Cinema "per a dones"?
La Saga de pel·lícules Emmanuelle és un bon inici al cinema eròtic. La seva importància a l'història equival a "Garganta profunda" del cinema pornogràfic.
Encara que aquesta serie de pelis es veuen una mica pasades de moda i bastant light, no estaria malament fer-hi un cop d'ull.
Això si... les que no us podeu perdre: "Bilbao" de Bigas Luna; "El último tango en París" de Bertolucci i "El imperio de los sentidos" de Nagasi Oshima.
Més sugerencies?
Entrades
17 comentaris:
Ei!
hi anireu, a la mostra de cinema per a dones? Jo hi vull anar... fem-nos un avís, no?
Sobre el cinema eròtic i pornogràfic, jo sempre he pensat que està destinat a homes i que no conec cap pel·lícula que mostri les fantasies d'una dona des del punt de vista d'una dona i a partir d'una dona. Caldrà mirar aquesta Emmanuelle que poses...
NO m'he mirat prou bé la cartellera de la mostra, però segur que hi ha coses interessants...
Ei, noies,
He llegit en el bloc de cinema d'un amic, que pot ser interessant la retrospectiva de Larisa Shepitko (els seus referents són els clàssics russos). També diu que hi ha un taller que fa la Sally Gutiérrez, una directora força bona, es veu.
Potser, però, el que cal és anar-hi i deixar-se endur per les sorpreses.
Petonets
Quan és?
Hola té blanc,
Gràcies per introduir aquest tema en la discusió. Em sembla interessant que podem comentar la jugada aquí. Felicitats.
He vist totes les películes que comentes però fa més de 10 anys enrera i totes a la tele en obert (quan encara tenia TV a casa). L´única que no he vist és Bilbao i dubto que la pugui veure degut al boicot.
De les altres tres, "El imperio de los sentidos" és la més forta sense dubtes i sobrepassa amb escreix desmesurat els límits del cinema eròtic.
L'escena de l'ou (de gallina) va ser una passada. Una amiga em va confesar que va veure la peli i en arribar a aquella escena li va entrar una mena de mal al culet i que ja no va poder continuar veient el film (jo, jo ,jo ) Encara em ric pensant en quan m'ho explicava, perquè era molt graciosa.
Aquestes películes van tenir el seu context i la seva època. Segurament ara si les veissim ens podríen semblar avorrides i fins i tot una mica casposes.
Sembla que s'han fet molts intents infructuosos per aconseguir un cinema eròtic que agradi a homes i dones. El que s'ha aconseguit de fet son películes que no agraden ni a homes, ni a dones i que al final no les veu ningú.
Fins i tot existeixen películes fortetes (porno) creades per una dona i orientades a les dones, però sembla que no acaben de funcionar tampoc. No n'he vist cap però vaig llegir un article periodístic força interessant sobre el tema. Més o menys són iguals que les de sempre però hi han més petons, una mica més de trama i música més suau (en comptes de rock), però la protagonista acaba al final de la peli amb la carona tota tacadeta igualment...
En fi.
Suposo que el cinema "eròtic" per les dones, és el cinema romàntic, amb una dosi de càrrega i poc més.
El concepte de cinema "eròtic" pels homes és equivalent al concepte "de amor verdadero que es el que..."
Són extrems difícilment conciliables.
Amb això queda tot dit.
Apunta't un punt positiu, té blanc.
Bye
Jo tb les he vistes (menys Bilbao)!
A mi m'agraden molt més les pelis eròtiques que no porno. Les porno que "normalment" exciten als homes semblen lliçons d'anatomia! "mete -saca - mete - saca" (en primer pla) només mirar-ho ja em canso! ufff! quina poca creativitat! mare meva!
Pepote, crec que suposes malament quan dius que per les dones el cinema eròtic són les pel·lícules romàntiques! No sé que opinen les altres dones que llegeixen el bloc però personalment odio les típiques comèdies americanes romànticones! (alguna es salva)
Si que la serie de pelis Emmanuelle de lo velles que son resulten casposes.. però és com Garganta profunda... a mi tb m'ha semblat casposa però interessant.
Tampoc m'agraden les romàntiques.. una mica de cine eròtic/porno va bé de tan en tan. Personalment crec que a les dones ens agrada el cine porno però més cuidat.. més estètic potser.
Espero que això no ho llegeixi ninú de la familia jejeje.. que els hi ha donat per llegir el bloc.. però a mi el que m'agrada és el bondage suau.. el mete saca normal tal i com diu Tchai Ladoo m'avorreix..
Te de llimona: molt interessant la teva proposta. Avui em miro el programa i concretem per mail?
Ei,
Us passo el link de films de dones:
http://mostra.dracmagic.cat/
Perquè hi mireu la programació i decidim.
