai personal myspace.

Aquest mes de maig actuaran al Primavera Sound de Barcelona :)

http://www.myspace.com/russianready

18 comentaris:

Anònim ha dit...

No capto el concepte sobre aquest ens abstracte que auto-anomeneu "las chicas del té".

No ho veig.

A mi em recorda als dibuixets aquells de la "Tarta de fresa" i tots els seus personatges folklòrics: cremita, galletita, dulce miel, frutita del mar, compotita o galletón a la galta ...

Wait a moment, "plís". It's "incredibol" !

Ara sí que ho veig.

Crec que és el mateix concepte però en comptes de nenes de 3 anys que viuen a Fresilandia, tenim aquí a bones mosses de 30 tacos que viatgen a NY i a Dublin.

És això ?

Diria que sí.

Apa, doncs.

Pepote

Anònim ha dit...

jejeje no vas mal encaminat Pepote... encara que això de NYC.. encara no.

De totes maneres.. la funció d'aquest poti poti és el de compartir entre nosaltres (Les Chicas del Té) coses varies.

Espero seguir veient comentaris com aquest ;)

Anònim ha dit...

sóc una fan de las chicas del té, en contesta al comentari de l'anònim, hauries d'ampliar en el teu cervell el que pot significar, potser podria ser que fossin aficionades a la infusió de te, o be que fossin tan variades entre elles com varietats de te hi ha al món , o be que tinguessin la sencilla il·lusió de comunicar els seus pensaments i moviments d'ànima, crec que no cal tenir una edat concreta per tindre objetius il·lusions i fer-ne'n partícep a la gent. No és obligat entrar en un bloc i llegir-ne el contingut. I si ho fas sempre es pot aprendre alguna cosa.
En veritat tots tenim dret a opinar, però cal respectar el treball dels altres i no amagarse en un anonimat .
per últim felicitar el treball i diversitat de temes que posseu en el bloc.

Anònim ha dit...

Clar, Marta, clar. Amb aquesta quantitat de dades que ens subministres sobre la teva humil persona (nom i 3 cognoms, DNI, ofici i benefici, nº de la SS, adreça, iPhone, quantitat de queixals del seny que tens i color de calces) quedes perfectament identificada i sobresurts amb brillantor del fosc anonimat on s'amaguen individus que no respecten el treball dels altres, ni amplien el seu cervell com ara en Pepote.

Agafa-t'ho amb humor. marta:

Demana que las chicas del té et cedeixin una secció còmica per a tu soleta al blog. Series un número. Crec que la visitaria.

Per cert, encara no sé si això (aquest blog) és casa aliena i la meva presència aquí fa nosa.

Si és així, feu-m'ho saber, please i marxo.

Ben cordialment

Pepote

Anònim ha dit...

ei, Te blanc!

Aquest grup em recorda a Portishead, que també vénen al Primavera Sound... llàstima que aquests festivals siguin tan cars i que si t'interessa un parell o tres de grups, hagis de veure'n d'altres en detriment.

M'està agradant! Me'l guardo a Favourites...

Una abraçada (acabada d'arribar de Berlin)

Anònim ha dit...

Lemon tea!! si a mi tb em recorden a Portishead.
Tu hi vas al festival?
Ja explicaràs que tal per Berlin!!
Muaaa

tchai ladoo ha dit...

Hola Pepote!
Respecte al teu comentari he de dir que he necessitat llegir-me'l varies vegades per entendre el "concepte abstracte" de les teves paraules! No sé si són positives o negatives. O si t'agrada el bloc o no! O ets dels típics que veus Tele escombraries i la critiques però estàs allà cada dia davant la tele!o un imitador graciós del Risto d'OT! jejejejeje!

De totes maneres benvingut al bloc i visca la Llibertat d'expressió!

Crec que la Marta et contesta molt bé, del que és aquest bloc. És un bloc sense un tema en concret, és un lloc d'unió entre amigues de personalitats i gustos diferents que aprofiten internet per donar a coneixer les seves opinions, aficions, activitats a BCN... Aquest bloc també pot ser un diari personal, un llibre de cuina...El que vulguem!

Anònim ha dit...

Bones, tchai ladoo

T'he de dir que des de fa 10 anys (com passa el temps) no tinc TV i de fet no sé qui és en Risto (i no és pas broma)

I ben feliç que estic així.

Efectivament, l'aportació de la Marta i la teva han servit perquè acabi d'agafar el concepte d'aquest blog. Em fa la sensació que és una mena de presentació d'esdeveniments en ordre cronològic invers, multiusuari i multitemàtic (està clar) amb gent que es connecta de tant en tant per comentar la jugada.

No sóc conscient d'haver donat encara la meva opinió sobre res però em llegiré una mica el blog (no tot, ja que no disposo de tant de temps) i us donaré el meu parer.

A primera vista sembla entretingut.

Bye

Pepote

tchai ladoo ha dit...

