Benjamin Creme i Maitreya

Aquest cap de setmana passat va venir a Barcelona Benjamin Creme.Aquest home d'aspecte amable és un pintor, escriptor i esoterista escocés que va viatjant pel món preparant a la gent sobre un futur succés d'importància històrica. Diu que Maitreya, l'instructor del món es manifestarà a la terra. Bé, és una mica difícil de creure i per aixó lluita contra els escèptics.
Organitza conferències i tallers de "meditació de transmissió". Aquesta consisteix en que ell és il·luminat per Maitreya i a través del seu cos va alimentant espiritualment a tots els participants. El diumenge ens vam reunir més de 200 persones. Després d'una conferència de 2 hores vam iniciar la meditació.Vam formar una cadena donant-nos les mans i ens vam concentrar en el xacra de dalt del cap (no recordo el nom). Així durant dues hores...

Va ser molt relaxant...Potser massa llarga.

Erem molta gent i es va notar l'energia... (no sé si de totes les persones meditant o del propi Maitreya)

Si esteu interessades hi ha grups de Meditació de Transmissió.

SOLAS

Un dia passejant per la biblioteca va arribar a les meves mans un llibre de la Carmen Alborch, titulat Solas, gozos y sombras de una manera de vivir. Aquest diu moltes coses interessants..., com les següents:

• ¿Cuántas de nosotras estamos encuadradas en la categoría de mujeres solas?Y ¿por qué lo estamos? Creo que mayoritariamente estamos solas porque no nos conformamos. Vivimos acompañadas mientras dura el amor, mientras se mantiene el deseo, mientras sentimos el placer de estar juntos y nos consideramos satisfactoriamente queridas, mientras perduran la complicidad y el respeto.

• Estar solo no es lo mismo que sentirse solo, ni vivir solo lo mismo que estar aislado o ser solitario. Las distintas gamas de este sentimiento van desde la satisfacción a la transitoriedad, de la situación elegida a la impuesta, de lo momentáneo a lo duradero, de lo coyuntural a lo estructual, de lo superficial a lo profundo o terminal. Se suele decir que nacemos solos y morimos solos, esto es, que los dos actos supremos a los que el hombre se enfrenta, alfa y omega de su existencia, están marcados por la soledad.

• Nuestro destino en la vida es el logro de la felicidad, inalcanzable en términos absolutos, y su hallazgo generalmente ha de disfrutarse en compañía, por ser la persona un animal esencialmente social. Así el prestigio personal culmina en la medida que somos capaces de proporcionar placer y satisfacción a nuestros semejantes, y nuestro éxito nunca se alcanza sin la plena confirmación de quienes nos rodean. (lamentablement... Per qué depenem tant de les opinions dels altres per ser feliç?)

• “Mientras más aumentan sus apegos, más crecen las penas del hombre”

Bé noies que no hi ha res com ser lliures...i estar "soles , és a dir sense parella, no significa que tinguem una vida desastrosa, je, je,je! Penseu que les dones solteres del segle passat ho tenien molt pitjor... Havien tants prejudicis i tabús!

Dola Re Dola - Devdas

Devdas és una història d'amor d'aquelles que t'obliguen a tenir el paquet de kleenex a les mans, un drama en tota regla. Molt ben interpretada per les dues grans estrelles de Bollywood Aishwraya Rai i Shahrukh Khan, i com no amb uns números musicals fantàstics. M'ha costat triar l'escena.. :P

Presoners?

Il·lustració Jan Saudek

"Nous sommes prisonniers à la fois de nos cultures et de nos organismes, et il faudrait chercher, s'il y en a, des vérités plus profondes, des au-delà de cela".

Ruptures de silence - Rencontres avec André Coutin/ Eugène Ionesco

Eugène Ionesco és un dels pares del teatre de l'absurd. Les seves obres a part de ridicultizar les situacions banals, parlen d'una manera tangible de la soletat dels humans i la insignificància de la seva pròpia existència.

Main Hoon Na -

Aqui teniu una de les meves cançons preferides "Tumse Milke Dil Ka", pertany a la pel·licula Main Hoon Na. Us recomano la pel·li ja que és molt divertida, té de tot...aventures, acció,amor i còmedia!i com no!bona música!

