Avui és Sant Jordi, el patró dels enamorats a Catalunya gràcies a la gran gesta del sant de salvar la princesa del drac. Per Sant Jordi, el noi li regala una rosa a la seva “princesa” i aquesta li regala un llibre.
A continuació un detallo la llegenda de Sant Jordi:
La llegenda catalana del drac i la princesa
Sant Jordi era un soldat romà nascut a Capadòcia (Turquia) i és el gran protagonista d’una gran gesta cavalleresca que se situa a Líbia, però que la tradició catalana creu esdevinguda a Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria l’estrall a tort i a dret. De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir bé, però el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deixés menjar per aquell monstre. Tot el veïnat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. Així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n devia sentir satisfeta, ja que deixava de fer els estralls que havia fet abans. Però... vet aquí que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el veïnat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.
Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digué que fugís ràpidament, ja que per allí rondava un monstre que així que el veiés se’l menjaria. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i així alliberar del sacrifici de la princesa, com també a la ciutat de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llança el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, lligà el monstre pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i la fera seguí tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els veïns de Montblanc havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que rebé amb els braços oberts a la donzella i el cavaller. A la plaça major del poble, els veïns van acabar de rematar aquell ferotge animal.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, però que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella ciutat era perquè havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que honressin i veneressin Déu tal com mereixia. Desaparegué misteriosament tal i com havia vingut.
Aquesta, és , la versió catalana ambientada a Catalunya, de la cèlebre llegenda de Sant Jordi Curiosament, en aquesta versió catalana, es diu que aquest acte heroic es va arribar a conèixer per tot el món, i que l’emperador romà va fer cridar a Sant Jordi, que era soldat seu, perquè li expliqués la raó d’aquella gesta. Ell, sense cap mena de problema, li va dir que ho havia fet per revelació divina, de Déu i del seu fill Jesucrist. Això va irritar a l’emperador i el va fer matar per declarar-se cristià.
També havia escoltat que de la sang del drac va sorgir una rosa vermella, d'aqui vé que es regali una rosa a les dones!La rosa té dues característiques: el color vermell, que simbolitza la passió, i l'espiga de blat que és entesa com la fecunditat. D'aquí que sigui un bon element per regalar a una persona enamorada.
Per altra banda avui també és la festa del Dia del Llibre, que per cert, té orígen a Catalunya. Va començar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoració del naixement de Miguel de Cervantes El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho aceptava i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instiuïa la "Fiesta del Libro Español". L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. Més tard, el 1995, la Unesco instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla i William Shakespeare. Tot Catalunya es vesteix de roses i llibres. Els passeigs i carrers principals estan plens de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebració.
Bé noies! Bon Sant Jordi tan si teniu cavaller com no!
Entrades
