L'últim Brahman

Per les amants de l’Índia avui tinc una recomanació i una curiositat:

Recomanació: el llibre The last Brahmin, de Rani Siva Sankara Sarma. Un llibre sorprenent malgrat estar una miqueta mal escrit . És una obra semi autobiogràfica plena de reflexions d’un pandit modern del sud de l’Índia que qüestiona l’ortodòxia bramànica.

La "curiositat" que m’ha fet dubtar dels meus coneixements sobre l’Índia - ¿El brahmans són hindús? jo creia que si ... fins que he llegit el següent:
El concepte "hindú" neix de l’establiment dels musulmans a l’Índia que van utilitzar la paraula persa hindú per a distingir els indis musulmans dels no musulmans. Més tard, amb l’arribada dels missioners i dels administradors anglesos la paraula es va utilitzar no tan sols per distingir als indis "hindús" dels musulmans sinó tb dels cristians, jainistes, budistes, sikhs..
Així doncs abans de l’arribada dels musulmans a l’Índia existien un conjunt de pràctiques religioses diferents entre si, que no es designaven amb el nom genèric d’hinduisme però que pertanyen al mateix espai civilitzacional. El seu origen en comú era l’adherència formal als Vedas. Al contrari que el budisme i el jainisme que es desvinculaven de qualsevol relació amb aquests escrits.
Per aquest motiu els bramans ortodoxos no es consideren a si mateixos hindús, raonen que les paraules hindú i hinduisme no apareixien a les escriptures (els Vedas), sinó que reflecteixen un fenomen modern posterior al seu Dharma etern.