Aniversari Flor de Te

Per celebrar els 30 anyets de Flor de té vam anar al Market (Comte Borrell 68), un restaurant de la mateixa cadena de la Casa de la Rita però més "luxós". El menjar estava mooolt bò, sobretot els postres ( el meu Chocolata passió estava super bò!!) i el preu força assequible. Ben triat !!!! Llàstima el tema aquest dels torns...

Flor de té no et podràs queixar eh!! El millor regal.. el del teu tete ;)

Acabem fent un te a la Rambla del Raval :) en un local que m'agrada força - El Cafè Delicies (els tes són força bons i el lloc té un no se què especial) .

Maribel hi faltes tu a la foto ;)

30 anys no són res o la teoria de la relativitat

D'aquí res faig 30 anys. Estreno 3. Com passa el temps. Ara m'ha donat per fer balanç del què han estat aquestes 3 dècades de la meva vida. Bé, hi hagut temps per a tot.

La meva infància va ser com la de moltes nenes, filles de fills de la postguerra. Els pares intentaren donar-nos el que ells no van tenir, perquè els seus pares lluitaven per sobreviure a les seqüel.les de la Guerra Civil. Bé, potser la meva infantesa va ser una mica diferent: els meus pares no s'entenien i no recordo cap imatge d'ells feliços, junts i contents. Sortien de famílies ben traumatitzades i ells no van saber entendre's i va ser pitjor el remeï que la enfermetat: desconfiança, mals rotllos, bronques, alcoholisme, falta de comunicació...i finalment l'adéu, la separació.

La meva mare va lluitar com una lleona per normalitzar al màxim la vida del meu germà i la meva, però és clar...les coses de vegades no són com les planejem, no?. Tot i així de petita, recordo haver estat una nena molt de la broma i amb el cor alegre.

La meva adolèscencia va ser bastant rebel, ei no us penseu que em va donar pel vandalisme, les drogues i el rockandroll, simplement em trobava fora de lloc, incompresa...però en això consta la adolescència, no?.

Als 18 la cosa ja va anar empitjorant. La meva cosina Esther, que acabava de ser mare de la meva Judith va morir el dia de Reis de 1995.

Va ser un punt d'inflexió a la meva vida. Vaig deixar de creure en Déu, en la justícia i en la sort. Plorava sovint i em sentia impotent perquè voldria haver estat jo qui s'hagués mort i no ella, que era una criatura celestial. Encara avui penso en ella.

Suposadament, aquest fet traumàtic va materialitzar la malaltia crònica que pateixo. Vaig començar a obsessionar-me amb la perfecció: volia treure notes excel.lents, tenir un cos esbelt, tenir nòvio com mana la societat...i l'únic que vaig aconseguir va ser depressions que gairebé em costen la carrera, anorèxia durant 2 anys i acceptar relacions amb carallots que s'atrevien a sortir amb dues noies al mateix temps (sense que ho sabéssim clar) entre d'altres delicadeses.

Ja farà tres anys que em medico, tot i que fa 10 que pateixo l'enfermetat. Alguns li diuen TOC, altres la malaltia silenciosa...ja que els rituals i els pensaments que et provoquen són sovint tan absurds que ni el mateix malalt atreveix a sortir del seu patiment en silenci: comprovar 1000 vegades si has tancat bé un envàs o el foc de la cuina, no poder tocar certes coses perquè provocarien una catàstrofe en tu...

Malauradament, la mort prematura ha visitat més cops la meva família: el meu oncle va morir d'un derramament cerebral i la seva filla, uns mesos després en un tràgic accident de trànsit. I aquest gener, aquell gran desconegut que era el meu pare, aquell ser traumatitzat, estrany i solitari va morir d'un atac de cor. Com a mínim vaig estar amb ell cada dia dels 15 dies que varen precedir al seu adéu. el trobo a faltar, més del què m'hagués pogut imaginar mai.

Ja sé que fins aquí, això sembla una drama, però si miro al món, aquest món que ens l'estem carregant...sé que sóc una privilegiada, sóc afortunada de tenir mitjans. La tragèdia m'ha fet valorar la normalitat. He rebut una bona educació, tinc menjar a taula, he estimat i m'han estimat...i finalment he trobat el secret de la felicitat.

La felicitat no et visita sempre, ni dura tota la vida. Està en les petites coses. Està en una nit de llamps al llit, en una dutxa calenta, en un cafè amb llet i un croassant de xocolata, amb una carícia de la mama, en un riure d'una amiga, en una melodia celestial, en un viatge a l'estranger, en una tarda amb els cuquis, en un llibre, en un menjar...tot això és en definitiva bocins de felicitat. Sigues feliç amb tu mateix i estaràs preparat per fer feliç, o com a mínim a estones. :)

Facto Delafé y las Flores Azules "La fuerza"