Any Nou xinés

Foto: Tchai Ladoo. Dos Lleons ballen a la Diagonal

Ja se sap que els xinesos no poden ser menys que els tibetants..., així que també van celebrar l'Any Nou! Va ser ahir a Casa Àsia.
Realment no us puc explicar gaire perquè no em vaig quedar molta estona. Havia moltíssima gent i era una mica agobiant! Amb esforç vaig arribar al pica - pica que s'havia preparat per l'ocasió. Vaig agafar una cosa taronja-vermella d'un gust i textura indefinible (que encara no sé que era) i 4 boletes amb llavors de sesam! (que tampoc sé que era! però estava bo!).
Després vaig veure la Dansa del Lleó! Consisteix en que dues persones es disfrassen de lleó de colors i van ballant al ritme d'un tambor i d'uns platets. Va ser divertit! Això ho van fer al carrer i després ja van entrar a Casa Àsia.
Ja no els vaig seguir...., vaig tenir prou amb l'espectacle del carrer i les 4 boletes! je, je, je!

Losar

Foto: Tchai Ladoo. Nois i noies tibetants cantant una cançó

Losar és l'Any Nou tibetà. Diumenge vam celebrar a la Sedeta l'entrada a l'Any 2134, l'any del Porc de Foc.
LO significa Any i SAR nou, i és una celebració molt important pels budistes d'arreu del món!
A la Sedeta vam disfrutar de diverses actuacions de joves tibetants. La majoria eren voluntaris no professionals però ho van fer molt bé..., van cantar cançons tradicionals tibetanes i van fer coreografies de Bollywood! També vam tenir la presència de cantants professionals tibetants i del Màgic Andreu amb els seus trucs. Com no tampoc van faltar les paraules de T. Wanchen. Aquest home és una font de saviessa i de bon humor!

El Liceu

Dissabte passat van ser portes obertes al Teatre del Liceu. I com no! Allà estava jo aprofitant les gratuitats que s'ofereixen a la nostra ciutat! L'última vegada que vaig entrar al Liceu va ser en una visita escolar abans de l'incendi de 1997! La veritat és que el recordava pràcticament igual a com està ara, la platea està idéntica! Una restauració fantàstica!
Una dona voluntària del Liceu ens va fer una visita guiada (pel meu gust una mica curta però ja se sap que quan és gratuit..). Vam veure diferentes sales, entre elles la dels miralls (que es pot llogar!), accesos i la platea...
Ara em queda visitar el Liceu per disfrutar d'una Ópera! en tinc moltes ganes! A veure noies si estalviem i anem un dia. Per cert! a les cadires hi ha traductors simultanis de l'obra en català, castellà i anglés!

Prozac Nation (2001)

Avui he vist aquesta pel.lícula basada en la novela d'Elizabeth Wurtzel. Suposo que les pelis són com els llibres, n'hi ha una adequada per a cada estat d'ànim , per a cada moment de la vida i per a cada persona. La conexió perfecta i complerta només existeix quan ella t'escull i tu obres la ment i l'ànima per fondre-t'hi, per endinsar-t'hi com si es tractés de la teva propia vida.
Algunes frases que m'han agradat:

• Quiero olvidar todo lo que me ha ocurrido antes, quiero detener el tiempo para siempre.


• ¿Cómo te arruinaste? Gradualmente y luego de repetente, así es como aparece la depresión, te despiertas una mañana con miedo a vivir.


• Quería explicarle a Noa lo agotada que estoy, incluso en mis sueños, lo cansada que me levanto, como me estoy ahogando en una especie de ola negra, de todos modos él no quiere saberlo.


• Soy como un modelo defectuoso y no te das cuenta hasta que llevas un tiempo conmigo.
  
• Quiero ser normal como la gente que si se corta se pone una tirita y sigue andando, yo sigo sangrando.


• Sueño con todo lo que me hubiera gustado decir, todo lo contrario de lo que salió por mi boca.


• Esperar, esperar , esperar, esk él no lo sabe? tiene que ser mi salvación.

