Viure la realitat

No visc ara en un somni, doncs encara em manquen coses que voldria fer i no puc, perquè la vida em posa un mur, no m'ho puc permetre o les conjuncions astrals són capritxoses i no quadren les òrbites.

Però ara no visc tampoc en un malson, atès que estic tranquil.la, amb PAU, moolta pau, que em mancava i trobava a faltar. Visc rodejada de comoditats, tinc salut, família dolça, amigues tendres, intel.ligència i una capacitat il.limitada per estimar...i hi ha tanta gent en el món que pateix fam, sed, soletat...al seu costat sóc immesament afortunada.

Ara visc doncs, en la realitat, desperta, amb els ulls ben oberts. Sentint el sol com m'escalfa i em crema, respirant les olors de la natura i les pudors de la ciutat, veient bellesa i desgràcia, sentint música i plors, tastant coses dolces i amargants...de tot una mica, perquè així és la vida, com un mosaic. Hi ha moment que les coses positives guanyen i n'hi ha d'altres que la foscor et posa un parany.

Buscar l'equilibri, el punt mitjà, és un estat abastament buscat pels homes, però malauradament resulta difícil d'obtenir, perquè la raça humana es decanta pels extrems, pels pols, per la radicalitat i l'excès o el defecte.

Tractem, de ser plens en aquesta justícia vital i trobar-nos acompanyats en el mals moments i trobarem el secret, el secret de la felicitat en la realitat. De totes maneres, és tan bonic sommiar...