Hola!
Una cançó que em passaria el dia escoltant... de la Patti Smith, la que hauria d'haver estat entre els grans de la música, si no fos perquè és una dona...
Aixequeu-vos de la cadira, enretireu les cadires del vostre voltant i, després, de fer clic aquí:
http://www.youtube.com/watch?v=4-Ve19tbxlQ&feature=related
deixeu-vos anar i no pareu de ballarrrrrrrrrrrrrr!!!!!!!!!!
La Saga de pel·lícules Emmanuelle és un bon inici al cinema eròtic. La seva importància a l'història equival a "Garganta profunda" del cinema pornogràfic.
Encara que aquesta serie de pelis es veuen una mica pasades de moda i bastant light, no estaria malament fer-hi un cop d'ull.
Això si... les que no us podeu perdre: "Bilbao" de Bigas Luna; "El último tango en París" de Bertolucci i "El imperio de los sentidos" de Nagasi Oshima.
Més sugerencies?
Bon dilluns! A propòsit d'una pel·lícula que vaig veure divendres en DVD, us faig una reflexió.
La pel·lícula explica la història d'una dona suïssa que viatja a Kènia amb el seu xicot i, en veure un guerrer masai, se n'enamora i decideix quedar-s'hi. El busca i al final es troben i s'hi queda. El que podria semblar, però, romàntic i aventurer, canviar el color quan comencen a sorgir les diferències culturals. D'una banda, la senzillesa de la vida nòmada de la tribu li atrau; però, de l'altra, la poca consideració envers la dona acaba asfixiant-la. Ella intenta oposar-se a l'ablació de clítoris, per ex. i intenta realitzar-se coma dona muntant una botiga pròpia. El seu marit, però, comença a experimentar una gelosia injustificada... No us explico el final, per si la voleu veure.
La qüestió de fons és: hem de pensar que tot és vàlid només perquè forma part d'una cultura que no és la nostra? el relativisme cultural està per sobre de valors (jo crec) universals com el respecte per la integritat personal, la igualtat entre persones o la llibertat? Jo crec que no, jo crec que hi ha aspectes que no podem passar per alt i que cal recriminar vinguin de la cultura que vinguin. Ei! Però que consti que sóc la primera que critico moltes coses de la nostra societat occidental. Només cal fer una ullada als anuncis per veure quins prejudicis hi ha encara amb les dones...
Una abraçada!
Ah, i us recomano la pel·lícula, em va agradar molt i em va fer pensar.
Vivim en un món de rapidesa i acumulació informativa. Cada vegada més. Fa un cert temps vaig conèixer un noi americà que em deia que els votants al país de les hamburgueses i els "danys col·laterals" es guiaven per la frase que els mitjans decidien que havien d'aparèixer en els talls de notícies (dites pels polítics, segurament avisats que serien enregistrats). Un dia hi ha un Tsunami i al dia següent hi ha les primàries (que pesats!) del partit demòcrata dels EUA i ja ningú recorda el Tsunami... Un dia a Birmània es descobreix que hi ha un règim autoritari i militarista que té oprimits els seus habitants... (no se sap per què, però el conflicte dura de fa anys...) i com que després toca que aparegui el règim polític de la Xina (perquè aviat hi haurà les Olimpíades), Birmània resta oblidada. Vol dir que ha deixat d'existir el conflicte? vol dir que els horrors i les persecucions s'han acabat? No, però avui dia sembla que si no surts a la tele, no existeixes... I el conflicte a Birmània resta reduït a això:
Una amiga m'ha passat un mail que no m'ha deixat indiferent, és més m'ha indignat! i he pensat que no podia ser veritat! Que ens hem tornat bojos! En quin tipus de societat vivint que la tortura i agonia d'un èsser viu es considera art?
Aprofitant aquesta finestra al món que és internet, vull donar a conèixer una de tantes barbaritats que passen al nostre voltant. L'artista, per anomenar-l'ho d'alguna manera, Guillermo Vargas Habacuc, va agafar un gos del carrer i el va lligar amb una corda dins d'una galeria d'art, sense menjar, aigua i per descomptat sense atencions ni amor!
El gos per descomptat va morir agonitzant sota la mirada de les persones allí presents. Com pot ser que ningú fes res? Que ningú sentís llàstima? o denunciés? i jo em pregunto: Qui és pitjor l'"artista" o els visitants?
El pitjor de tot és que ara la "Visual Arts Biennial of the Central American", vol que ho repeteixi! Així que s'estan recollint firmes per aturar-ho! (clickeu al títol per arribar al link)
A continuació podeu veure el mail que m'han passat en anglès! (així fem la queixa més internacional) i unes fotografies esgarrifoses!(Que consti que no he posat les pitjors)
This is totally inhumane and completely inexcusable
In the 2007, the 'artist' Guillermo Vargas Habacuc, took a dog from the street, he tied him to a rope in an art gallery, starving him to death.
For several days, the 'artist' and the visitors of the exhibition have watched emotionless the shameful 'masterpiece' based on the dog's agony, until eventually he died.
Does it look like art to you?