• Querer de verdad: el amor de verdad es total, es a vida o muerte , es como si te fueras a morir cuando estas separado pq la necesidad es tan pura, tan completa.


• Me pondré bién y hay un motivo. Yo lo llamo la casa del crack donde vengo a pillar, la Dra. es mi camello, parece que ahora todos los psiquiatras trafican con eso, es una nación de prozac, los Estados Unidos de la depresión.


• Ojalá la vida fuera un poco más como en el cine, quiero que un ángel venga a mi como le ocurre a James Steward en lo que es bello vivir siempre he esperado este momento de luz que me liberase y cambiase mi vida para siempre pero él no vendrá, esto no ocurre así.

I com sempre la Cristina Ricci fa una actuació perfecta. Si jo fos directora de cinema ella seria la meva mussa.

La meva pregunta: pq els paisos del primer món tenim un % tan alt de gent amb depressions?Tan sols als Estats Units s'extenen més de 300 milons de receptes a l'any de prozac i altres antidepressius. Potser abans la religió i la fe eren el substitut del prozac?
Què està passant?

Un Buda

Un Buda, és una pel·licula argentina sobre un noi que sent la necessitat de seguir una vida espiritual. Junt amb la seva nòvia marxen a un Temple budista de l'escola Zen (japonesa).

Recomano la pel·lícula! Et venen ganes de fer una estada en un temple!

Actualment la fan al cinema Verdi

Festes de Barcelona

Aquest Cap de Setmana passat van ser les Festes de St. Eulàlia, la copatrona de Barcelona. Es van organitzar diverses activitats per la ciutat: cercaviles, correfocs, castellers, concerts, jocs, espectacles...etc i etc

La fotografia és del Sol i la Lluna , dos gegants ben simpàtics!

Erotisme: classe nº2

Avui dedicarem el post al plaer femení. Donarem algunes instruccions als nois pq aprenguin (si encara no en saben) a estimular el nostre clítoris.

El text està extret d'un llibre genial Tu sexo es tuyo de Sylvia de Béjar.

• "¿Cómo abordar su clítoris? En líneas generales, se puede afirmar que la mayoría detestamos que vayáis directamente por nuestro glande clitoriano, preferimos que nos estimuléis sobre el capuchón que lo protege, bordeándolo en círculos, desde alguno de sus lados, incluso por debajo (donde se unen los labios menores).


• En caso que sí le plazca la estimulación directa sobre el glande, retira el capuchón con una mano o pídele a ella que lo haga.


• Diferentes toques. Las siguientes técnicas tienen buenaacogida ( esencial usar lubricante):

1. A dos manos. Desliza tu mano, con los dedos relajados, desde la parte inferior de la vulva hasta el monte púbico. Antes de que llegue al final del recorrido, tu otra mano deberá haberlo iniciado. Repetir varias veces.
2. También puedes ocuparte de sus labios menores, deslizando tu dedo índice por ellos. No has de presionar mucho, en la ligereza del toque está lo excitante. Otra variante: valiéndote del índice y el pulgar puedes apresarlos, recorrerlos, presionarlos e incluso estirarlos ¡ suavemente!
3. Coloca tus dedos ligeramente separados sobre su zona clitoriana y ve presionándola, masajéala con movimientos circulares o hazla vibrar moviéndolos rápidamente. Según como estés colocado podrás apoyar la palma de tu mano sobre su monte púbico.
4. Con tus dedos corazón e índice o, mejor aún, índice y pulgar coge su clítoris y muévelo: arriba-abajo-arriba o rotaciones.
5. Desliza lentamente la yema de tu dedo corazón entre sus labios menores (puedes partir desde la apertura vaginal si lo deseas) y estimula su clítoris (con movimientos verticales, laterales o en círculos). A veces es más efectivo usar dos dedos: añade el índice. Puedes ayudarte de la otra mano para separar los labios mayores y estimular el pubis.
   

• ¿Qué pasa con la intensidad? ve poco a poco. Prueba y pregunta.


• Muy importante: mantén el ritmo. Intenta ser constante. También ha de serlo la forma en que la estimulas, o sea que no se te ocurra probar todos los toques en una misma sesión."

