L'altra dia, mira perquè venia al cas i estic orgullosa d'haver-ho superat amb rotunditat, li vaig confessar a una companya de feina que havia patit anorèxia durant dos anys. Uix, si tu no ets pas tonta, va ser la seva resposta.
Vaig passar d'explicar-li que n'era de simplista la seva reacció. Vaig passar perquè en aquesta societat hi ha massa gent que està massa preocupada per la feina, l'ambició i el diner i sovint no reconeix la sensibilitat.
No entenen que la ment regeix els nostres pensaments, accions, sentiments, paraules..No entenen que aquesta ment que ens acompanya fins l'últim sospir pot esdevenir la nostra pitjor enemiga, dins nostre.
És molt fàcil simplificar les coses quan no les has viscudes en primera persona. És senzill dir que les persones que hem patit aquest tipus de malaltia som persones superficials i només preocupades per l'aspecte físic. Però en la majoria de casos no és així.
La persona que cau en aquest pou acostuma a ser una persona molt exigent amb si mateixa i, sobretot, una persona molt sensible que escolta massa el que els demés pensen. Aquest és el quid de la qüestió. La gent. La gent parla, parla, parla...millor dit critica per no veure la seva pròpia gepa. Ho veig constantment.
No és perquè a la tele, al cine i a les revistes surtin cossos 10, gairebé tots retocats pel fotoshop i pel cirugià. No és que veguem cossos absurds de mides encara més absurdes i els vulguem imitar per vanitat. És per la gent intolerant, que des de la seva ignorància i enveja veu una persona i la posa a parir amb un despreci esfereïdor, com a aus de rapinya: uix mira aquesta quin cul..uix mira aquesta no val res, uix mira aquesta quina cara...Ho veig cada dia, ho sento cada dia. Per la seva hipersensibilitat malaltissa, l'anorèxica engradeix fins l'absurd aquests comentaris de gent absurda i dins seu ressona com a eco una cançoneta: ningú t'estimarà si ets grossa, ningú, ningú...
És per això que des d'aquí vull agrair públicament a totes aquelles persones que mai m'han fet cap comentari feridor, ni m'han faltat el respecte, ni m'han trepitjat, ni s'han rigut de mi. Vull agrair la sensibilitat i l'amabilitat que manca a cabassos en aquest món. Sense vostès el món seria una mica més fosc del què és. Sense vostès el meu món seria més fosc del què va ser.
Us apunteu al nou tipus de meditació per aquells que no tenen temps? Ha arribat el Breathwalk!!
"Aguanta, aunque estés solo y todos estén contra ti. Míralos directamente a los ojos, aunque estén congestionados de sangre. No tengas miedo. Ten confianza en esa pequeña voz del corazón que te pide estar dispuesto a abandonar todo y a todos. Debes estar dispuesto a morir para dar testimonio de lo que proporciona sentido a tu vida." 
Entrades
