Desert Dream (Hyzgar) - BAFF

Producció Mogola-coreana- francesa, 2006, 35 mm, 123 min.

Pel·lícula subtil i minimalista, amb escàs diàleg, encara que com en moltes d'aquestes pel·lícules els silencis diuen molt més que les paraules, de fet les paraules en si no tenen cap significat, són buides i poden no ser certes. Un silenci és la pura expressió de l'essència present.

És una obra que es situa -crec- a l'estepa de Mongolia, a prop de la frontera amb Xina, protagonitzada per una dona i un nen norcoreans que fugen del seu país i un home que s'ha impossat la missió d'aturar la desertització de l'estepa plantant arbres.

Mostra l'intent de comunicació entre persones de diferents cultures que viuen forts drames personals.

Zhang Lu, director xinès d'origen coreà i guanyador del Durió d'Or del BAFF 2006 amb "Grain in Ear", tracta amb una increible senzillesa temes com els problemes de Corea del Nord, la migració, el canvi climàtic, el contrast del món rural i urbà, el sexe, els somnis, l'esperança, la desesperança i l'acceptació dels fets tal com venen donats per la vida.

Està tan plena de simbologia que hi ha moltes coses que no he entès, per exemple.. al final es veu un pont nu, quan la càmera dóna una volta de 360º es torna a veure el pont plè de cintes blaves onejant al vent.. O quan es veu una escena on la protagonista surt de nit nua per passejar...

ps, a veure si l'any que ve em tornen a tocar entrades ;)