Bé, crec que per avui n'hi ha prou. El cos femení és tan complexe i té tantes possibilitats per obtenir plaer que donará per moltes més classes.

ps jeje tocava un altre tipus de foto però aquest noi està... ;P

The Aliens

Pintura Xue Yanqun

You may not believe it but

there are people who go through life

with very little friction of distress.

They dress well, sleep well.

They are contented with their family life.
They are undisturbed and often feel very good.

And when they die it is an easy death,

usually in their sleep.

You may not believe it

but such people do exist.
but I am not one of them.

Oh no, I am not one of them,

I am not even near to being one of them.

But they are there
and I am here.

Charles Bukowski, The Last Night Of The Earth Poems

El "toreig".. art o ASSASSINAT?

Després de comentar-ho amb l'Anaid, hem decidit dedicar aquest post a tots aquells animals que pateixen la tortura per culpa de gent sense escrúpols que assassinen en nom de la tradició o fins i tot en alguns casos en nom de l'art.

Adjuntem un mail que corre per la Net :

Hoy he buscado un gato, he cogido uno que he visto por mi calle, lo he tenido encerrado a oscuras en una habitación durante un tiempo, para cabrearlo. Al rato, lo he sacado a un patio interior que tengo, para que no pudiese escapar y ha estado correteando por el patio un buen rato.

Yo lo dejaba, para que se cansara y no diera mucho el coñazo. Como veía que tenia más reflejos, más habilidad... vamos que iba para largo le he empezado a clavar unas agujas de estas de coser... a ver si las heridas conseguían pausarlo. El caso es que si, se ha empezado a cansar, esta claro que esas heridas en el lomo y esa sangre cansan a cualquiera, así que antes de que muriera y cuando he visto que su agonía era la justa como para no enterarse de quien estaba cerca, he cogido un hierro afilado y ZAS, he acabado con su vida atravesándolo.Me siento muy orgulloso, me he divertido mucho.

Si cambias GATO por TORO, en vez de un hijo de puta maltratador de animales sin sentimientos ni escrúpulos, ¿Que sería? ¿un maestro?, ¿me sacarías a hombros?
El TOREO es una forma más de ASESINATO ANIMAL.

Web antitaurina: www.pacma.net

PS: No parlem en nom de totes les Chicas del Té pq desconeixem la seva opinió respecte al tema.

Casualitat

Fotografia Philippe Halsman

Creieu en les casualitats? el nostre destí està predeterminat? el podem canviar?

"-Nacemos por accidente en un universo puramente casual. Nuestras vidas están determinadas por combinaciones totalmente fortuitas de genes. Cualquier cosa que ocurre, ocurre por casualidad. Los conceptos de causa y efecto no son sino falacias. Existen sólo causas exteriores que conducen a efectos aparentes. Como en realidad ninguna cosa se deriva de otra, nadamos todos los días en los mares del caos, y no se puede predecir nada, ni siquiera lo que va a ocurrir el instante inmediato.
-¿Piensa usted de esa forma?En ese caso, le compadezco, pues su vida debe resultar lúgubre, aterradora e incómoda.Creo que, en una determinada etapa de mi vida, yo pensaba así; cuando tenía unos diecisiete años y el mundo me parecía hostil e incomprensible"

Robert Silverberg: El hombre estocástico

Les dues Fridas

Poco después del divorcio entre Frida Kahlo y Diego Rivera, realizó la artista este autorretrato constituido por dos personalidades. Aquí meditó sobre la crisis matrimonial y la separación. La parte de su personalidad adorada y amada por Diego Rivera es la Frida mexicana con traje de Tehuana, la otra Frida está ataviada con un vestido más bien europeo. Los corazones de ambas están al desnudo y se mantienen unidos por medio de una única arteria. La parte europea de Frida Kahlo, despreciada, amenaza con desangrarse.

He trobat aquest quadre de Frida per casualitat (o hem de creure que res és casual?) i m'ha fet somriure. És cert que les dones normalment tenim dues personalitats? una quan estem en parella i l'altre quan som simplement nosaltres mateixes, independents?