But this is not all ... the prestigious Visual Arts Biennial of the Central American decided that the 'installation' was actually art, so that Guillermo Vargas Habacuc has been invited to repeat his cruel action for the biennial of 2008.
Let's STOP HIM!!!!!
Click on the following link :
http://www.petitiononline.com/ea6gk/petition-sign.html
or
http://www.petitiononline.com/13031953/petition.html or just copy it in your browser to sign a petion to stop him to do it again, then digit the name Guillermo Vargas Habacuc to find the petition to sign.
Please do it and also tell this to as many contact as you can... Let's stop him!!!
Fa uns dies us vaig parlar sobre ecoogler,i ara us parlaré de la nova eina de google, l'Street view! útil i polèmica al mateix temps.
Consisteix en un recull d'imatges de carrers de diferents ciutats del món. Així que si esteu pel carrer i us "caça" la càmera de google formareu part d 'un gran atles virtual.Vigileu el que feu!
Aquestes càmeres estan instalades en uns vehicles de color negre que ja circulen per Barcelona, Madrid, València i Sevilla, entre altres ciutats del món.
Google posarà a disposició de tots els internautes els milers d'imatges captades a Street View. En breu es podran veure fotografies a peu de carrer, de cada edifici i de cada vianant que hi passés en el moment del clic, potser fent alguna cosa que no vol que ningú sàpiga o en algun lloc compromés.
Aquesta eina pot ser molt útil si busques alguna adreça en concret (tipus com els mapes de QDQ), per inmobiliàries, turistes..., etc. Però fins a quin punt no vulnera l'intimitat de les persones que apareixen? Una cosa és penjar voluntàriament fotografies teves a la xarxa i una altra és que algú et faci fotografies sense el teu consentiment i les pengi!
A mi tot això em recorda una mica a la novela 1984 de George Orwell.Quina por!
Així que noies vigileu que ara Barcelona estarà plena de "cotxes paparazzis"!
Veig que estem cinefíles, malgrat no anar gaire al cine, últimament estic veient bones propostes, gràcies a la dvdteca de la sempre estimada Casa Àsia.
Us recomano aquesta pelí que en un to de poesia parla de la sencilles, la honestedat i aquella cultura de l´esforç avui en dia gairebé desapareguda al nostre primer món, on les coses s´han d´aconseguir ràpid i sense esforç...... un regal per als sentits.
Guten Tag!
Avui us recomano una pel·lícula que vaig veure ahir en DVD. Es tracta de la pel·lícula Gegen die wand (contra la pared), del director turcalemany Fatih Akin. La pel·li és molt recent, de 2004. És molt dura, molt. Tracta sobre les contradiccions de la tradició musulmana en el món occidental i sobre el buit que alhora suposa aquesta mateixa societat. Ens parla d'una noia molt jove d'origen turc que viu a Alemanya, en la seva particular presó familiar. Per fugir d'aquesta presó, l'única solució que troba és casar-se i ho demana a un desconegut, un desesperançat i marginal Birol Ünel, que també té origen turc i viu una turmentada mort en vida (valgui la paradoxa). La banda sonora és boníssima, tant la part turca com la part més occidental (ningú més que Sisters of Mercy pot evocar millor un estat tan absolutament corrupte i buit de l'ànima com el del protagonista abans de conèixer la Sibele, la seva futura dona). Segur que no us deixarà indiferents. Si podeu, mireu-la! Ara bé: té algunes escenes molt i molt dures. Esteu avisades!
Una amiga meva m'ha comentat que Google ha tret un nou buscador amb la finalitat d'ajudar a repoblar l' Amazones i els boscos de tot el món. Es diu www.ecoogler.com , i funciona igual que el buscador google.com
El més important és que cada vegada que l'utilitzem es farà una donació d'una fulla (moltes fulles fan un arbre).
Així que ja tenim una altra iniciativa a favor del medi ambient!
(mireu els comentaris d'aquesta entrada!!!)
Hola companyes i fidels seguidors!
Us passo un enllaç amb una de les meves obsessions musicals. Una cançó que últimament tinc molt al cap. Es tracta del binomi Nick Cave-PJ Harvey interpretant Henry Lee. Forma part del disc d'en Nick Cave, Murder Ballads, basat en assassins històrics que han deixat petja... Molt recomanable. Fa poc vaig estar al concert d'en Cave i vaig gaudir de tot l'esplendor d'aquest vell mestre que ha explorat els sentiments de culpa i el cantó més fosc de l'ésser humà des de més enllà dels 80. Molt recomanables els seus discos: Your funeral, my trial i The boatman's call (aquest és el meu favorit).
Au, a gaudir de la cançó!
Cliqueu aquí: http://www.pimpmyip.org/index.php/1110110A/13fcdffd2bd25707df5a7f53337563dfeaa2fba3bbf14b3dd074c3494d41a1e47053a29a40e582de15540
Qué el sorpren més de la humanitat?
Els homes 
- Perquè perden la salut per guanyar diners, després perden els diners per recuperar la salut.
- I per pensar ansiosament en el futur no gaudeixen el present, per el que no viuen ni el present ni el futur.
- I viuen com si no haguèsin de morir mai . . . I moren com si mai haguessin viscut.