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL - Jaume Sisa

Us enrecordeu d'aquesta cançó? :p

Fa una nit clara i tranquil.la, hi ha la lluna que fa llum,els convidats van arribant i van omplint tota la casade colors i de perfums.
Heus aquí a Blancaneus, en Pulgarcito, els tres porquets,el gos Snoopy i el seu secretari Emili, i en Simbad,l'Ali-baba i en Gullivert.
Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.Hola Jaimito, i doña Urraca, en Carpanta, i Barba-azul,Frankenstein, i l'home-llop, el compte Dràcula, i Tarzan, la mona Chita i Peter Pan.
La senyoreta Marieta de l'ull viu ve amb un soldat,els Reis d'Orient, Papa Noël, el pato Donald i en Pasqual, la Pepa maca i Superman.
Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum.
A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú. Bona nit senyor King Kong, senyor Asterix i en Taxi-Key,Roberto Alcazar i Pedrín, l'home del sac, i en Patufet,senyor Charlot, senyor Obelix.En Pinotxo ve amb la Monyos agafada del bracet,hi ha la dona que ven globus, la família Ulises, i el Capitán Trueno en patinet.
Oh, benvinguts, passeu passeu, de les tristors en farem fum.A casa meva és casa vostra si que hi ha cases d'algú.A les dotze han arribat la fada bona i ventafocs, en Tom i Jerry, la bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick,i l'emperadriu Sissi.I Mortadelo, i Filemón, i Guillem Brown, i Guillem Tell, la caputxeta vermelleta, el llop ferotge, i el caganer,en Cocoliso i en Popeye.
Oh, benvinguts, passeu passeu, ara ja no falta ningú,o potser sí, ja me n'adono que tan sols hi faltes tu.També pots venir si vols, t'esperem, hi ha lloc per tots. El temps no conta, ni l'espai, qualsevol nit pot sortir el sol.

Festival de Sitges

L'objectiu era anar al festival de cinema de terror però.. al final no va poder ser.. espero tornar a tastar un caipiroska taaaan bò!! :p

La Granota del fons del pou

Hi havia una vegada una granota que vivia en un pou. Un dia, mentre la granota jugava saltant al fons del pou, comparegué una tortuga que venia del mar.

La granota mirà cap a la tortuga i li preguntà:

- Ei, has vist com en sóc de feliç vivint aquí? Quan estic content, em quedo al fons a jugar; quan me’n canso, torno cap amunt a descansar; quan vull nedar, em llenço al fons i nedo cap aquí i cap allà; i quan vull passejar, camino pel fang. Què et sembla, qui es pot comparar amb mi? Sóc el rei d’aquest lloc, la vida em somriu; per què no vens cap aquí?

La tortuga se l’escoltà i decidí intentar-ho. Però no s’hi veia en cor, era com si tingués les potes clavades a terra, així que s’ho repensà i li digué a la granota:

- Has vist mai el mar? Fa milers de metres d’ample i centenars de metres de profunditat. Vivint en tan gran immensitat sí que se n’és de feliç!

La granota, en sentir les paraules de la tortuga, es sorprengué molt i reflexionà:

- Oh! Allà fora hi ha un món tan gran com aquest!

Extret de: Amu Daria

Myanmar

Sobren les paraules i falten les accions... com tot en aquesta vida.

Vacances

Bé, noies durant aquests dies dubto que pugui escriure al bloc...perque estic de VACANCES!!! yupiiii!

Fins la tornada!

L'espectacle de Bollywood

Com ja sabeu algunes de vosaltres...,per la Mercè vaig participar en el super espectacle del Club Masala! jejeje!! Una Sheri Star per unes hores...!

Aqui estic amb l'Eva!

October Fest amb les estupendes

Aquest finde vaig quedar amb unes quantes noies inteligents, guapes, simpàtiques, amb personalitat,criteri, bon gust.. etc , etc.

La Noe del PG i les noies "estupendes" . Les podeu veure a la foto!!!

Amb la Noe vam anar a fer un té a l'Avinguda Gaudí i vam fer una mica el "guiri" fent-nos aquesta foto!

Amb les noies super estupendes vam celebrar el cumple de la Marieta (3 Octubre) fent una October Fest!

I jo em pregunto... com pot ser que la majoria de nosaltres encara no hagi trobat un "home" o alguna "cosa potable que se li pugui semblar" per compartir la resta de la seva vida? (que romàntic!)



Potser els hi fem por? massa preparades per la vida? massa ESTUPENDES? Jejejeje...!!!

Bé, jo ara estic bé sentimentalment però mai se sap... Així que també m'identifico amb vosaltres! ;-)

A qui us recorda la Tarta de Maduixa??

La por que ens paralitza

«Solo una cosa vuelve un sueño imposible: el miedo a fracasar»


PAULO COELHO, escritor brasileño


Publicat per Tchai Ladoo

Sessió de fotos a la teteria Jazmín

Quines dones més misterioses... jejejeje...



Una miqueta de té...?

La Té Blanco obrint el seu regal... Una tetera! (com no!)

Més nenes del té...!





Que sexys... en aquesta imatge "estil Chica Bond"!

ummmmmmmmmm!!! Que guapes! jejejeje!!!(;-)

Publicat per Tchai Ladoo

Dia de la No - Violència

Avui,2 de octubre és el Dia Internacional de la No Violencia, en conmemoració al neixament de Mahatma Gandhi. Felicitats Gandhiji! Aquest dia està pensat amb la idea de promoure una cultura de pau, seguretat, tolerància, i no violència.

A la plaça Universitat avui de les 19 a les 21 horas es farà un homenatge a Mahatma Gandhi, M. L King y Silo, referents de la No-Violencia. S'instalaran taules informatives de diferents grups, asociacions o partits.

Frase per pensar

«El saber y la razón hablan; la ignorancia y el error gritan»

ARTURO GRAF, escritor y poeta