Sanguit Ananda

Diumenge al matí, la Luisa i jo vam assitir a un concert de Bhajans, "cants devocionals hindis". Ens vam sentir molt comodes amb les cançons i es va crear un clima de relaxació molt agradable. Vam fer un petit taller de musicoterapia força interessant. Aquestes cants t'omplen l'esperit d'energia!

Tenia motes ganes de ballar però em vaig reprimir, je, je, je!! Això si vaig tornar caminant a casa i el camí se'm va fer molt curt recordant fragments dels cants!

Els dijous a les 19:30 h fan tallers de musicoterapia al centre de ioga Sahaja! No descarto apuntar-mi un dia! no diuen allò que "qui canta els seus mals espanta"!!!

Una gossa simpàtica

Ens vam trobar una gossa simpàtica al nostre camí...

Fumiyoshi Kobayashi

Fumiyoshi Kobayashi és un músic japonés molt popular al seu país. Toca el shamisen un instrument típic d'aquest país. Dissabte a la tarda vam assistir a Casa Àsia al seu únic concert a Espanya. Tot i que va ser una mica curt, va estar molt bé i ens va agradar molt.

Impregnades per les màgiques melodies nipones vam sortir molt relaxades!

Perruqueria

Dissabte al matí, la T blanco, la Luisa i jo vam anar a la perruqueria...

Cafeteria ASMAT

Ahir, buscant com sempre un bon lloc per fer un bon te ( cosa difícil en aquest pais de cafeters) vam descobrir amb Flor de Té i Tchai Ladoo el Asmatcafé " L'espai pel viatger independent".

Em va encantar el lloc, a part de ser una cafeteria-restaurant, tenir accés gratis a Internet, botiga d'articles de viatge i organitzar conferències, tenen bastantes varietats de te, rooibos i demés infusions, a un preu decent ( 1,90€) i un bon servei.

L' origen del nom suposo que es deu a que Asmat és una de les llengües que es parlen a Papua Nova Guinea.

ES VOL ACONSEGUIR LA PAU?

El passat Dg a les 12h a la Pl. St. Jaume es va celebrar una concentració a favor del procés de PAU a Euskal Herria. Sota el lema "Cap violència, sí al procés de pau" ens vàrem reunir vora a 3mil persones. En l'acte van participar els artistes Marina Rossell cantant "El cant dels ocells", Raimon amb la cançó "País Basc" i Montserrat Carulla llegia el manifest en contra el passat atemptat a Barajas, demanant la resolució del conflicte a través del diàleg sempre hi quan hi hagi absència de violència i amb el respecte de tots els drets humans per a totes les persones. En aquest acte també van compareixer 6 membres d'"Ahotsak" (vol dir veus en Euskera). La seva missió és arribar a un acord entre les 5000 dones vasques que formen part de l'organització per tal d'intentar arribar a una possible solució al conflicte basc.
Avui a Madrid s'han manifestat els del PP amb El Foro d'Ermua. Ells en canvi van en contra del diàleg, i és més, es sentien més crits en contra del PSOE que en contra d'ETA.
En el mateix dia, però aquest cop a Bilbao s'han celebrat dues menifestacions. Una convocada per part d'un bisbe i a favor de la pau i en contra d'ETA, i una altra, per part dels abertzales a favor dels drets d'Euskal Herria.
Realment les coses es posen lletges. No es resol el conflicte i es crea més desunió. Segons el meu parer els polítics haurien de prendre exemple de la formació Ahotsak i no tenir prejudicis sobre l'opinió dels altres i saber escoltar-se per tal de poder arribar a trobar una solució.

PUJA LUNA LLENA

Este viernes Tchai Ladoo, Luisa y yo no faltamos a nuestra cita mensual (que ya hace un tiempo teníamos demasiado olvidada) con el Venerable Thubten Wangchen, en la casa del Tíbet.
La puja de Luna llena es una “misa/ceremonia” budista que se celebra el primer día de luna llena de cada mes.
En ella cantamos textos del Lama Chöpa, realizamos el Tsok (ofrendas a las deidades, Budas, bodisatwas y protectores, con el objeto de remover todos los obstáculos y negatividades, falta de armonía, éxito a los miembros que habitan la casa y mejorar la calidad de vida) y recitamos mantras.

