Frase per a què pensin els nois
"Jo no vull un home que em compri diamants i vagi d'heroi, jo només vull un home que em faci sentir especial i única per ell".
Flor de te a Te Blanc sobre la manera que tenen alguns homes d'impressionar a les noies per lligar-se-les. Només fa falta una mica de sentit i sensibilitat.
Entrades
23 comentaris:
Que romàntica que ets, Floreta... jo ja fa temps que el vaig perdre, el romanticisme... tens raó, no cal que ens ofereixin res... però de vegades els camins de l'amor són indefinibles... No sabem què és el que passa perquè el nostre cervell faci aquell clic i ens arribi a l'estómac. De totes maneres, penso que hem d'arribar a creure que no ens cal trobar l'home de la nostra vida per ser felices. La felicitat no és qüestió d'una sola cosa, sinó que és en nosaltres. L'home de la nostra vida no existeix.
Una abraçada.
Amb el vostre permís, jo també em permeto donar alguns consells "sentimentals" als nois de cara a iniciar una nova relació. A mi, m'han funcionat de fàbula. Espero que us siguin de profit:
a) Efectivament, és millor evitar tàctiques basades en la impressió i l'ostentació. Són tàctiques infantils i en el millor dels casos et portaran a relacions amb gent de poca maduresa. Evita també les tàctiques predatòries. Són poc humanes.
b) Complir a) no vol dir falsejar situacions, mentir o amagar informació sobre la teva persona. Quan em pregunten alguna cosa sobre mi intento contestar de la forma més realista i crua possible. Curiosament, així es reprimeixen moltes preguntes futures.
c) No suposis que totes les noies tenen cor. Algunes sols tenen una màquina que quan funciona, fa soroll (gràcies Gustavo Adolfo)
d) No intentis per tant arribar al cor de cap noia per camins críptics. És molt millor que hi hagi una bona comunicació i que tots dos entengueu les regles del joc. Si aquestes regles no són clares o no t'interessen, sempre tens la possibilitat de dir "no hi jugo". I tan amics.
e) Aplica la bidireccionalitat. Si ofereixes respecte, reclama respecte. Si ofereixes altura moral, reclama altura moral. Si ofereixes sinceritat, reclama sinceritat.
f) No consenteixis que et menyspreïn o es burlin de tu o et tractin malament. Al primer símptoma, adverteix, al segon abandona retornant el cop.
g) No perdis inútilment el temps en històries sense futur.
h) Sigues conscient de les dificultats del context. Ja s'ha produït un "desencontre" entre homes i dones que durarà dècades. Malgrat tot, tu t'hauràs d'entendre amb alguna dona per tenir un projecte de futur amb ella.
i) No facis mai cap proposta en ferm si no tens almenys un 90% de possibilitats d'èxit.
j) Les famílies (ambdues) són màquines de destruir relacions. Repecta a les famílies però contra més lluny millor.
k) No acceptis posicionaments feminazis.
l) Si algun dia t'inviten a fer alguna cosa que no vols (per exemple, anar a ballar), accepta i passa-t'ho bé, malgrat que sigui per veure com de graciosa és ella ballant. Clar, ella quedarà obligada a assistir a una apassionant cursa de fòrmula 1 al Circuit de Catalunya i veure com crides a Alonso amb la teva gorreta posada.
m) Trigaràs uns 2 anys en posar una relació al 100%. L'amor es va construint mica en mica. Tot aquest temps és com un transitori on poden sorgir malentesos, desconfiances i moltes errades involuntàries. Confiança i paciència.
n) No demanes explicacions per iniciar la relació (s'entén que és per amor), per tant tampoc demanis explicacions si la relació s'acaba (s'entén que és per desamor)
Espero que us sigui útil.
Bye
Pepote
Encara no m'aclaro amb els vostres nicks jeje...mica en mica (s'omple la pica...).
Doncs a mí també m'agradaria tenir algú que s'interessés per mí i em fer saber que sóc unic per a ella. Sembla tan difícil!
De totes formes, entenc que un noi intenti agradar mitjançant algún regal; el problema és quan ho fa per sistema sense interessar-se relament per la persona.
En un sopar amb una noia potser intento convidar-la, o prenent algo. Però també em deixo convidar.
Vaig conèixer una noia que volia un regalet cada cop que ens vèiem! La relació no tenia futur jeje, entre d'altres coses, per motius econòmics...Jo penso que ella no estava preparada per estimar algú pq no es valorava a sí mateixa...
Eiii aquest tema és massa complex per parlar-ho per aquest mitjà!! jeje
Heu fet tres aportacions força diferents però estic d'acord amb totes 3:
- Te de Llimona: Jo tb fa temps que vaig deixar de creure en el romanticisme, i en el que existeix l'amor per sempre. De fet n'estic tan desilusionada que ja no hi crec gens.