Dalai Lama
Hola!
Aquí us poso unes fotos de la meva estada llampec a Berlin. Em va sorprendre la ciutat per la seva tranquil·litat, amplitud i a la vegada moguda cultural i alternativa... Crec que és una ciutat per viure-hi i per assaborir lentament... Coses que van valer la pena: les Taschelles (taller antiga casa okupa ara una mica deixada on pots veure els pintors en els seus tallers i prendre't una copa... quadres, escultures, gravats i expressions anònimes que van valer molt la pena i van deixar la seva empremta), la zona de l'Est (infinitament més interessant que la de l'Oest, pel que té de menys comercial i més "cultural"), passejar pels carrers i no sentir-te angoixada per soroll i estrès, el Reichstag (em va impressionar), el Monument a l'Holocaust, etc. etc.
Tchai Laddo, què tal el teu viatge?
Lago di Como
Duomo, Milano
Città alta, Bergamo
La màgia d'una veu. Russian Red és el grup de la madrilenya Lourdes Fernández que acaba de treure el primer disc "I love your Glasses". A mi m'encanten tots els seus 11 temes però no sabia si escollir aquesta cançó o la de cigarretes que tb podreu trobar al youtube o al seu espai personal myspace.
Aquest mes de maig actuaran al Primavera Sound de Barcelona :)
Un amic m'ha recordat que li vaig "presentar" al gran Ry Cooder i m'ha tornat el favor amb Xavier Rudd.
Aquest cap de setmana : 3 i 4 de maig ha tingut lloc a Barcelona el Fringe. I Qùe és el Fringe ("Al marge")? Anualment, durant un cap de setmana la música antiga passeja la seva diversitat de repertoris, instruments i nacionalitats per les places del Barri Gòtic i en alguns espais de la Ribera.Sento acaparar el bloc amb Om Shanti Om, però aquest video l'havia de compartir amb vosaltres!
El públic del Baff ha escollit OM SHANTI OM com la millor pel·lícula del BAFF. Us he de dir que em va encantar (ja us ho imaginaveu, no?Je, je, je!)Se'm va passar rapídissim! té bones cançons, guions, autoparodies que fan riure, intriga, misteri... És a dir de tot una mica!
Us afegeixo el comentari que han escrit al Bloc del BAFF:
Om Shanti Om! L’única producció Bollywood present a l’edició del BAFF 2008 ha guanyat el premi del públic i és una cosa que sempre es sap quan veus una pel.lícula així a la sala. La gent agraeix molt passar-s’ho bé i recompensa la bona estona votant massivament obra mestre o gairebé. Cap objecció. De tota menera, entrant en matèria i considerant la pel.lícula, alguns comentaris. Preguntats per una periodista no molt experta en cinema Bollywood, sobre si Om Shanti Om es sortia de norma o aportava algun plus, la resposta és: no. La pel.lícula de l’ex coreògrafa Farah Kahn no es surt ni un milímetre de les marques pautades per les grans produccions de l’India però ho fa de manera impecable i excel.lent. Els números musicals són més forts, més grans, més coloristes. Els actors són més estrelles que mai. L’ambientació i la producció són impecables (magnífica l’ambientació anys 70!). Però no deixa de tenir tots els tics que poden arribar a posar dels nervis als profans en matèria Bollywood.
Per altra banda, pel públic iniciat i pel públic desitjós de noves i fortes emocions, Om Shanti Om, funciona a un altre nivell, excel.lent també. La història de cinema dins el cinema funciona a la perfecció per incloure un munt de referències, al.lusions i citacions. El rol de Shahrukh Kahn bascula perfectament entre l’autoparòdia i el pallasso encantador que encanta a les platees. L’aparició d’un munt d’estrelles del Bollywood clàssic i actual desperta connexions amb la història que poden passar totalment desapercebudes als profans però que un s’imagina que a l’Índia deuen despertar xiscles histèrics entre l’audiència. La plasmació del sistema de sagues familiars davant i darrera de les càmeres il.lustra tota una manera d’entendre el cinema. En definitiva és un espectacle carregat de recompenses, que és el que també deu haver agraït el públic del BAFF.
I dos comentaris finals: Shahrukh està, com gairebé sempre, simpàtic i encantador, però no comença a semblar que hi ha un tap generacional i que sembla que no acaba de sorgir cap nova estrella masculina que li pugui fer ombra? I comença a tenir una edat (chapó per la reconstrucció del xassis practicada per a aquesta pel.lícula) i alguna escena evidencia que els seus pares a les pel.lis comencen a semblar sospitosament propers a la seva edat. I dos: les noies de Bollywood, en contínua successió, cada cop més maques, més primes, més joves. Però sense donar gairebé temps als espectadors a familiaritzar-se amb elles. Perquè a la següent producció, ja n’hi haurà una de més maca, més prima, més jove.
Us deixem el link als fons d’escriptori oficials d’Om Shanti Om, per qui vulgui donar color al seu ordinador. http://omshantiom.erosentertainment.com/om_shanti_om_gallery.htm
Bé, noies! Tenim una sessió de DVD pendent!
:P Thx!
Entrades
