Pis nou - La millor manera de fer neteja
Aviat començaré a viure al pis nou, ja ens queda poquet per acabar el trasllat... i tal i com vam aprendre a la puja de Casa Asia faré una puja a Ganesha per a començar una etapa plena de sort a la nova llar.
Imatge de Bulius.com
I una història:
En abril de 1992, Chris McCandless, de 24 años, se internó solo y apenas equipado por tierras de Alaska. Había regalado todo su dinero, abandonado su coche, y soñaba con una vida en estado salvaje. Cuatro meses más tarde, unos cazadores encontraron su cuerpo sin vida. Su historia, difundida en un reportaje de Jon Krakauer, suscitó una agitada polémica. Para unos, era un intrépido idealista; para otros, un loco y un ingenuo sin el menor conocimiento de la naturaleza. Pero, ¿por qué un joven recién graduado decidió cortar todos los lazos con su familia y perderse en una región inhóspita? Antes de desaparecer, Chris McCandless escribió a un amigo: "no eches raíces. No te establezcas. Cambia a menudo de lugar, lleva una vida nómada...No necesitas tener a alguien contigo para traer una nueva luz a tu vida. Está ahí fuera, sencillamente."
Entrades
9 comentaris:
Enhorabona! T'independitzes? Si necessites ajuda, ja saps... trucada i Lemontea in action!!!
jeje nooo de moment tinc clar que vull fer moltes coses abans de lligar-me a un pis. Ens canviem de pis de lloguer amb la family. Gràcies anyway ;*
Perli ja tindràs ganes d'acabar el trasllat eh?? mua
Es una bona manera de començar, sempre és una novetat i una oportunitat per millorar.En qualsevol cas és un canvi.
Respecte a l´ històrieta, veure món i no tenir lligams et fa ser més lliure, però més feliç? suposo que això va a gust del consumidor!
Omple de llum la nova casa, encara que sigui fosc i baixis 4 pisos!
La historieta és molt maca i crec que té bona part de raó. De vegades ens obsessionem (i en especial en aquesta cultura llatina) amb tenir un pis, una estabilitat, una vida en parella... i ens perdem créixer a nivell personal coneixent d'altres mons, maneres de pensar i gent diversa... Jo em vaig independitzar fa un parell d'anys (de molt gran), però, en un pis de lloguer, i tant de bo ho hagués fet abans! Ara, tinc clar que el dia que vulgui marxar d'aquí per viure en un altre lloc, ho faré.
Petons! A veure si ens veiem avui!
Que bé! Quin descans!
El millor de les mudances és que descobreixes totes les porqueries i coses innecesaries que arribes a acumular! Que amb 4 coses materials en tens prou!
Per que no ens enganyem..., que quan fas mudança la meitat de les coses acaben a les escombraries!
Respecte a l'història penso que seria maca si tingués un final feliç! La sensació de llibertat és un estat de la ment, no crec que anant d'un lloc a l'altre et pugui fer sentir més lliure que una tarda de diumenge de relax a casa teva per exemple. La llibertat és molt subjectiva! Hi haurà gent que preferira canviar sovint (sempre que els canvis no siguin fruit de les pors als compromisos,de no saber acceptar la realitat, de no saber trobar motivacions a la teva vida diaria...), i això els farà sentir-se lliures, d'altres en canvi només pensar-ho s'estresserien!
Tchai ladoo! Sense voler-ho, avui m'has fet de psicòloga, sí senyora! M'ha agradat la teva reflexió sobre la llibertat! Gràcies.
Tens raó Tchai Ladoo hi ha tants conceptes del que és la llibertat com persones al món :P A mi em costa entendre la gent que no canvia mai i a molts els costa entendre la meva adicció als canvis, confonent-los amb la fugida de la realitat. El problema és que també hi ha tants conceptes de realitat com cultures,societats etc.. Tot és taaaaan relatiu :)
jejejeje! i tant! Té de llimona, també són reflexions que m'he fet a mi mateixa durant molt temps!
Publica un comentari a l'entrada