El princep - gripau i el desamor
El desamor arriba de sobte! No te l'esperes...És com l'amor! Quan menys el busques el trobes!Estar enamorat és sensacional!!! Aquest formigueix a la panxa, els ulls brillants i aquesta espera interminable a trobar-te amb el teu amant!...i quan el trobes, l'explosió! Romandre en silenci i dir-t'ho tot!
No obstant no pots dependre d'aquest estat per ser feliç! T'has d'enamorar de tu mateix..., i procurar no dependre dels sentiments dels altres per estar bé (reconec qué és força difícil!).
Aquesta necessitat de sentir-nos estimades no ens fa llençar-nos a la piscina a cegues a vegades?
Realment ens enamorem de la persona o del que aquesta representa?és a dir de la sensació d'amor?
Tot és molt complicat...No us sembla?Serà per això que l'amor és font d'inspiració de molts artistes i pensadors?
Bé, ànim noies que el nostre “princep – gripau” ens espera algun lloc!
Entrades
3 comentaris:
Aix, quina raó tens
perquè jo d'ell no estava enamorada
era del mateix amor que ho estava
i ell s'ha anat per sempre
però jo no estic sola doncs un munt de cors plens d'amor em rodejen.
Us envio una pluja de petons
Sí, i tant...! Ens enamorem de l'amor!
Millor soles que mal acompanyades!
Jejeje tinc la sort de tenir les coses molt clares en aquest sentit.. m'enamoro de la persona i no de l'amor.. per això porto tants i tants anys sense sortir amb ningú!!! :p
ànims floreta que això passarà aviat, ens tens a nosaltres, que no és poc :*
Publica un comentari a l'entrada