Sobre el que dius, Pepote, del cinema eròtic i les dones... a veure, jo penso que tampoc som tan diferents en el fons... a tothom ens agrada el sexe i les carícies... El que passa és que és des de sempre s'ha idealitzat tant la penetració (crec que des d'una perspectiva masculina) que aquestes pel·lis són un pal... quan el sexe són moltes més coses... això de les preliminars (com si tot conduís a la penetració...) és un invent, crec, que no ens afavoreix gens... El sexe ho és tot, no només la penetració. Us recomano (tant a elles com a ells): És el teu sexe, de Sílvia Béjar, un llibre que acaba amb molts tòpics i posar els punts sobre les is. A més, encoratja les dones a gaudir del seu cos i a prendre la iniciativa!
Bon dia!!
Fa uns anys que em vaig comprar aquest llibre. Està força bé però.. hi manca quelcom. No planteja res sobre les parafilies ni d'altres temes que "se surten" del normal.
Quedem el dia 7 i 8 pel marató de cinema? es a la filmo oi? tan sols 2€!!
Hola Te blanc,
He mirat la programació que fan els dies 7 i 8 d'aquesta mostra de films de dones... i la veritat és que em ve molt de gust veure la que fan dissabte. El diumenge fan Actrius, que ja he vist. Us agradaria, doncs, anara a veure Calle Santa Fe (2008) el dissabte?
Jo no podré que estaré fent el Pita - Pita! ;)
Bondage suau, té blanc ?
Jo, jo, jo...
De què estem parlant ??
Gràcies per recoHola té de llimona.
Gràcies per recomanar-me el llibre "És el teu sexe" de Sílvia Béjar.
Quedo agraït.
Em sembla que és el típic llibre que es fa suposadament per a dones i homes i que l'acaben llegint (malgrat que no exclusivament) les dones.
Amb la qual cosa es demostra que en realitat no está fet per a homes i dones.
No el penso llegir. Es el meu humil parer. No vull ofendre a ningú, però espero que respectis la meva decisió.
Ei Pepote doncs vas una mica errat :), tinc uns quants amics que l'han llegit i els hi ha agradat jejeje
Me n'alegro molt té blanc, però no sé si els teus amics són un univers mostral significatiu per extreure conclusions. Potser l'Edgar ens pot ajudar amb les mates
Pepote, no t'enfadis, pero crec que la teva opinió personal sobre un llibre (que no has llegit)es pugui considerar també un univers mostral significatiu. ;)
Crec que les noies no estan dient "l'heu de llegir", és només una suggerència, i qui vulgui que l'agafi!Potser a tu no t'atrauen aquests tipus de llibres però hi ha gent que li agraden. Evidentment no te'l llegeixis!
Jo no opino sobre el llibre perque no me l'he llegit!
;)
I ara ... impossible enfadar-me amb tu, tchai ladoo, ja, ja ... no pateixis, dona.
Crec que les meves paraules sobre el llibre de marres que ens ha recomanat amb bona fe la té de llimona requereixen d'algunes matisacions.
No critico el contingut del llibre perquè senzillament no puc fer-ho ja que no me l'he llegit i qualsevol crítica seria totalment injusta. I us garanteixo que si hi ha alguna cosa que detesto en aquesta vida és la injustícia. Únicament faig una consideració sobre la composició del públic objectiu del llibre. I m'explico amb un exemple per acabar d'aclarir els conceptes.
Imaginem una peli de dibuixos animats, per exemple "La Sirenita". Els seus creadors diuen que és una película per a tots els públics i que està orientada tant a adults com a petits. És molt possible que aquest posicionament dels creadors estigui motivat més per la lògica comercial (vendre contra més entrades millor) que per causes objectives.
Imaginem que un servidor, en Pepote, diu que aquesta pel•lícula, "La Sirenita", es fa suposadament per a nens i adults però que l'acaben veient (malgrat que no exclusivament) els nens. I que jo no l’aniré a veure.
A continuació imaginem que la té blanc em diu que té uns quants amics, ja amb tota la barba crescuda (oju !! els amics, no la té blanc), que han vist la peli i que els hi ha agradat, jejeje (sic)
¿Es pot deduir d'aquí que critico el contingut de la pel•lícula? Crec que no.
¿Es pot deduir per la mida de la mostra (uns quants amics de la té blanc) que la pel•lícula és per adults i nens indistintament? Crec que tampoc.
Suposem que ara la tchai ladoo em diu que la meva opinió personal també es correspon amb una mostra petita (d'un sol individu) i que per això no es pot tenir en consideració i més si no he vist la peli.
Això ja és pixar fora de test. No opino sobre les bondats de la peli, ni sobre la seva qualitat perquè no he accedit al seu contingut (no l'he vista). El que sí que puc veure és tot allò que envolta a la película (marketing) abans de que la comprem (ie. pagar l'entrada) i amb aquests elements penso que sí que puc identificar el públic objectiu de la pel•lícula.
Fins aquí la meva visió de la jugada.
Bye
Publica un comentari a l'entrada