Molt bé!
Jo em vaig passar també una bona temporada sense tv, i la veritat és que tampoc la vaig trobar a faltar! ;)

Ets benvingut al bloc! Personalment m'agrada veure comentaris d'altra gent! i potser he de reconeixer que sí, el bloc és bastant "abstracte"! no hi ha un tema en concret! i entre que la "decoració" és una mica naif, amb un punt cursi..., Reconec que a simple vista pot semblar molt "tarta de fresa" Je, je, je!

De totes maneres a las "Chicas del Té" ens agrada així! je, je, je, je, je!

Anònim ha dit...

Hola tchai ladoo

Creia que era l'únic sense TV a aquest món, però veig que hi han d'altres que han provat el caramel, ni que sigui durant una temporadeta.

Felicitats.

El fet de no tenir TV és recomanable per dos raons bàsiques: surts més i reps més gent a casa.
Hi ha una raó negativa també: la incomprensió de la gent.

Sense anar mé lluny, a la meva mare encara després d'una dècada no li entra al cap el fet de que no tingui TV a casa meva.

De fet em vaig canviar a una casa fa uns 2 anys i l'antic propietari va deixar tot de mobiliari (amb 3 TV incloses)

A continuació, es va produïr un procés que jo anomeno de "canibalització" i vaig regalar tot de mobles que no volia i altre parament de la llar a amics. Es van endur les
3 TV i em vaig quedar sense un altre cop. Crec que la meva mare encara no s'ha recuperat del tema.

Doncs sí, l'estètica d'aquest lloc és "a bit girly", però si a vosaltres ja us agrada així, perfecte.

Per cert, ja he visitat bona part del blog, quan tingui una mica de temps us faré un comentari llarg sobre les meves impressions.

Us anticipo que són molt possitives.

Bye

Pepote

tchai ladoo ha dit...

Realment quan no tens tele fas coses més interessants i aprofites més el temps!

Però, ostres!Trobo molt difícil deixar de mirar la tele quan ja en tens 1 a casa! Qüasi, qüasi per inèrcia ja la mires! Jo vaig estar 1 any aproximadament sense tele pq estava visquent a Londres i no em va passar pel cap comprar-me'n una!No la necessitava ni la vaig trobar a faltar mai! Quan vaig estar en un pis de lloguer es va espatllar la tele i també vam estar varis messos sense, fins que una companya en va portar una!

Tot és qüestió de costums!
Jo sóc vegetariana des de fa anys i encara hi ha gent que em pregunta si no tinc ganes de menjar carn! Doncs he de dir que no!

Així que entenc perfectament que hi ha gent que no necessita tenir una tele.

Pepote, segur que la gent deu pensar que ets un "bitxo raro" jejejejeje!

Anònim ha dit...

Hola tchai ladoo.

Ets vegetariana des de fa anys ?? Impressionant. Deus ser algú molt especial perquè no conec a ningú del meu entorn que sigui vegetarià.

De fet a mi, carnívor, em van invitar un bon dia a menjar en un restaurant
vegetarià per cel·lebrar un aniversari i ho vaig passar molt malament. Recordo fins i tot que els bistecs eran d'herbes (jo,jo,jo...). Admiro que algú pugui portar anys amb aquest tipus d'alimentació.

Per cert, has fet una diana amb el tema del "bitxo raro". M'agrada ser-ho i sóc consciente de la meva condició.

Bon finde

Pepote

Anònim ha dit...

Ei, Tchai Ladoo... no sabia que fossis vegetariana! Ostres, de debò... quin greu, ho hagués tingut en compte a l'hora de preparar el pica-pica de l'aniversari :-(... Algun dia n'hauríem de fer un debat hehe... Doncs, mira, hi ha un restaurant super bo al carrer Pintor Fortuny! No sé si hi has anat mai, suposo que sí: es diu L'Hortet. Algun dia podríem anar-hi! jo no sóc vegetariana, però allà gaudeixo molt.

tchai ladoo ha dit...

Té de llimona! no et preocupis! em vaig menjar pràcticament tots els croissants de formatge! jejejeje!

Pepote, no em considero especial, és només una opció de vida! i segur que el restaurant on vas anar no seria gaire bo! ;)jejejeje! Encara que no ho sembli a la dieta vegetariana hi ha moltes opcions!

I sí, tots tenim una mica de "bitxos raros"! je, je, je! ;)

Mon ha dit...

Després de les vostres recomanacions d´ahir sobre la lectura dels últims esdeveniments al Blog, crec que hi ha gent amb massa temps lliure al món!I relacionar-se amb gent en 3D per variar?
Apa siau a ser feliços!!!

Anònim ha dit...

Talladet... ara m'he perdut. Què vol dir relacionar-se amb gent en 3D? ;-)

Anònim ha dit...

Doncs a mi m'agrada relacionar-me tb d'aquesta manera... dd que tenim el bloc estem aprenent més coses dels gustos de cadascuna.. ens permet compartir coses de les que no parlem quan fem un te :P
I parlant de "massa temps lliure" cadascú el gasta a la seva manera.. hi ha gent que dedica hores a mirar la tele i d'altres dediquem aquest temps a l'Internet..
Mua!

tchai ladoo ha dit...

Sí, a mi tb m'agrada conèixer gent a través d'internet! ho trobo molt interessant! Una cosa no treu l'altra!