La ceremonia consta de 3 partes:
· La toma de refugio, generación de la Bodhicitta, Bendición interior y ofrecimiento del Tsok.
· Mantras
· Dedicación de méritos.

Cuenta la tradición que después de haber renunciado a su vida de abundancia, Siddhārtha Gautama se convirtió en asceta con el propósito de comprender de manera directa y profunda los fenómenos de la realidad.
Seis años duró su búsqueda hasta que al final, después de tomar una decisión determinante de "Iluminarse o Morir", se sentó en meditación durante 49 días bajo el árbol Bodh-Gaya, al termino de los cuales alcanzó la libertad total, es decir, la perfección de la Budeiad para convertirse en el Buda ŚākyaMuni.
Se dice que fue durante la luna llena de mayo de hace 2539 años cuando Siddhārtha alcanzó ese estado mental y es a partir de entonces que en cada luna llena de todos los meses, se realiza una ceremonia en todo el mundo budista (Tailandia, Japón, Tíbet, etc...) para recordar este gran suceso y como una forma de agradecimiento al Señor Buda por el Dharma, que nos da una opción de vida para poder "cortar de raíz" con las causas que producen en nosotros el dolor, la angustia y la insatisfacción.

Mantra de la compasión: Om mani peme hung

**cada mantra se tiene que recitar 108 veces

5 minuts per la Terra

Ahir va haver una proposta pel bé del medi ambient! Consistia en apagar totes les llums i aparells electrodomèstics durant 5 minuts. De 19:55 a 20:00 h. Es tractava de donar un descans al planeta!
La proposta venia d’un grup ecologista francés… Em va semblar molt bona idea! Així que ho vaig posar en pràctica… 5 minuts passen molt ràpid i pel consum energètic va suposar un estalvi d’un 3 %! Déu ni do! A més a més si considerem que la majoria de la població no ho va fer! (Al menys els meus veins no van apagar els llums!!) Si la resposta hagués estat massiva, l’estalvi hagués estat considerable!
A través d’iniciatives com aquestes es pot demostrar a la gent que té el poder polític que nosaltres també podem dir la nostra, i que de fet som els que manem (això si anem a votar!) i no uns ninots passius que poden moldejar com vulguin!

Per cert! A mi m’encanta que faci calor a l’hivern però és una mica preocupant.

Dear Ladies

Noies estimades,

ja he inserit al blog un escrit sobre l'amistat, però donat als últims esdeveniments volia teclejar unes paraules d'amor senzilles i tendres. Gràcies amigues per recolzar-me en la tristesa del meu cor. Gràcies per estar allà per acompanyar-me durant aquesta punyalada de la vida. Gràcies, en definitiva per ser unes bones amigues.

Us estimo

El plaer de cuinar i menjar...

Després d'observar la facilitat de cuinar menjar japonès us proposo unes receptes molt sencilles que faran trencar la rutina de la nostra dieta mediterrània.

Polp amb salsa de Miso:

Ingredients:
200gr de pop cuït (es pot trobar al corte ingles o congelat a la Sirena)
2 troncs d'apit

Per fer la salsa:
10gr de miso de soja, es a dir, una salsa que vé amb una boseta transparent i conté una pasta taronja-marró. Una vegada obert es guarda a la nevera i dura mesos!
2 cullarades de sake
3 cullerades de sucre
2-3 cullerades de vinagre

Elaboració:

- Agafar l'apit i tallar-lo a làmines fines tipus juliana i posar-lo en remull amb aigua durant una estona.
- Preparar la salsa a un bol: tots els ingredients es barrejen en les proporcions indicades, tastar y si es desitja, afegir una mica més d'algún component, sempre al nostre gust.
- Aixucar l'apit.
- Al maiteix bol de la salsa afegir l'apit i el polp i barrejar.
- Servir al plat i ja esta!!

Variacions:
Si no ens agrada el polp o podem canviar per calamar, cloïsses, gambes, musclos... sempre cuïts, es clar. L'apit el podem canviar per ceba o porro, sembre a juliana fina. Fixeu-vos quantes varietats podem fer!! Nyam, nyam!