Relativisme cultural vs valors universals

Bon dilluns! A propòsit d'una pel·lícula que vaig veure divendres en DVD, us faig una reflexió.

La pel·lícula explica la història d'una dona suïssa que viatja a Kènia amb el seu xicot i, en veure un guerrer masai, se n'enamora i decideix quedar-s'hi. El busca i al final es troben i s'hi queda. El que podria semblar, però, romàntic i aventurer, canviar el color quan comencen a sorgir les diferències culturals. D'una banda, la senzillesa de la vida nòmada de la tribu li atrau; però, de l'altra, la poca consideració envers la dona acaba asfixiant-la. Ella intenta oposar-se a l'ablació de clítoris, per ex. i intenta realitzar-se coma dona muntant una botiga pròpia. El seu marit, però, comença a experimentar una gelosia injustificada... No us explico el final, per si la voleu veure.

La qüestió de fons és: hem de pensar que tot és vàlid només perquè forma part d'una cultura que no és la nostra? el relativisme cultural està per sobre de valors (jo crec) universals com el respecte per la integritat personal, la igualtat entre persones o la llibertat? Jo crec que no, jo crec que hi ha aspectes que no podem passar per alt i que cal recriminar vinguin de la cultura que vinguin. Ei! Però que consti que sóc la primera que critico moltes coses de la nostra societat occidental. Només cal fer una ullada als anuncis per veure quins prejudicis hi ha encara amb les dones...

Una abraçada!
Ah, i us recomano la pel·lícula, em va agradar molt i em va fer pensar.