- Pepote: els teus consells són excel·lents. Tan de bò tots els poséssim en pràctica.
- Edgar: Entenc que al final ho deixesis. No entenc algunes dones que esperen que el noi sigui el que possa els recursos econòmics. Si volem la igualtat aquest és un mal camí.
- Tb vull afegir que s'ha de lluitar per les relacions, ja que l'amor/ l'amistat no són sempre flors i violes, s'ha d'estar en els bons moments i en els dolents. Sembla que molta gent no enten això.
L'amor és molt complicat!i s'ha de tenir ganes d'enamorar-se sino segur que no arriba!
M'agrada tenir al bloc comentaris masculins! Així tenim diferents punts de vista!
suposo que el romanticisme l'han de posar les parts implicades, no? jeje...l'intercanvi de mirades, els diàlegs amb doble sentit (on tots dos es perden a la tercera frase i no saben de què parlaven jaja, però que s'ho passen bé), no sé. Jo crec que es pot trobar, però que és molt difícil; i no estem sols al món, així que sempre hi ha terceres persones que fan interferències i el joc es pot perdre fàcilment...Però jugar pot ser divertit! i perillós, és clar! i a partir d'aquí doncs com bé dieu, s'ha d'anar 'currant' la relació i adaptar-se mica en mica al que hi ha. Crec que és un error, que fem tant nois com noies, tractar de fer encaixar a una persona en la nostra idealització de parella (quan en realitat hem de fer el contrari).
Sí, suposo que tenir una imatge idealitzada de com ha de ser la nostra parella no ajuda precisament a trobar-la!
Si... no ajuda gens jeje i encara menys tenir un ex-amor idealitzat. Mirar enrere no ajuda mai.
Doncs sí!Completament d'acord!
Si és un ex-amor és pq no és el teu "amor", així que a oblidar i a començar de nou! (encara que per experiència sé que costa molt i molt!)
Oblidar quan algú t'ha arribat molt endins és taaaaan difícil, sobretot si no deixes entrar tan fàcilment ningú... però s'aconsegueix! i tant que sí... s'aconsegueix tirar endavant i oblidar. A mi el que sempre m'ha funcionat és posar-hi distància i el temps.
Totalment d'acord Te de llimona!
jajajaja! ;)
No, no tant. ;) Pero quan et crees unes expectatives i després no es compleixen et dones compte que l'amor és molt díficil!
Així que Carpe diem
i tu has patit? tens parella?
Pepote, realment no he patit gaire pq no m'agrada passar-ho malament. És millor passar pàgina i esperar el que t'ofereix la vida. Sense obsessionar-se!
Mai he entés aquelles persones que es "recreen en el dolor"! i que no saben veure més enllà! Però suposo que va a personalitats i potser si que sóc una mica "happy flower"! (evidentment també he passat els meus dies depres. Que no sóc de ferro! eh?!)
Dins de lo negatiu sempre hi ha alguna cosa positiva. I de tot s'aprèn!
D'avegades costa oblidar perquè tens un bon record, unes bones sensacions i emocions que no vols oblidar perquè consideres que seria perdre una part de tú. Però s'ha de fer...Has de deixar la motxil.la al camí i pujar la muntanya sense aigua ni menjar...a l'altra banda t'espera un paradís per descobrir!! jaja
Ei, Pepote,
Doncs... no es pot dir que el meu patiment sigui comparable al d'altres casos extrems. Tenim a mirar-nos el melic, però, quan tenim algun problema sentimental i tot ens sembla un món! El que passa, però, és que quan es tracta d'amor, ets tan vulnerable que tot se't multiplica per 1000. Igualment, estic d'acord amb la Tchai Ladoo... enfonsar-se en el fang amb les teves misèries, la pel·lícula de Love Story i un paquet de klennex al costat és de massoques... Un dia et pots desfogar, però a l'endemà has de continuar endavant. El demà sempre és nou, net d'errors :-)
Hola Pepote,
No vaig poder entrar al teu bloc!
:(
Després de 2 anys de deixar-ho encara dona voltes la relació! ufff!
De totes maneres amb una parella de 10 anys hi ha d'haver una complicitat especial i un carinyo! Així que me n'alegro que sigueu bons amics!
Hola Pepote
Jo de moment no vull cap relació per que estic disfrutant de la meva "llibertat" i de tot el meu temps. Potser és una mica egoista però ara no em ve de gust. Tinc una vida prou plena i no necessito una parella.
No, no m'ha molestat. De fet jo també et vaig preguntar directament si tenies parella.
;)
Publica un comentari a l'entrada